La filla de María Enriquez, que no vol inscriure's, té 16 anys. Presenta paràlisi cerebral que afecta a les quatre extremitats amb importants problemes de mobilitat. Necessita una cadira de rodes elèctrica, té problemes de visió i pot moure la mà dreta, però amb dificultats. Així, “necessita adaptar el material didàctic i necessita ajuda per a utilitzar el paper o l'ordinador, ja que no pot fer-ho a la velocitat dels seus companys, i fins i tot escriu més a poc a poc”, explica Enrique.

Per a realitzar aquest curs el cicle de Gestió Administrativa de la Formació Professional d'Usurbil, però en lloc d'assignar l'auxiliar a jornada completa com fins ara, se li ha assignat per a la meitat de les hores lectives i la resta d'hores ha de ser ell mateix el que el faci. L'argument del Departament d'Educació del Govern Basc era que la mitja jornada podia ser suficient i beneficiosa per al desenvolupament de l'autonomia. “Ho prenem amb escepticisme, i creiem que més que l'argument són excuses per a retallar econòmicament, però decidim donar l'oportunitat, a veure si efectivament era així. De seguida vam veure que no: des del principi va veure que la seva filla no podia seguir el ritme dels seus companys, va començar a quedar-se enrere, cada vegada més perduda, frustrada… Li ha afectat moltíssim a l'autoestima, ha pensat que és una càrrega i ha volgut deixar els estudis, ha afectat les relacions fins a l'aïllament”, diu la mare.

Les sol·licituds de resolució han estat desestimades per l'Administració. “Ha estat un any molt dur que li ha afectat la salut i a la vida personal. Continua estudiant i també en teràpia psicològica. Es parla molt de la salut mental dels adolescents, saben les conseqüències del que estan fent, quantes persones sofreixen amb això, començant per la meva filla?”.

Enrique ho ha deixat clar: per part del centre i dels professors han tingut una implicació total i els han acompanyat tot el temps. Ho han fet de tot: va rebutjar dues assignatures (deixant-les per al curs següent) per a poder ser més flexibles, però les dificultats eren les mateixes; es va demanar una segona valoració del Berritzegune i els assessors psicopedagògics van confirmar les dificultats, van assessorar el professorat. Finalment, a l'inici del segon trimestre el propi centre va sol·licitar al Departament d'Educació que l'alumne necessités un auxiliar a temps complet perquè era evident que no hi havia autonomia en mitja jornada. L'Administració va denegar la sol·licitud. “L'argument ha estat que l'ajuda concedida és adequada als recursos previstos per a aquest curs. És a dir, que el que tindrà és el que se li va assignar inicialment i que no hi ha possibilitat de canvi”.

Reclamació rere negativa

Ni el col·legi ni la família van cedir. Al començament del tercer trimestre es va reclamar al Departament d'Educació perquè “no és viable seguir així i el recurs posat no és clarament suficient”. El centre ha afegit una gran quantitat de dades i informació, “quantes mesures han pres i que, no obstant això, les dificultats persisteixen”, explica Enrique. La Federació Guipuscoana d'Associats, que treballa en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, ha inclòs un informe, sol·licitant un auxiliar a jornada completa i argumentant-lo legalment. A punt de finalitzar el curs, no han rebut resposta, “i ara mateix no espero resposta perquè ja li han assignat ajuda per al pròxim curs: 50% de nou. La filla continua esperant, amb l'esperança que li donin suport a jornada completa, perquè sap que sense ella no pot”.

“L'administració pensa que cediràs”

En paraules de María Enriquez, “l'única alternativa que li han deixat és l'abandó dels estudis, l'abandó de la formació, el desenvolupament i l'ocupació i el futur prometedor. Una vegada acabada l'educació obligatòria, ja està? El dret a una educació inclusiva és una trajectòria plena d'obstacles i obstacles, plena de reclamacions i esperes, amb angoixa que no saps el que passarà el pròxim curs… Per tenir una discapacitat, la filla té uns límits, però el que ha deixat fora és el Departament d'Educació”, ha denunciat. “L'Administració pensa que no lluitaràs i que cediràs, perquè moltes famílies ho fan, perquè no tenen força ni possibilitat… És molt difícil afrontar tot això”.

Què diu la llei?

La mare de l'alumne d'Usurbil diu que van arribar a creure que tal vegada la seva filla no tenia dret a la Formació Professional, perquè no és l'educació obligatòria. “Però no, té dret”. A la mà de la llei, l'acord sobre les persones amb discapacitat estableix la necessitat de garantir un sistema inclusiu en tots els nivells educatius, entre ells la Formació Professional, i en les legislacions de l'Estat espanyol i de la CAPV els missatges són en la mateixa línia: Segons Enriquez, la llei subratlla que “els alumnes amb discapacitat motora tenen dret als recursos necessaris per a realitzar els seus estudis en igualtat d'oportunitats”.

María Enrique deixa la pregunta en l'aire: “Creu realment el Departament en la inclusió?”.