Al llarg dels anys ha publicat llibres sobre obres, treballs o vides de persones estretament vinculades a la història, la cultura i el conflicte polític del País Basc: Entre altres, Nemesio Etxaniz, Eusebio Osa, Txillardegi i Telesforo Montsó. Aquesta vegada Emilio López Adán. Per què?

En la societat consumista en la qual vivim i en l'actual pandèmia, entre altres coses, el més important és pensar en el que podem comprar ara, pensar en el que podem canviar ara a casa i calcular si tenim diners per a això. El passat, en el millor dels casos, quan estem de xafarderia. Si Euskal Herria fos un poble normalitzat, encara sort!, però com el nostre present és molt mestís, en el fons el basc-espanyol o basc-francès –quan el mestissatge és voluntari pot ser bo, però quan és forçat, no, és important mirar enrere per a saber d'on venim i començar a entendre per què estem en aquesta situació, per a mirar cap endavant, cap al futur, amb més consciència, amb més consciència basca. Són treballs realitzats amb aquesta idea central.

A més d'aportar a la memòria col·lectiva d'Euskal Herria, quin és l'objectiu del llibre?

Informar sobre la posició d'Emilio López Adán. Va arribar a la maduresa en ple franquisme i és referent d'una determinada posició en l'eix nacional i social, la lluita nacional i social. El seu ideal és la confederació de municipis llibertaris. És partidari d'una Euskal Herria euskaldun, però no de l'Estat basc ni de cap altre Estat. Per a López Adán, l'Estat és un mitjà perquè una minoria es faci amb la majoria absoluta dels vots. És el pensador de la revolució llibertària basca. Indicador i suport d'una posició determinada i respectable. De totes maneres, el fet que jo faci el llibre sobre ell no vol dir que jo sigui ideològicament de la mateixa corda.

El llibre consta de tres parts. Què trobarà el lector en cadascuna d'elles?

La primera part es diu Memòries de la violència política. López Adán es va comprometre en 1963-1964 per sentir un imperatiu ètic contra el franquisme opressor. El règim de Franco provocava por. Era difícil i dur implicar-se en la lluita contra ell, però s'havia compromès en ella. Al març de 1967, el V Congrés Nacional d'ETA se celebrarà a França. En la segona part del congrés, en Getaria, va ser nomenat membre de l'Assemblea Ordinària. Va abandonar els estudis mèdics que cursava a Valladolid i es va dedicar amb total dedicació al proselitisme a favor de la institució. Un any al Sud i mitjà al Nord. A la tardor de 1968, amenaçat en un ambient repressiu després dels assassinats de Pardines, Etxebarrieta i Melitón Pomes, es va traslladar a Brussel·les, on va romandre fins a principis de 1976. Amb la mort de Franco -recordant el 3 de març de 1976, les lluites de llavors a Vitòria-Gasteiz i cinc assassinats per la policia–, Laia es va moure entorn d'Ez, especialment com a referent intel·lectual d'autònoms. Tots ells s'esmicolen en la primera part del llibre.

La segona part és la relació entre la Revolució i la violència. López Adán ha separat bé les diferents fases d'ETA. En cada fase ha analitzat si ha tingut l'adhesió o l'acceptació parcial de la localitat, d'un sector de població prou representatiu, valorant en conseqüència l'actuació de l'organització armada. Ha contrastat la seva anàlisi amb els analistes francesos i americans. Pot ser la part més polèmica. La valentia i la responsabilitat de López Adán no li falten, i no hi ha dubte que ha fet anàlisis significatives sobre un tema que ens ha marcat molt, que val la pena llegir i reflexionar.

La tercera part és una sèrie d'idees i referents per a la Revolució Social. En ella hi ha diversos apartats, i depenent dels interessos de cadascun, uns més interessants i memorables. En l'anomenada nació i estat, per exemple, fa 40 anys escrivia que la burgesia basca no tenia ganes de crear un estat basc, que li bastava amb un estatut d'autonomia. Tenia raó. Ara ho veiem molt clar: fa 40 anys sí? Molts pensàvem que era qüestió de temps i que cada vegada tindríem més autonomia per a arribar a la independència. Avui? I, en general, en l'era del poder de les multinacionals, deia que els Estats democràtics eren un sistema repressiu per a mantenir a la majoria popular en mans d'una minoria, i tots ells sota el neoliberalisme. A Occident, i a Orient, també dominava la burocràcia. Els treballadors i les classes populars basques havien de lluitar per un comunisme ecològic llibertari, no per cap estat, ni per l'Estat basc. Com s'ha dit abans, diverses i interessades.

En el preàmbul dius que només has treballat una part de l'obra de López Adán en el llibre. De fet, el treball del negre és llarg i robust. Ha estat difícil fer aquesta selecció de continguts? Per quins criteris va fer la selecció?

He volgut fer més divulgatiu que un llibre acadèmic. Això no vol dir que no tingui profunditat o que sigui un llibre lleuger. La lectura d'aquest llibre requereix temps i esforç per al lector, però crec que també donarà el seu petit preu a qui el llegeix. Al principi vaig fer un text més extens. Vaig estudiar i vaig comentar altres dos llibres de López Adán, El nacionalisme basc i classes socials i Euskadi 1984, però em va semblar que no eren imprescindibles per a la divulgació, i s'han quedat fora en l'última versió. Estaria bé que els historiadors, per exemple, fessin una crítica constructiva dels llibres històrics de López Adán. Per exemple, els llibres: El Nacionalisme Basc (1876-1936), El Nacionalisme Basc en l'exili (1936-1960); i Del Carlisme al Nacionalisme burgès.

