Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja una barana de metall, en la qual es van col·locar dues caixes. A pesar que el local ha romàs durant molt de temps buit, és curiós que la tanca col·locada s'hagi caragolat, de manera que impedeix l'entrada del local. Per tant, cal suposar que l'únic objectiu d'aquesta instal·lació era expulsar a la persona que vivia al carrer d'aquell lloc que li protegia de la dura xacra vitoriana.

Estem davant l'exemple més clar de la “arquitectura agressiva”, una tendència del disseny urbà que té com a objectiu controlar, limitar o descartar l'entorn urbà per a les persones sense llar. Segurament, el concepte no us serà molt conegut, no obstant això, aquest és un concepte bastant habitual en les grans ciutats.

Així les coses, podem pensar que es tracta d'un fet aïllat, i que a Vitòria-Gasteiz no hi ha moltes persones que sofreixin aquest tipus de violència, ja que la majoria són ateses en albergs i centres urbans. Però la veritat és que en els últims anys ha augmentat el nombre de persones en situació de carrer a la nostra ciutat, els recursos d'atenció, tant de l'Ajuntament com de la Diputació, són absolutament insuficients i no han augmentat enfront de la pobresa extrema i l'increment de l'exclusió social severa.

En l'actualitat, unes 200 persones dormen al carrer de Vitòria-Gasteiz, i les llistes d'espera per a accedir als centres per a poder passar la nit calenta i sense risc estan desbordades; més encara, suposen el doble de la seva capacitat.

És paradoxal que el succés que ens porta a escriure aquest article hagi ocorregut a uns 150 metres de la Diputació Foral d'Àlaba i a uns 300 metres de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Totes dues institucions han insistit en la necessitat que s'assumeixi la responsabilitat d'atendre aquests veïns, encara que no han fet res. Pel que sembla, l'única cosa que els sembla molest és que per la seva responsabilitat i falta d'humanitat, es trobi amb la persona que viu al carrer.

Les iniciatives davant la situació actual són tan curioses que, en lloc de posar en marxa tots els centres necessaris per a atendre les persones més vulnerables de la societat, el termòmetre que activa unes jornades de portes obertes marca per sota de zero. Per si no fos prou, no atenen a totes les persones que ho sol·liciten. Per contra, posen a la disposició dels treballadors socials prop de 40 llits, atenen a alguns dels demandants durant tres dies i segueixen amb la llista d'espera per a la pròxima. Així, cada tres dies els usuaris canvien, un autèntic disbarat, en el qual els polítics no sols piquen dades, sinó també les seves pròpies consciències.

En la Iniciativa pel Dret a l'Habitatge i contra l'Exclusió Social de Vitòria-Gasteiz tenim clar que és urgent posar en marxa els recursos necessaris per a atendre les persones sense llar. La responsabilitat és de Gorka Urtaran i Lluito Royero, i tenim clar que formen part de l'estratègia que comparteixen amb el partit polític (PNB) i amb els qui governen (PSE-EE-PNB), que representen els seus debats estúpids i falsos.

Per això, iniciarem una campanya en la qual deixarem clar als responsables polítics d'aquesta situació, als quals els seus privilegis han entelat la vista, que continuarem lluitant fins a visibilitzar la necessitat de la situació actual.

Amb tot això, el dia 7 d'abril estarem en la Comissió de Polítiques Socials de l'Ajuntament per a denunciar la situació actual, i a més, a les 11 del matí ens concentrarem en la Plaça Nova.

A Vitòria els captaires no sobren, són excuses les que sobren.