En l'Associació Errexala del Casc Vell, situada en el local del bar Bagare, que durant anys va servir com a punt respiratori del basc, ens hem reunit amb Aiala Zaldibar i Txema Ramírez de la Piscina, membres de la Plataforma pel Teatre de Vitòria. Apareixen esperançats, entusiastes i enfadats. Hem repassat els agredolços: euskaltzales compromesos que han treballat durant anys, els consensos dels partits polítics (i les molses), les localitzacions que ha tingut (entre elles el frontó Auzolana, font de conflicte) o les discussions que s'han produït pel nom de l'espai (el llavors govern municipal va decidir el nom d'Izaskun Arrue, no per consens suficient). Entre ells, la potencialitat demostrada per Oihaneder Euskararen Etxea: 900 activitats en set anys, la participació de 67.000 persones, un acte de tres dies en basc.

Les comparacions són odioses

Oihaneder Euskararen Etxea es va instal·lar en el palau Montehermoso en 2015 i va tancar les seves portes al juliol de 2022. Per a llavors ja estaven finalitzades les obres del palau Ruiz de Bergara, on s'obria la porta del Teatre Vitòria, a tot tardar en el Nadal del mateix any. Però en la col·laboració entre l'associació i l'Administració hi ha una clau: tenir o no prioritat administrativa. En paraules de Zaldibar i Ramírez de la Piscina, “per a l'Ajuntament de Vitòria el basc no és l'eix, és una cosa lateral, és decoratiu”. I en aquests casos, tècnics, llicències, licitacions o reglaments suposen maldecaps un darrere l'altre.Per exemple
, el procés participatiu va ser amb el poliesportiu Landxo, situat en el mateix barri, en el Casc Vell de Vitòria-Gasteiz: una vegada aconseguits els consensos entre l'administració i els agents del Casc Vell, el camí s'omple de traves administratives.

Zaldibar i Ramírez de la Piscina plantegen altres dos exemples. Adversari: La contesa que continua vivint amb motiu del 3 de març per a convertir l'església de San Francisco en espai de memòria. Caldereria: Les obres del Teatre de Vitòria van començar en la mateixa època en què es va fundar en l'antiga seu del Banc d'Espanya el Museu de les Víctimes del Terrorisme, que va obrir les seves portes al juny de 2021, amb la participació dels reis i president d'Espanya.

Els membres de la plataforma, a mode d'autocrítica, reconeixen que potser han tingut massa confiança en les institucions.

En meta la tanca Com dèiem abans, a l'estiu de 2022, en breu dos anys, les principals obres del teatre Vitòria estaven finalitzades. Què ha passat llavors?Els
polítics li van prometre a l'associació Lazarraga que l'any 2022 es va posar en marxa el Teatre Vitòria. Posteriorment es van delegar les responsabilitats en els “tècnics”, on van aparèixer les licitacions, les llicències, els reglaments de tota mena… Van començar a prolongar-se els terminis i no podien obrir-se a l'octubre de 2022, per Nadal, a la primavera de 2023, ni al setembre… I, de sobte, a l'associació Lazarraga li va arribar una carta municipal abans de la Setmana Santa de 2024: Deveu 113.000 euros.

Quan es van tancar les d'Oihaneder per a obrir les portes del teatre Gasteiz, l'ajuntament va aprovar un pressupost, una programació per a dur a terme, una activitat hostalera i una altra. Amb els ingressos i despeses previstes. Però el teatre va tancar tot l'any 2023.

“Lazarraga és una associació sense ànim de lucre”, subratlla Ramírez de la Piscina per a explicar que l'associació no té els diners que li demana l'ajuntament. El periòdic El Correu ha publicat recentment el deute actualitzat: 117.000 euros, més interessos de demora a la quantitat inicial, que es preveu que es produeixi mensualment. L'Ajuntament diu que per qüestions dels comptables no poden entrar els polítics. Els membres de la Plataforma pel Teatre de Vitòria reivindiquen que “l'Ajuntament ha creat el problema i l'Ajuntament ha de solucionar-lo”. Ara està l'alcaldessa Maider Etxebarria, del PSE, amb el suport del PNB; en els vuit anys anteriors el nacionalista Gorka Urtaran, alcalde, amb el suport dels socialistes.

Mobilitzacions

En aquest sentit, correspon a la ciutadania la defensa del teatre Gasteiz. Zaldibar i Ramírez de la Piscina han enumerat les seves iniciatives: han posat en marxa una web de recollida de signatures, estan promovent vídeos de culturistes en defensa del teatre i realitzaran diverses mobilitzacions. El passat 18 de maig es va sumar a la manifestació de la iniciativa Aldatu Gidoia. Recorden que a Vitòria, quan s'han aconseguit amplis consensos entre els moviments populars i la ciutadania, s'han aconseguit alguns triomfs i esperen que així sigui també en favor del teatre Gasteiz.

Fa 30 anys, des que es va iniciar per primera vegada el projecte, “Vitòria i Àlaba han canviat molt, a pesar que alguns analistes externs s'han adonat ara, i per a adaptar-se a aquesta nova Gasteiz el teatre Gasteiz és imprescindible, no sols per a ser un centre respiratori per als bascos, sinó també per a atreure als no bascos”, ha defensat Zaldibar.

