La Guàrdia Civil repulsa als manifestants en O Grove, Pontevedra
- Els agents han pres als membres de la Mesa de Normalització Lingüística de Galícia a empentes durant una concentració en suport de la toponímia oficial de Toxan, aprofitant una visita del rei espanyol Felip V.
Els emprenedors a favor de la llengua gallega tenen una altra història que contar, per desgràcia, en el seu llibre negre. Ha ocorregut en O Grove aquest dimecres. En la coneguda illa de Toxa, en la localitat de Pontevedra, on hi ha balnearis, espais d'oci per a les elits i infraestructures de reunió, els alts dirigents polítics i econòmics, entre ells el rei espanyol Felipe Borboi, estaven celebrant el Fòrum La Toja per a parlar sobre els “valors atlàntics”.
Convocats per la Mesa de Normalització Lingüística de Galícia, s'han concentrat en el pont que uneix l'illa amb el poble per a demanar respecte a la toponímia oficial i pel nom A Toxa. Durant la concentració s'han desplegat pancartes amb lemes com A Toxa pol seu nome, o Eu quero galego, que portaven pancartes amb lemes.
La Guàrdia Civil ha pres violentament als activistes a favor de la llengua minoritària, impedint l'encreuament del pont. El president de la mesa, Marcos Maceira, ha derrocat a diversos manifestants quan els ha manat a empentes per la vorera, entre ells al president.
? Agresións na concentració dona Mesa na posa't dona Toxa per part de policia per defensar a legalidade lingüística #aToxa pic.twitter.com/lbfg0vexd8
— A Mesa Normalització Lingüística (@amesanl) setembre 29, 2021
Els portaveus d'aquesta taula, a més de denunciar l'agressió, han parlat a favor de la normalització lingüística: “És una vergonya que als 35 anys de l'aprovació de la legislació que reconeix l'oficialitat de tots dos topònims encara calgui mobilitzar-se”, han afirmat, segons recull Nós Diari. Així, han exigit al Govern d'Espanya que faci complir la llei en l'àmbit lingüístic “i que sol·liciti a aquest Fòrum l'ús d'un topònim legítim i legal, perquè es diu A Toxa”, ha explicat el mateix Marcos Maceira.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
.jpg)
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
