Fa trenta anys, amb les mobilitzacions ràpides als carrers d'Euskal Herria, posàvem als francesos un pseudònim pejoratiu: les gabachas. França era enemic dels militants bascos i, en la nostra opinió, sent els bascos un poble vell, viu i lluitador, els habitants d'aquest estat imperialista eren gent reaccionària i adormida.
En aquesta època en la qual perdem les iniciatives que porten a la revolució al nostre país, des de gener passat, amb motiu de la reforma de les reptes, els ciutadans francesos d'esquerres tornen a protestar cada setmana. Organitzant manifestacions, vagues, bloquejos en petits i grans pobles, centres de treball, carreteres. S'ha ressuscitat un moviment social plural, utilitzant en la desobediència tot tipus de formes d'acció. L'últim, els lapikokadak, per a recordar que cada vegada que un membre del govern acudeix a la visita no han acabat amb la ira del poble.
Emmanuel Macron i els seus ministres han posat colzes en colze als sindicalistes, als alumnes, als antics chaqueteros, a l'esquerra, als ecologistes, a alguns partits polítics i a uns altres. El lehendakari, amb els seus mètodes i declaracions autoritàries, ha fet el pas a una dinàmica que en principi semblava tímida. Les enquestes d'opinió sobre l'acceptació de Macrón en el rierol de peatge mostren les zones més desfavorides del seu sistema. Només el Rei està ferit, de moment, en el Parlament per a suportar una àmplia oposició. Només li queden promeses estèrils de defensa, menyspreu i policia amb l'esperança que les coses es relaxin. La crisi es refereix de dreta a esquerra i en boca de les més pessimistes, un executiu que cada vegada es llisca més cap a l'extrem dret.
Els qui s'acomiaden en contra de la reforma de les reptes, a més de fer aflorar les reivindicacions de treballar menys i millor, pretenen fer front a la marxa de la cinquena república francesa, encara que sigui legalment, a la pretensió d'una elit d'imposar amb imposició i condicions més greus a l'àmplia majoria del seu privilegi. Hi ha diners per a pagar el dèficit de la retira, entre altres, en les butxaques d'empresaris gegants amics dels electes. Juntament amb l'àmbit social, el moviment per la terra està prenent una lectura i impuls similar. Els durs caps de setmana contra les reserves d'aigua en el poblet de Sainte-Soline durant el mes d'abril, i l'intent del ministre de l'interior de castigar la coordinació de Soulèvements de la terre, els Aixecaments de la Terra, han mogut els marges, l'entorn ecologista arruïnat. També aquí, militants i habitants de diferents sectors han construït ponts, decidint que per a obstaculitzar les intencions dels poderosos cal anar als espais on es troben aquests últims. En la pràctica, les confluències i el xoc.
Els que es llancin contra la reforma de les reptes, a més de fer aflorar les reivindicacions de treballar menys i millor, pretenen fer front a la marxa de la cinquena república francesa, encara que sigui legalment, al fet que una elit, amb imposició i per al seu privilegi, vulgui imposar condicions més greus a la immensa majoria
Tots els rivals estan obstinats i, avui dia, anunciar qui traurà les castanyes d'aquest panorama és ficció. Entre les reaccions provocades per aquesta mena de terratrèmols, el debat sobre l'ús de la violència ha adoptat un altre estil. Si per costum es concedeix més reconeixement a les forces armades legals i menys als kale borroka, el canvi de paradigma apareix en la societat i en algunes opinions de premsa, especialment entre els quals participen en manifestacions. La violència s'atribueix en primer lloc al Govern i la resposta dels adversaris a costa del primer. Això no els dona la llum verda completa als qui volen impulsar els incidents, sí o sí. En aquesta tàctica, el ferit manifest de Sainte-Solin ha deixat clar a qui està la força i molts han percebut que la diversitat és fonamental per a guanyar. La convocatòria recentment organitzada en contra del projecte d'autopista Tolosa-Castris ha portat com a exemple una cita àmplia i imaginativa, en la qual el ministre de l'interior esperava gemmes i les plantacions d'hortes han estat el símbol de la resistència.
Macron queda quatre anys en el palau i, per fi, després de rebre tantes fustes, els moviments que s'estan estabilitzant contra la seva política porten esperances en el cor, convençuts que la reforma té la capacitat de derrocar la reforma real o almenys frustrar els seus plans. No és el Maig del 68, amb un nombre molt més reduït de vaguistes, però els joves viuen aquesta seqüència com una primavera. Convençut que si a França es dificulta el liberalisme també deixarà petjades a Europa, com va ocórrer en el passat. Una vegada més, les gabachas ens donen la lliçó.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]