Què destacaria de l'obra de López Adán? La teoria i la praxi van de bracet en el seu treball…

Sí, s'ha compromès molt en els últims gairebé seixanta anys, i encara el segueix. No ha fet un treball fàcil, i en aquest sentit és admirable. En teoria ha treballat més, però en la majoria dels casos ha estat molt relacionat amb la pràctica. Espero que continuï treballant.

Ha estat vostè protagonista d'aquest projecte –López Adán–?

Sí, i per a mi això ha estat una nova experiència, perquè fins ara sempre he fet recerques sobre els morts. Tenir al protagonista al seu costat és una gran ajuda per a no ficar massa pota. Se sent més responsable, almenys així ho he sentit jo. Confesso que m'ha deixat anar les mans i que els defectes són veritablement meus. D'altra banda, també ell s'ha quedat bastant content amb el llibre, segons m'ha dit cortesament. Això em tranquil·litza molt.

Per què és important fixar-se en el passat?

Un espanyol, un francès o un anglès o un alemany no tenen cap problema per a saber què són; nosaltres sí. Només has d'anar a Hendaia: tu espanyol? Jo soc basc. Sí, però el basc espanyol? basc francès? Per a enfortir la identitat és molt important prendre consciència del passat. No em demoraré en va: en el nostre cas, obrir totes les portes a l'assimilació cultural-lingüística és no saber res del passat i no interessar res. I veig un gran perill que ocorri això.

En la tercera part del llibre tractes altres temes o qüestions relacionades amb el futur. Per què?

La tercera part és un cistell de cistella compost per diferents temes. No sabia a quina secció tan diferent posar una txapela comuna, i ho he batejat amb el nom d'idees i referents per a la Revolució Social. L'oportunitat de la revolució social es dona molt poques vegades en la història, aquí i a tot arreu –ho vivim entre 1975-1978, però es va perdre, ho van prohibir–, i encara avui no sembla que estiguem per a això, encara que la pandèmia duri molt, la inquietud pot augmentar, i qui sap! Però la veritat és que no crec que estiguem a les portes de la revolució social. En qualsevol cas, López Adán ha sembrat les llavors i aquí es queden a l'espera de pegar-les en un terreny ben fertilitzat, en la cerca de temps adequats.

També acaba de publicar un llibre digital sobre inquietuds i desitjos. Què has rebut allí?

Sobretot, la majoria dels articles que he publicat en el blog Zuzeu durant l'últim any i mig, i els que he escrit entorn d'una discussió. En aquest blog cada dia es publiquen articles en basc, i sovint sorgeixen discussions, a vegades amb més de cent comentaris; i com ja he dit, he inclòs en el llibre els que s'indiquen en un d'ells. Fins ara he escrit més complexos, no sé quants escrits vaig llegir (llibres, articles i altres), i he centrat la informació recollida en els apartats i he tret l'escriptura al cap. Per al blog citat, els articles han de ser bastant curts i amb espurnes, tant per al millor com per al pitjor. Per a millor, perquè poden arribar a més gent, i per a pitjor, perquè és més fàcil ser temerari en l'opinió, caure en la imprudent ficada de pota. Sembla que escriure dues pàgines és fàcil. No, no és fàcil, almenys si busques un mínim de serietat.

Això sí, com ja s'ha dit abans, són més lleugers, menys complexos, i espero que siguin més amables per a llegir, encara que alguns poden resultar desagradables, com han ocorregut en el blog, especialment pel que fa a religió i feminisme, encara que són pocs. Per això sovint sorgeixen disputes: quants caps diferents!

Ha seleccionat principalment articles relacionats amb el basc i la política. Per què?

Aquesta pregunta em permet dir que una llengua és un fenomen social, que és molt més que un instrument de comunicació, i que encara que la política dels partits polítics convé estar a una certa distància dels jocs, és, al mateix temps, molt política.

L'instrument més important per a cohesionar a l'Espanya plural és probablement l'espanyol. I per a cohesionar a França, no cal dir, el francès. Per què el basc no és avui dia un instrument de cohesió social en la majoria d'Euskal Herria? A partir del bàsic, avui dia en algunes llars d'Azkoitia i Azpeitia es podran celebrar reunions en basca. Potser en menys terminis dels que esperava. En Hernani, sota la meva casa, no es poden celebrar reunions en basca de manera natural, i no es fan. L'eina d'enteniment sota casa és el castellà. El castellà és l'instrument de cohesió social. Això en un barri d'Hernani, en altres barris i pobles, i no diguem a les ciutats. Es tracta d'un problema enterament polític. No de política partidista, sinó de política nacional o popular.

Per què vas decidir recopilar tot això en un llibre?

Per les xarxes socials, en el meu cas tinc molts desconeixements i contradiccions. No fa falta dir que són molt utilitzats. Són eficaços? Dubto que siguin massa transitòries. Segur que el factor d'edat també té molt a veure amb el meu pensament o visió. A la fi de 2019, els periodistes de Zuzeu van confessar en el blog que d'alguna manera havia estat una revelació de l'any en articles i debats. Llavors se'm va ocórrer la idea: per què no he reunit la majoria d'ells en un llibre? I per què no treure-ho com a llibre digital? Potser el llibre digital té futur! Però a mi m'agrada més el paper i llegeixo més en el paper. Quantes contradiccions!

El llibre, titulat Preocupacions i desitjos, es pot llegir en la plataforma Booktegia. Disponible en la xarxa. Creus que aquest tipus de suports són importants?

No es pot subestimar la importància d'aquesta mena de plataformes. Els llibres digitals tenen moltes descàrregues, només cal donar un cop d'ull en la Booktegia per a adonar-se d'això. Però, es llegeixen a fons o es mossega el lector? No ho sé. En qualsevol cas, a la prova li veig més útil que perjudicial.