La notícia que vaig llegir fa unes setmanes em va impulsar a abordar aquest tema: la decisió d'ETB3 de no allargar el programa infantil d'Ena Kantak en ETB3 em va sorprendre i segueixo sense entendre-ho, sent un programa ordenat i adequat.
Veig molt poc la televisió en els últims anys, i no soc un expert en cap cas. Però això no vol dir que no em preocupi ni m'enfadi l'evolució de la televisió pública en basca, i especialment de la cadena ETB1, i de la situació actual.
I és que vam conèixer uns altres ETB1, no tant en les dècades de 1980 i 1990, en aquells primers anys de la televisió basca. La televisió apostava pel basc, invertint en continguts en basc, oferint nombroses produccions pròpies o traduint pel·lícules estrangeres al basc.
Per exemple, les sèries en basca produïdes a Lazkao (Bi eta Bat, Jaun ta Jab, 64, La meva família i altres bèsties, Goenkale, Bentaberri...), els programes d'humor (Txiskola, Txoko Latex, Zerbitzua, Hau dona A.O., Wazemank…), les sessions de cinema en basc,
L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari
On va quedar tot això? Què va passar en el camí? Com és possible que després d'haver superat satisfactòriament els primers anys més difícils, es produeixi un declivi posterior? No crec que això sigui una qüestió d'opinió, perquè les dades són molt clars (i greus). L'exemple més il·lustratiu és el de les pel·lícules en basca: entre 1983 i 1986, ETB emetia totes les pel·lícules en basca. Des de llavors la situació ha canviat moltíssim. De fet, si s'observen les dades de desembre de 2023 i gener de 2024, només es va emetre una pel·lícula en basca i 86 en castellà. I les dades de maig a setembre de 2022 són encara pitjors: es van emetre 130 pel·lícules en castellà i cap en basc. El programa “La Nit de…” porta 29 anys en la televisió, on s'han emès centenars de pel·lícules. Tots en castellà. Una dada tan significativa com trista. I no és una tendència generalitzada: a Galícia, TVG emet totes les pel·lícules en gallec (100%) (estant el PP en el comandament) i a Catalunya, TV3 també ofereix totes les pel·lícules en català.
L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari:
Per a justificar la baixada de l'oferta de continguts bascos, s'han utilitzat les quotes d'audiència com a excusa. Argumentant que la quota d'ETB1 és baixa. Però no sé què és abans l'ou o la gallina… Perquè, potser (segurament), la reducció de la qualitat dels continguts d'ETB1 ha portat una baixa quota d'audiència i no a l'inrevés.
I no és només qüestió de llengua, sinó també de referències nacionals o culturals. Avui dia, en els continguts d'ETB està molt més present el lloc més allunyat de l'Estat espanyol que el més pròxim del País Basc Nord.
Tal vegada la decadència d'ETB1 és un simple reflex de l'evolució de la societat basca? Una simple conseqüència de la deixadesa, passivitat que tenim últimament amb el basc? I se m'ocorren més preguntes: les audiències han de guiar l'aposta d'una televisió pública? Hauria de ser l'aposta real d'ETB competir amb ETB2 amb T5 o A3? Fins a quin punt és adequat (i ètic) la subordinació d'un servei públic a una part (interessos)?
I quant als responsables, no podem “tirar pilotes fora”, perquè les decisions i la direcció d'ETB han estat en mans dels partits polítics que han governat la CAB en les últimes quatre dècades.
Ja és hora de posar fi a aquesta trista ETB i de començar a donar la volta a la situació d'ETB, perquè la veritable aposta d'ETB sigui crear una televisió digna i sòlida per a tots els bascos i basques. Perquè en castellà ja hi ha centenars de cadenes més.
Aitor Irigoien Odriozola
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]