Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja una barana de metall, en la qual es van col·locar dues caixes. A pesar que el local ha romàs durant molt de temps buit, és curiós que la tanca col·locada s'hagi caragolat, de manera que impedeix l'entrada del local. Per tant, cal suposar que l'únic objectiu d'aquesta instal·lació era expulsar a la persona que vivia al carrer d'aquell lloc que li protegia de la dura xacra vitoriana.
Estem davant l'exemple més clar de la “arquitectura agressiva”, una tendència del disseny urbà que té com a objectiu controlar, limitar o descartar l'entorn urbà per a les persones sense llar. Segurament, el concepte no us serà molt conegut, no obstant això, aquest és un concepte bastant habitual en les grans ciutats.
Així les coses, podem pensar que es tracta d'un fet aïllat, i que a Vitòria-Gasteiz no hi ha moltes persones que sofreixin aquest tipus de violència, ja que la majoria són ateses en albergs i centres urbans. Però la veritat és que en els últims anys ha augmentat el nombre de persones en situació de carrer a la nostra ciutat, els recursos d'atenció, tant de l'Ajuntament com de la Diputació, són absolutament insuficients i no han augmentat enfront de la pobresa extrema i l'increment de l'exclusió social severa.
En l'actualitat, unes 200 persones dormen al carrer de Vitòria-Gasteiz, i les llistes d'espera per a accedir als centres per a poder passar la nit calenta i sense risc estan desbordades; més encara, suposen el doble de la seva capacitat.
Al voltant de 200 persones dormen al carrer de Vitòria-Gasteiz, i les llistes d'espera per a accedir als centres per a poder passar la nit calorosa i sense riscos estan desbordades; més encara, suposen el doble de la seva capacitat.
És paradoxal que el succés que ens porta a escriure aquest article hagi ocorregut a uns 150 metres de la Diputació Foral d'Àlaba i a uns 300 metres de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Totes dues institucions han insistit en la necessitat que s'assumeixi la responsabilitat d'atendre aquests veïns, encara que no han fet res. Pel que sembla, l'única cosa que els sembla molest és que per la seva responsabilitat i falta d'humanitat, es trobi amb la persona que viu al carrer.
Les iniciatives davant la situació actual són tan curioses que, en lloc de posar en marxa tots els centres necessaris per a atendre les persones més vulnerables de la societat, el termòmetre que activa unes jornades de portes obertes marca per sota de zero. Per si no fos prou, no atenen a totes les persones que ho sol·liciten. Per contra, posen a la disposició dels treballadors socials prop de 40 llits, atenen a alguns dels demandants durant tres dies i segueixen amb la llista d'espera per a la pròxima. Així, cada tres dies els usuaris canvien, un autèntic disbarat, en el qual els polítics no sols piquen dades, sinó també les seves pròpies consciències.
En la Iniciativa pel Dret a l'Habitatge i contra l'Exclusió Social de Vitòria-Gasteiz tenim clar que és urgent posar en marxa els recursos necessaris per a atendre les persones sense llar. La responsabilitat és de Gorka Urtaran i Lluito Royero, i tenim clar que formen part de l'estratègia que comparteixen amb el partit polític (PNB) i amb els qui governen (PSE-EE-PNB), que representen els seus debats estúpids i falsos.
Per això, iniciarem una campanya en la qual deixarem clar als responsables polítics d'aquesta situació, als quals els seus privilegis han entelat la vista, que continuarem lluitant fins a visibilitzar la necessitat de la situació actual.
Amb tot això, el dia 7 d'abril estarem en la Comissió de Polítiques Socials de l'Ajuntament per a denunciar la situació actual, i a més, a les 11 del matí ens concentrarem en la Plaça Nova.
A Vitòria els captaires no sobren, són excuses les que sobren.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]