El president de la Normalització Lingüística A Mesa, que reuneix agents de la llengua gallega, ha mostrat una gran preocupació en conèixer les dades de l'enquesta. Al seu judici, les dades són "una mostra de l'extrema angoixa que viu el gallec". El desconeixement de l'idioma per part dels joves ha superat els màxims històrics”.

El Salt ha fet un resum de les dades. El percentatge de persones que afirmen desconèixer poc o res el gallec ha augmentat en tots els trams d'edat. En el cas dels menors de 15 anys, el descens és més pronunciat. En cinc anys s'ha passat del 23,9% al 32,44%.

L'ús també ha retrocedit en tots els trams d'edat. Per primera vegada des que l'Institut gallec d'Estadística (INE) va començar a realitzar l'enquesta, el percentatge de gallecs parlants s'ha reduït per sota de la meitat. En l'enquesta de 2018, el 51,88% dels enquestats van afirmar que utilitzava el gallec en la seva pràctica diària, mentre que en l'última enquesta la dada és del 45,51%. El percentatge de persones que únicament treballen en castellà se situa en el 29,2% i fa vint anys eren el 19,56%. El 64,9% diu entendre molt el gallec, la resta contesta que és suficient, poc o res.

La transmissió domèstica s'està interrompent

Aquesta enquesta reflecteix la diferència generacional: a major edat, millor coneixement i ús. El major nombre de parlants de gallec es concentra en els grups de major edat. El 67,92% de les persones majors de 65 anys utilitza el gallec més que el castellà. Per contra, en 2018 el 26,12% de les persones d'entre 5 i 14 anys tenien el gallec com a llengua habitual i en 2023 el 16,19%. En cinc anys, deu punts de baixada. Fa vint anys més del 40% dels nens i nenes parlaven diàriament en gallec. En el cas dels castellanoparlants, la xifra se situa en el 53,67%, enfront del 34,17% que es va registrar fa vint anys.

Quant als idiomes en els quals es desemboliquen més còmodament, el 46,31% dels majors de 65 anys afirma que es desembolica millor en gallec. En el cas de les persones d'entre 5 i 14 anys, el 6,68% respon amb major facilitat en el gallec.

La primera llengua és el castellà

El 16,06% de les persones d'entre 5 i 14 anys contesta que els seus pares els parlen sempre en gallec. En 2008, la dada de la CAB era del 27,88%. La xifra de pares i mares que sempre els fan en castellà ha passat del 36,98% al 47%. Si es compara amb la població major de 65 anys, en l'enquesta de 2023 el 66,12% diu que els seus pares només els han fet en gallec. L'any 2008, la dada era del 78,85%. Les dades demostren que s'està produint un canvi sociolingüístic. El gallec era una llengua d'àmbit privat i el castellà era per al públic i el social. Avui dia, en les noves generacions, el castellà és també una llengua d'àmbit privat.

Descendeix el coneixement entre els més petits

Si mirem les dades de 2004 a l'actualitat, els majors canvis en el coneixement i ús s'han produït en la infància i en la joventut. El 56,98% de les persones d'entre 5 i 14 anys que deien conèixer molt el gallec el feien fa vint anys, i en 2023 aquesta dada era del 27,43%. Gairebé un terç ha dit que sap poc o gens de gallec. Es tracta del doble que fa vint anys, i suposa una pujada de 8,54 punts respecte a les últimes dades.

En l'àmbit educatiu cada vegada són més els parlants del castellà, sobretot en l'educació obligatòria. Entre els alumnes menors de 17 anys, el percentatge dels qui parlen sempre o gairebé sempre en castellà és del 85,2. Fa vint anys la xifra se situava en el 61,52%. Els únics que ho fan en gallec suposen el 4,65% del total. També s'ha preguntat als joves en quin idioma reben les assignatures. El 29,49% dels enquestats afirmen que els reben íntegrament o gairebé íntegrament en castellà i el 13,89% en gallec.

Mitjans de comunicació gairebé exclusivament en castellà

Se'ls ha preguntat per l'ús de les ràdios, les televisions, els mitjans de comunicació i els llibres. Les respostes “Sempre en castellà” o “Més en castellà que en gallec” suposen el 90% entre els menors de 16 anys.

El Salt ha parlat amb Carlos Callón amb les dades de l'enquesta. Callón és professor d'ensenyament secundari i autor del llibre “O llibre negre dona lingua galega” (Xerais, 2022). En la seva opinió, “el sorprenent és que el gallec estigui viu i es mantingui” després dels mandats dels polítics del PP Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Rueda. Malgrat les dades preocupants, Callón ha assenyalat que els gallecs estimen el gallec, encara que no ho parlen. Al seu judici, aquest vincle emocional és la base del futur, sempre que es canviïn les polítiques lingüístiques.

El Govern gallec posa en el punt de mira a les persones migrants

El secretari general de Llengua, Valentín García, ha posat en el punt de mira a les persones migrants després de conèixer les dades de l'enquesta. En la seva opinió, entre 2018 i 2023 han arribat a Galícia 115.000 migrants i “aquesta dada és molt important i influeix directament en l'augment de la població castellanoparlant”. El Salt ha donat a conèixer diverses dades i ha assenyalat que hi ha moltes estadístiques que desmenteixen que la migració és un dels principals factors dels canvis sociolingüístics dels últims cinc anys.