En 2016 vau crear la xarxa de dones racialitzades i migrades d'Euskal Herria, amb quins objectius la vau posar en marxa?

Som un col·lectiu no mixt, format exclusivament per dones racialitzades i migrades que viuen a Euskal Herria, amb l'objectiu de reflexionar sobre la situació que vivim a Euskal Herria. La proposta és seguir amb el llegat dels nostres avantpassats; és a dir, anar construint un feminisme que lluiti contra el racisme, la colonització i l'ordre patriarcal que patim.

Heu subratllat la importància d'escoltar la veu de les dones que sofreixen el colonialisme...

Vèiem necessari crear xarxes entre nosaltres, parlar de les nostres pròpies coses, que ens afecten, perquè són diferents a les que viuen altres cossos dins d'un sistema colonial, racista, capitalista i heteropatriarcal. També la necessitat de construir les nostres pròpies narratives sense intermediaris. Per exemple, si hem de parlar de les dones migrades, que siguem nosaltres les que prenem la paraula i el protagonisme, debatre i posar tots aquests arguments damunt de la taula.

Per què la fortalesa Europa?

Europa, com molts països del Nord, està tancada, deixant el dret a migrar només per a alguns i no per a tots, vulnerant així els drets humans. El colonialisme continua vigent; abans s'utilitzaven vaixells i ara adopta la modernitat, les empreses internacionals i la forma d'ajudes al desenvolupament. S'aixequen fronteres per a les persones, però no per a les matèries primeres i les mercaderies. Aquesta contínua captura i empobriment és la causa de les migracions. Darrere del discurs hegemònic hi ha un ordre social, racional. Aquest extremisme obliga milers de persones a migrar; moltes són les persones que no volen migrar i es veuen obligades a això. Alguns cossos també estan condemnats a la mort; gràcies a les necropolíticas, aquestes polítiques de mort condemnen a moltes persones a morir. Exemple d'això és una de les majors fosses comunes que tenim avui dia, el Mediterrani. Així, el fort Europa ha d'entendre's en el context actual com una conseqüència del sistema colonial vigent per al comerç i no per a les persones.

Què suposa per als Estats europeus aquest tancament?

En el cas de l'Estat espanyol, per exemple, el control de la política migratòria s'ha convertit en una gran indústria. Segons dades de la Fundació Per Causa, entre 2014 i 2019 el Govern espanyol va adjudicar a les empreses de control migratori més de 164 milions d'euros mitjançant més de 1.600 contractes públics, la majoria adjudicats sense concurs públic.

Com fer front a aquest discurs hegemònic i colonialisme?

Les persones racialitzades i migrades som molt variades en les nostres lluites, per la qual cosa sorgeixen resistències diverses, com la pròpia narrativa. En el cas del meu col·lectiu, veure les coses sota el paradigma de la decolonalidad dona sentit a tot el que succeeix, i no entendre la realitat com una línia contínua. Per a nosaltres les línies són circulars, fixant-nos d'on venim i cap a on anem.