La trajectòria de vuit anys d'Oihaneder Euskararen Etxea ha estat fructífera i sucosa: prop de 900 activitats i 66.500 usuaris (excepte en el període de pandèmia COVID-19, 10.000 persones a l'any). L'Associació Cultural Lazarraga ha valorat positivament el realitzat i el desig de fer-lo posteriorment: "A més de mostrar la cultura basca, s'ha fomentat la creativitat i s'ha convertit en un referent per a creadors i aficionats a la cultura en tota Euskal Herria. (...) El treball realitzat i l'experiència acumulada seran imprescindibles per a afrontar nous reptes. L'Associació Cultural Lazarraga continuarà treballant perquè Vitòria-Gasteiz tingui al més aviat possible l'espai cultural vascófilo que es mereix".
L'Associació Cultural Lazarraga ha dirigit les gràcies a totes les persones que han pogut fer possible Oihaneder i la seva "col·laboració" en la base: "Només ens queda donar les gràcies als creadors i espectadors, als patrocinadors i col·laboradors, a totes les institucions i associacions, i que el camí recorregut fins ara, més que una pausa, tingui continuïtat en els pròxims projectes".
Liher i Lamiak actuaran en l'última festa del 30 de juny. A més, el dijous 16 de juny tindrà lloc la jornada "L'equilibri territorial en el destí" de la mà d'Eusko Ikaskuntza; el divendres 17 el taller "Les flors del sol i el foc de Sant Joan" a càrrec de l'Aula Groga; el dia 21 la presentació dels projectes guanyadors de la convocatòria de creació "Batera"; el 28 el documental "Nightclubbing: the birth of punk in NYC" en corchic" (documental "Corcheak Saucheak") i "Corcheak Lanpeak" (Kraks & Kraks & Kraks & Pbeats Chisk & Xats Chisk" (Chisk & Chisk & Chisk").
A Vitòria-Gasteiz es continuarà treballant per "un nou espai cultural vasquista". Entre ells està el Kafe Antzokia de Vitòria-Gasteiz. Kafe Antzokia és un projecte basat en el consens entre els agents socials i culturals de l'àmbit del basc.
“Izaskun Arrueren urratsen atzetik” liburua idatzi du Miel Anjel Elustondok. Azken hamarkadetan Gasteizen eta Araban euskararen bilakaera eta Ikastolen sorrera nolakoa izan zen aztertu du. Izaskun Arrue Arabako Ikastoletako “lehen andereñoa” izan... [+]
Mendialdean euskarararen zabalpena aztertu du Joseba Abaitua linguistikako doktoreak; muga oso garbia aurkitu du, euskararen eta erromantzearen artean.