La notícia que vaig llegir fa unes setmanes em va impulsar a abordar aquest tema: la decisió d'ETB3 de no allargar el programa infantil d'Ena Kantak en ETB3 em va sorprendre i segueixo sense entendre-ho, sent un programa ordenat i adequat.
Veig molt poc la televisió en els últims anys, i no soc un expert en cap cas. Però això no vol dir que no em preocupi ni m'enfadi l'evolució de la televisió pública en basca, i especialment de la cadena ETB1, i de la situació actual.
I és que vam conèixer uns altres ETB1, no tant en les dècades de 1980 i 1990, en aquells primers anys de la televisió basca. La televisió apostava pel basc, invertint en continguts en basc, oferint nombroses produccions pròpies o traduint pel·lícules estrangeres al basc.
Per exemple, les sèries en basca produïdes a Lazkao (Bi eta Bat, Jaun ta Jab, 64, La meva família i altres bèsties, Goenkale, Bentaberri...), els programes d'humor (Txiskola, Txoko Latex, Zerbitzua, Hau dona A.O., Wazemank…), les sessions de cinema en basc,
L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari
On va quedar tot això? Què va passar en el camí? Com és possible que després d'haver superat satisfactòriament els primers anys més difícils, es produeixi un declivi posterior? No crec que això sigui una qüestió d'opinió, perquè les dades són molt clars (i greus). L'exemple més il·lustratiu és el de les pel·lícules en basca: entre 1983 i 1986, ETB emetia totes les pel·lícules en basca. Des de llavors la situació ha canviat moltíssim. De fet, si s'observen les dades de desembre de 2023 i gener de 2024, només es va emetre una pel·lícula en basca i 86 en castellà. I les dades de maig a setembre de 2022 són encara pitjors: es van emetre 130 pel·lícules en castellà i cap en basc. El programa “La Nit de…” porta 29 anys en la televisió, on s'han emès centenars de pel·lícules. Tots en castellà. Una dada tan significativa com trista. I no és una tendència generalitzada: a Galícia, TVG emet totes les pel·lícules en gallec (100%) (estant el PP en el comandament) i a Catalunya, TV3 també ofereix totes les pel·lícules en català.
L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari:
Per a justificar la baixada de l'oferta de continguts bascos, s'han utilitzat les quotes d'audiència com a excusa. Argumentant que la quota d'ETB1 és baixa. Però no sé què és abans l'ou o la gallina… Perquè, potser (segurament), la reducció de la qualitat dels continguts d'ETB1 ha portat una baixa quota d'audiència i no a l'inrevés.
I no és només qüestió de llengua, sinó també de referències nacionals o culturals. Avui dia, en els continguts d'ETB està molt més present el lloc més allunyat de l'Estat espanyol que el més pròxim del País Basc Nord.
Tal vegada la decadència d'ETB1 és un simple reflex de l'evolució de la societat basca? Una simple conseqüència de la deixadesa, passivitat que tenim últimament amb el basc? I se m'ocorren més preguntes: les audiències han de guiar l'aposta d'una televisió pública? Hauria de ser l'aposta real d'ETB competir amb ETB2 amb T5 o A3? Fins a quin punt és adequat (i ètic) la subordinació d'un servei públic a una part (interessos)?
I quant als responsables, no podem “tirar pilotes fora”, perquè les decisions i la direcció d'ETB han estat en mans dels partits polítics que han governat la CAB en les últimes quatre dècades.
Ja és hora de posar fi a aquesta trista ETB i de començar a donar la volta a la situació d'ETB, perquè la veritable aposta d'ETB sigui crear una televisió digna i sòlida per a tots els bascos i basques. Perquè en castellà ja hi ha centenars de cadenes més.
Aitor Irigoien Odriozola
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]