Es va fundar el 13 de desembre de 2008 a Bilbao, Per què van decidir abandonar Ezker Batua i construir un nou partit polític?

Cal dir que, entre els quals conformem Alternatiba en l'actualitat, hi ha una minoria que ve d'aquest altre costat. També vam ser part d'Ezker Batua-Berdeak en la seva fundació, però molts altres ho havíem fet tant des dels moviments socials com en altres petits grups d'esquerra. Llavors hi havia mil raons, però al cap i a la fi ens bastava amb una, vèiem que era imprescindible fomentar el treball en comú entre les forces d'esquerra basques, i necessitàvem un altre àmbit per a fer-lo. No es tractava d'afegir una nova sigla en l'àmbit polític, sinó de bastir ponts per a possibilitar aquesta col·laboració.

Han passat 10 anys des d'aquest dia. Com veieu el recorregut realitzat? Quina és la valoració que li donen per dins?

La veritat és que no sembla que hagi passat tant de temps, però després ja començava a pensar, i tenint en compte alguns esdeveniments que s'han succeït durant aquest temps (la fi d'ETA, el robatori que ens han venut com a crisi dels mercats financers, l'expulsió de la dreta feixista a Navarra o a Vitòria…), hem de concloure que han estat temps emocionants.

Com s'ha dit abans, Alternatiba va sorgir amb un objectiu concret, impulsar la col·laboració de l'esquerra sobiranista, i tenint en compte que aquest objectiu s'ha materialitzat en un projecte com EH Bildu, estem en condicions d'estar contents. Per descomptat, no podem oblidar tot el que ens envolta, com l'auge del feixisme, o la preponderància del capitalisme, però al mateix temps hem de remarcar que en un temps relativament curt ens hem convertit en la segona força política d'Euskal Herria.

Què ofereix Alternatiba a Euskal Herria?

És veritat que per a molts pot ser difícil, avui dia hem fet una EH Bildu amb l'objectiu de trobar grans diferències entre les forces, però n'hi ha, i per a bé. En aquest projecte s'han reunit famílies diverses per a entendre l'esquerra, des de les quals ens proposem el socialisme fins a les quals poden considerar-se socialdemòcrates. És un gran valor perquè hem sabut situar tot el que tenim en comú, que és molt, per sobre del que ens separa.

En qualsevol cas, una de les bases d'Alternatiba és el compromís de desenvolupar al mateix temps totes les lluites. És a dir, no anem a abandonar una lluita per a donar prioritat a una altra, per exemple, no diguem que primer hem d'establir el socialisme i aconseguir la independència per a lluitar pel feminisme. Totes elles són baralles alhora i a la mateixa altura.

D'altra banda, hi ha un matís en nosaltres, que no l'hem considerat com un partit el nostre caràcter independentista. Segurament, la majoria dels nostres militants votaria sí a un referèndum a favor de la independència d'Euskal Herria. Però hem d'anar més enllà, i més enllà de la independència, proclamar la sobirania. Perquè, com desgraciadament hem après amb Grècia, un poble pot ser independent, però al mateix temps depèn de la troica o d'uns altres. Diem que hem de ser sobirans de tots els temes que afecten la nostra vida, i això no ens ho garantirà cap bandera. Per descomptat, la independència serà un instrument molt eficaç en el camí de la sobirania, però no és, ni molt menys, l'última parada per als bascos en el camí de la llibertat.

Poc després de la creació d'Alternatiba van decidir integrar-se en la coalició EH Bildu. Per què?

Entrem, creem, vaig ser un dels primers que van posar la signatura en l'oficina del notari. Abans de la creació d'EH Bildu, ja col·laboràvem al carrer i en les institucions amb els partits que més tard vam ser coalitzats. Des de 2010, per exemple, dúiem a terme iniciatives comunes en les Juntes Generals. I en una ciutat com Bilbao, el Carrer és de tots i totes.

