Fa dues setmanes parlem de les dificultats que tenim per a utilitzar el basc en Gasteiz. Avui vull explicar-vos l'altra cara de la moneda, el miracle de Vitòria. Els lingüistes diuen que és gairebé impossible tornar a ressuscitar una llengua si ha estat representada. Perquè és veritat que el basc no ha desaparegut mai, però fa quaranta anys entre els vitorians hi havia pocs que sabien basc. Avui dia, per contra, a principis del segle XXI, segons les últimes enquestes sociolingüístiques, Vitòria-Gasteiz és el lloc on més ha augmentat l'ús del basc. Com és possible?

La ikastola de les meves filles, Arantzazu, compleix aquest any 40 anys. Aquest aniversari significa molt. A la ciutat tinc la sensació que aquests anys han estat decisius. Jo no era aquí fa 40 anys, era una nena petita de Barcelona quan la meva mare va decidir parlar català amb mi, encara que a casa dels meus avis es parlava castellà. En aquella època, aquí, en els barris de Vitòria-Gasteiz, alguns pares van voler garantir el dret a estudiar en basc. Els nostres pares van viure durant la llarga nit del franquisme en la joventut i, en arribar la Transició, van intentar construir des d'allí i des d'aquí el seu poble digne.

A Àlaba, en 1977 la Diputació d'Àlaba, probablement gràcies a l'impuls popular, va començar a teixir una xarxa escolar per a aprendre basca. D'una banda, va signar convenis amb les ikastoles creades en els anys 60; per un altre, es van crear ikastoles públiques com Arantzazu, Toki Eder, Durana o Odón d'Apraiz... En tots aquests llocs concrets es van sembrar les llavors de l'auge del basc a Vitòria. És a dir, avui dia Gasteiz és la ciutat que més auge ha experimentat el basc, ja que fa uns 40 anys alguns pares vitorians van tenir la determinació de convertir el basc en la llengua dels seus fills.

Ha estat una xarxa modèlica, contagiosa, i avui dia la majoria dels nens aprenen en el model D a Vitòria. Aquesta xarxa d'euskaldunización no es va detenir en la Transició. Per exemple, en 2004, Ramón Baix, l'escola del Casc Vell, va garantir el model D i es va convertir en un espai cohesionador del barri. Enguany, l'escola Judimendi, situada en un barri de gran vitalitat i amb el mateix nom, ha fet el salt al model D i li desitgem la millor sort, que a aquest projecte se sumin molts amics, per a nosaltres, els amants del basc, que són decisions valentes i decisives.

La situació del basc a Vitòria-Gasteiz no és fàcil, i l'ús del basc és encara massa petit, però no he vist en cap lloc, sobretot entre la gent de la meva generació, un compromís amb el basc que existeix aquí. Compromís dels seus pares per l'aposta, el regal. Encara sort que tot això ens dona força, perquè encara hi ha molta feina i tasca, i el miracle és al cap. Per a això cal garantir la transmissió intergeneracional i no serà fàcil. Perquè a Vitòria els nens utilitzen poc el basc, i si no s'usa, i no es transmet l'idioma a la següent generació, aquí quedarà l'esforç realitzat durant aquests anys. Per això estem preocupats, i de moment no podem encara dir miracle, però estem en el camí i arribarà.