A partir d'ara, els empleats que vagin a exercir llocs públics a Gal·les hauran de tenir un mínim coneixement de Gal·les. Aquestes modificacions es recullen en el Pla de Xoc presentat pel Govern per a l'any 2050, en el qual els funcionaris hauran d'obtenir el nivell de “cortesia” quan es presentin al seu lloc de treball o en un termini de sis mesos a partir d'aquest, amb la finalitat de garantir el bilingüisme. Cada cinc anys s'avaluaran els avanços de les troballes en el sector públic.

En el seu pla per a 2050, el Govern recull que Gal·lesa és "la base de la cultura, el patrimoni i la vida quotidiana" del país. Han explicat que, atès que la llengua és "part de la identitat" que tenen com a poble, és necessari protegir el seu ús i que des del Govern es “predicarà a través de l'exemple”, fomentant el seu ús en el sector públic. Actualment, només el 23,6% dels funcionaris són capaços d'entendre un diàleg relacionat amb el treball a través del gallec, mentre que el 75% de la població manca de coneixement de l'idioma. Per a l'any 2050, no obstant això, el pla contempla la bilingües en tot el sector públic i la incorporació d'un milió de parlants a tot el país.

Oferiran a tot el personal i a la ciutadania facilitats per a la prestació i recepció dels serveis en règim de gal·lès. Es dotarà als treballadors de classes presencials d'idiomes i classes telemàtiques, es dotarà als treballadors de grups de conversa i, en tot moment, se'ls facilitarà suport en la xarxa en l'acompliment de les seves tasques. El Govern aprofitarà, en gran manera, les tecnologies de la informació per a impulsar l'idioma: la intranet per als treballadors serà bilingüe, i els ciutadans tindran un traductor automàtic per a ajudar a realitzar els tràmits que dona el servei públic en la xarxa amb gal·lès.

Per a la prestació del servei directe, els empleats del sector públic hauran de ser capaços de comprendre textos breus i senzills, utilitzar expressions quotidianes i llenguatge senzill, saludar al públic en anglès i gal·lès en les crides i pronunciar correctament els noms de llocs i persones en gal·lès. D'altra banda, el Govern ha recollit en el document del pla de bilingüisme una última obligació: s'exigirà als funcionaris que mostrin una bona consciència i actitud cap a la llengua.

Opinió en contra

Segons recull la cadena britànica BBC, les primeres crítiques al pla provenen de la part conservadora, que ha negat qualsevol responsabilitat. Els tories assenyalen que hi ha altres prioritats que l'idioma. Davant les dificultats sorgides entorn de la pandèmia, han assenyalat que per a aconseguir “la recuperació de la nació” és necessari contractar “ la persona més idònia per al lloc” en el servei públic. La petició de parlar de Gal·les s'ha entès com un desavantatge.