El documental es completarà amb els testimoniatges del 3 de Març, ja que, segons afirmen els membres de Memòria Gara, “moltes vegades es pensa que tot el viscut per Vitòria-Gasteiz en 1976 està ben comptat i escrit i no és cert, encara hi ha moltes microhistòries noves que descobrir“.

No obstant això, la idea del documental comença a germinar en una altra iniciativa, la de buscar el temps perdut, la xocolata i una magdalena a canvi d'un record.

La jornada es basava en la novel·la Denbora galduaren bila de Marcel Proust: “El protagonista de la novel·la agitava la seva memòria amb l'ajuda dels sabors, i organitzem la nostra pròpia versió en Zaramaga, entorn d'una xocolata i una magdalena, convidant a la societat a compartir els records del 3 de Març”, expliquen els membres de Memòria Gara.

A més, afegeixen que aquest tipus de jornades continuen sent necessàries en l'actualitat: “Va ser un exercici molt enriquidor i bonic per a tots els que vam ser allí.La ferida del 3 de març segueix oberta a Vitòria-Gasteiz i cal oferir aquest tipus d'exercicis reparadors per a alimentar i cuidar la memòria popular”.

A partir de l'experiència d'aquest dia, van tenir clar des del primer moment la necessitat de continuar amb el projecte, i així va sorgir la idea del documental: “Pensem que era possible fer alguna cosa amb tot el gravat; complementar-ho amb més testimoniatges, afegir reflexions d'escriptors…”.

Memòria Gara

La iniciativa Memòria Gara es va presentar al setembre de 2018. Sobre la base d'un manifest signat per vitorians de diferents àmbits, es pretén construir un Centre de Memòria i Drets Humans a l'església de San Francisco de Zaramaga.

Les iniciatives realitzades fins ara s'han basat en dos eixos: Contactes i reunions amb l'Església i institucions i accions per a aconseguir el suport popular a la reivindicació de l'Església del 3 de Març com a centre de memòria, entre altres, Recollida de signatures, la cadena humana Eliza Inguratu, la publicació d'un llibre sobre la memòria del barri de Zaramaga i la jornada A la recerca del Temps Perdut anteriorment esmentada.

No obstant això, ells tenen clar que totes aquestes dinàmiques no són més que eines orientades cap a un objectiu concret: “Hi ha moltes lluites, sofriments i vivències que han succeït a Euskal Herria en les últimes dècades. Per això reivindiquem la necessitat d'un centre de Memòria i Drets Humans, que hagi de realitzar iniciatives dinàmiques per a treballar de forma àmplia tota la memòria. Fins que aquest projecte no es materialitzi, continuarem obrint camí amb els nostres recursos”.