“Sasi ardi és una raça en perill d'extinció, no és fàcil aconseguir-la”
- El pastor Ismael Zubia Arrieta pertany al poble alabès d'Hermua. Nascut en el caseriu, des de petit ha mantingut una estreta relació amb el sector primari: “Del seu jove pare va treballar com a pastor a Amèrica i d'allí va comprar el caseriu i les terres”. Quan el pont era petit, el pare va portar per primera vegada a casa les matolls ovelles per la zona de Goizueta. De jove va estudiar electromecànica i durant molts anys va treballar en el manteniment dels eòlics, però sempre va mantenir les ovelles amb la seva germana. No obstant això, fa sis anys, a causa de les dificultats per a conciliar el treball exterior amb el domèstic i la vida personal, va decidir abandonar el treball fins llavors i dedicar-se al pasturatge.
El jove alabès va rebre diversos cursos sobre l'ús holístic, i a poc a poc va anar augmentant el nombre de caps. “És veritat que aconseguir ovelles de la raça sasi no és fàcil, perquè no hi ha molt”, explica. La pseudo-ovella és una raça de muntanya que es mou molt entre esbarzers, d'aquí el seu nom, i que es mou més en solitari o en petits grups que en grans ramats. Morfològicament és de grandària relativament petita, color més vermellós i menys llana que la latxa. “Això no és una bona raça lletera, s'usa per a axuri”, explica Zubia.
De maig a gener té ovelles soltes en la muntanya. Quan baixa als terrenys baixos durant la primavera, fa pasturatge amb rotació, dividint les pastures en petites porcions amb fil elèctric i canviant-los cada dia o cada dos dies. “D'aquesta manera no trien l'herba, bona i dolenta, mengen tot deixant la part neta. També és millor per a la terra: es millora la diversitat de plantes, es fertilitzen els sòls i se'ls dona carboni”. També és beneficiós per a les ovelles, que en el seu continu moviment no romanen llargues en la zona de defecación, limitant la possibilitat de parasitación. “Al final és una manera d'imitar a la naturalesa, els grups que abans eren moguts pels depredadors”, afirma Zubiea.
La supervivència racial
Sasi Ardi és una raça en perill d'extinció que participa en un programa de conservació. Per a això, les ovelles es recullen en un llibre genealògic. “Se'ls fan anàlisi de sang i ve un qualificador una vegada a l'any per a comprovar si els seus pares són d'aquesta raça”. Si compleixen els requisits, en aquest llibre s'inclouen les ovelles, algunes de les quals són mantingudes pel pastor per a vendre-les als qui vulguin. “Per exemple, un jove navarrès comença ara un projecte similar al meu, que m'ha portat moltes ovelles”, matisa.
Quant a la venda d'axuris, el Pont utilitza únicament el camí directe, i funciona sota demanda, ja que els clients de localitats pròximes i de Vitòria-Gasteiz li fan comandes d'axuri ecològic per endavant i el pastor els porta a diversos torns a l'escorxador d'Oñati. També té el seu repartiment: “Ús, reserves, portar-les a l'escorxador, distribució… tot el faig jo”.
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