Amb el temps van arribar passos tan importants com l'Acord de Guernica o Euskal Herria Ezkerretik, i finalment, en 2011, formem Bildu per a concórrer conjuntament en les eleccions municipals i forals. Era el camí natural de l'alternativa, de la cooperació amb les forces d'esquerres.

EH Bildu irromp en la coalició i passa primer al Parlament Basc i ara a Madrid, al Congrés. Quin és el teu treball, què fa un basc d'esquerra allí?

Que he parlat del natural, aquí el contrari, perquè no és un camp natural per a un ciutadà basc Madrid, ni per a un polític basc, si no és que, com uns altres, t'agrada anar a la subordinació. No obstant això, no podem oblidar que moltes de les polítiques que ens afecten tenen el seu origen a Madrid, i per això és important que la veu de l'esquerra sobiranista basca sigui allí.

Al mateix temps, Madrid és també una oportunitat per a l'intercanvi i la solidaritat amb altres pobles de l'Estat, on tenim la gàbia de les nacions. Des d'allí es pot treballar per a desfer-se del règim del 78, i crec que l'estem fent bé, com van fer abans que nosaltres Sabí Quadra, Onintza Enbeita i molts altres.

Dissabte que ve , 15 de desembre, se celebrarà un acte en el Museu Marítim de Bilbao per a celebrar el seu desè aniversari, què heu organitzat?

Tenint en compte que som un partit petit, començarem el dia amb un esdeveniment a la nostra mesura, com bé dius en el Museu Marítim de Bilbao. Reunirem militants i a representants d'agents socials, sindicals i polítics pròxims. Més que un acte polític formal, intentarem fer una celebració real, ja que l'esquerra té poques possibilitats de celebracions. També serà benvinguda qualsevol persona interessada a acudir a l'acte, encara que no estigui convidada, a partir de les 11.30 hores.

A la tarda, continuarem amb la celebració. Continuarem la festa en l'Hika Ateneu, primer, a partir de les 17.30 amb una xerrada. Dit així, potser no sembla el pla més divertit, però els ponents seran els nostres companys Jonathan Martínez i Irantzu Varela. Per tant, no ens deixaran temps per a avorrir-nos. A continuació, el programa oferirà els espectacles musicals de la mà de la cantant Txanba Payes, el concert participatiu d'Oier Asla i el concert del grup Pushermen. Fins on passa la nit.

Posteriorment, fins al mes d'abril hem organitzat una interessant sèrie de conferències amb motiu de l'aniversari. Començarà en Arrasate la setmana que ve, però a Bilbao també hi haurà cites, com el 12 de gener amb Jordi Borras.

A complir 10 anys més, quin és l'objectiu d'Alternatiba?

Fa deu anys vam dir que “havíem nascut per a morir”. I encara creiem que és així. No sabem fins quan, però continuem creient que som capaços d'aportar qualitativament a la societat basca i a l'esquerra sobiranista basca, per això avancem. Però en el dia en què vegem tots els nostres objectius polítics representats en el si d'EH Bildu, segurament la nostra militància decidirà que fins aquí ha arribat el nostre camí. Aquí està, per exemple, l'elecció d'Aralar, plena de coherència. No sé si complirem 15 o 20 anys, però sé que tots els que estiguem avui o no desapareixeran Alternatiba continuarem militant en els moviments socials i polítics d'esquerres.

10 anys treballant per a transformar l'esquerra basca. Això es pot aconseguir?

Com ha succeït amb totes les utopies, el camí és el més important quan abordes un repte d'aquest tipus. L'esquerra ha de reinventar-se a si mateixa i a si mateixa, les tendències de militància han canviat i no podem estar en les formes de fa deu o vint anys. Segurament, i malgrat la importància de moltes altres lluites, arribarà pel camí de la lluita feminista, si no és que ja ha arribat, la principal transformació que necessita l'esquerra.

Aquesta entrevista l'ha publicat Uriola i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.