El teatre Gasteiz en ple

Divendres passat 17 de maig es van votar dues breus resolucions entorn del Teatre Vitòria:

Un, el del PSE-PNB que integra el govern municipal: “El Ple de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz insta el Govern Municipal que s'obri el Teatre Izaskun Arrue Gasteiz al més aviat possible, treballant i fent passos”. És a dir, els dos partits que componen el govern municipal "insten" el govern municipal que compleixi les seves promeses.

L'altra, la de la Plataforma pel Teatre de Vitòria, amb el suport dels grups municipals EH Bildu i Elkarrekin: “El problema que ha generat l'Ajuntament, que sigui el propi Ajuntament qui resolgui i que, mitjançant una solució consensuada amb l'Associació Lazarraga, es posi en marxa com més aviat millor el Teatre Izaskun Arrue Gasteiz”.

Ni un ni l'altre van tirar endavant perquè no es van unir la majoria. La Plataforma pel Teatre Gasteiz va tractar de consensuar una resolució conjunta prèvia a la corporació municipal i semblava que tots els grups municipals podien aconseguir una cosa acceptable. Però en l'últim moment, segons Zaldibar i Ramírez de la Piscina, el PNB-PSE no van aprovar una nova resolució: “Preferien, per si de cas, suprimir la frase ‘d'acord amb l'associació Lazarraga’”.

Per a conèixer el que ha succeït en els dos últims anys, així com per a preveure el que pot succeir a partir d'ara, les intervencions dels representants de la plataforma i de les parts en el ple són clarificadores:

L'actitud del PSE va ser defensada per la representant del Servei de Basc en castellà, María Nanclares. Va explicar que el seu partit va començar a gestionar el Servei de Basc fa un any. Assenyala que el problema ha estat heretat de l'anterior legislatura. Va dir que han treballat intensament perquè el Teatre Izaskun Arrue s'obri com més aviat millor. Va proclamar que han aconseguit que el teatre estigui en condicions d'obrir les portes, per la qual cosa va convidar a l'associació Lazarraga a agafar les claus. No obstant això, va advertir que la petició dels comptables municipals és retornar-la i que no poden actuar contra la llei. Des de la plataforma se li va respondre que entre els diners que sol·licita l'Ajuntament, agafar les claus seria agafar un ferro incandescent.

Potser la paraula més cridanera va ser la d'Iñaki Gurtubai, del PNB. De fet, el representant del Servei de Basc en la passada legislatura va respondre a alguna cosa que ningú el va acusar: va denunciar que no havien fet res pel basc i el teatre, però va preguntar qui va posar els diners perquè Oihaneder es fundés l'Euskararen Etxea, qui va posar els diners per a recuperar i rehabilitar el palau Ruiz de Bergara de la Diputació Foral d'Àlaba.

Qui? La ciutadania. La creació del teatre va ser aprovada per unanimitat de tots els grups municipals, per la qual cosa tots els vitorians que han votat estan “darrere”, i al govern municipal li correspon gestionar aquesta voluntat. Però a vegades els polítics tendeixen a parlar com si els diners de tots sortís de la seva butxaca.

EH Bildu, per la boca de Maider Uriarte, i Elkarri, per Garbiñe Ruiz, van donar suport a la resolució de la Plataforma pel Teatre Gasteiz. Junts ha col·laborat amb el govern i des de l'oposició EH Bildu, però al cap i a la fi els dos grups estaven d'acord que el problema ha estat creat per l'ajuntament i que Lazarraga no pot assumir el problema que no ha generat.

Les paraules d'Iñaki García Calvo del PP van ser molt il·lustratives. El problema l'ha generat l'ajuntament, no l'associació Lazarraga. Per què? Perquè l'Ajuntament sabia, o havia de saber, que les obres no anaven a acabar a temps i que, per contra, l'import del contracte que va signar amb Lazarraga corresponia a un projecte en marxa i no a un projecte que no estava obert. Ara, com deixar anar el nus? Ells no poden donar suport a solucions que puguin vulnerar la llei. Per cert, va defensar que el PP sempre ha defensat que el basc necessita un espai.

Llavors, què pot passar?

El PSE i el PNB deien en ple que hi ha fórmules, com el pagament fraccionat, perquè la societat Lazarraga faci front al deute i el proposin. I, d'altra banda, si es demostrés que part d'aquest deute correspon a errors de gestió del govern municipal, l'assumirien.

Sembla que s'obrirà una negociació sobre aquestes bases, perquè a una associació que està en deute amb l'administració no se li pot renovar el contracte, diu el PP, el PNB i el PSE. Ara cal veure fins a quin punt el PNB-PSE està disposat a acceptar els seus errors i què significa en diners.

I hi ha una última clau: Per a donar un nou impuls al basc en una ciutat tan vascófona i canviada des de la dècada dels 90 (en la qual, entre altres coses, es parlen unes 100 llengües, a diferència de fa 30 anys), és imprescindible que el teatre Gasteiz sigui percebut per tota la ciutadania, i que surti com més aviat millor de l'escanyament existent d'acord amb l'associació Lazarraga. En cas contrari, naixerà amb un problema innat, en desacord amb qui i amb els qui més han alimentat i impulsat.