Fa trenta anys, amb les mobilitzacions ràpides als carrers d'Euskal Herria, posàvem als francesos un pseudònim pejoratiu: les gabachas. França era enemic dels militants bascos i, en la nostra opinió, sent els bascos un poble vell, viu i lluitador, els habitants d'aquest estat imperialista eren gent reaccionària i adormida.
En aquesta època en la qual perdem les iniciatives que porten a la revolució al nostre país, des de gener passat, amb motiu de la reforma de les reptes, els ciutadans francesos d'esquerres tornen a protestar cada setmana. Organitzant manifestacions, vagues, bloquejos en petits i grans pobles, centres de treball, carreteres. S'ha ressuscitat un moviment social plural, utilitzant en la desobediència tot tipus de formes d'acció. L'últim, els lapikokadak, per a recordar que cada vegada que un membre del govern acudeix a la visita no han acabat amb la ira del poble.
Emmanuel Macron i els seus ministres han posat colzes en colze als sindicalistes, als alumnes, als antics chaqueteros, a l'esquerra, als ecologistes, a alguns partits polítics i a uns altres. El lehendakari, amb els seus mètodes i declaracions autoritàries, ha fet el pas a una dinàmica que en principi semblava tímida. Les enquestes d'opinió sobre l'acceptació de Macrón en el rierol de peatge mostren les zones més desfavorides del seu sistema. Només el Rei està ferit, de moment, en el Parlament per a suportar una àmplia oposició. Només li queden promeses estèrils de defensa, menyspreu i policia amb l'esperança que les coses es relaxin. La crisi es refereix de dreta a esquerra i en boca de les més pessimistes, un executiu que cada vegada es llisca més cap a l'extrem dret.
Els qui s'acomiaden en contra de la reforma de les reptes, a més de fer aflorar les reivindicacions de treballar menys i millor, pretenen fer front a la marxa de la cinquena república francesa, encara que sigui legalment, a la pretensió d'una elit d'imposar amb imposició i condicions més greus a l'àmplia majoria del seu privilegi. Hi ha diners per a pagar el dèficit de la retira, entre altres, en les butxaques d'empresaris gegants amics dels electes. Juntament amb l'àmbit social, el moviment per la terra està prenent una lectura i impuls similar. Els durs caps de setmana contra les reserves d'aigua en el poblet de Sainte-Soline durant el mes d'abril, i l'intent del ministre de l'interior de castigar la coordinació de Soulèvements de la terre, els Aixecaments de la Terra, han mogut els marges, l'entorn ecologista arruïnat. També aquí, militants i habitants de diferents sectors han construït ponts, decidint que per a obstaculitzar les intencions dels poderosos cal anar als espais on es troben aquests últims. En la pràctica, les confluències i el xoc.
Els que es llancin contra la reforma de les reptes, a més de fer aflorar les reivindicacions de treballar menys i millor, pretenen fer front a la marxa de la cinquena república francesa, encara que sigui legalment, al fet que una elit, amb imposició i per al seu privilegi, vulgui imposar condicions més greus a la immensa majoria
Tots els rivals estan obstinats i, avui dia, anunciar qui traurà les castanyes d'aquest panorama és ficció. Entre les reaccions provocades per aquesta mena de terratrèmols, el debat sobre l'ús de la violència ha adoptat un altre estil. Si per costum es concedeix més reconeixement a les forces armades legals i menys als kale borroka, el canvi de paradigma apareix en la societat i en algunes opinions de premsa, especialment entre els quals participen en manifestacions. La violència s'atribueix en primer lloc al Govern i la resposta dels adversaris a costa del primer. Això no els dona la llum verda completa als qui volen impulsar els incidents, sí o sí. En aquesta tàctica, el ferit manifest de Sainte-Solin ha deixat clar a qui està la força i molts han percebut que la diversitat és fonamental per a guanyar. La convocatòria recentment organitzada en contra del projecte d'autopista Tolosa-Castris ha portat com a exemple una cita àmplia i imaginativa, en la qual el ministre de l'interior esperava gemmes i les plantacions d'hortes han estat el símbol de la resistència.
Macron queda quatre anys en el palau i, per fi, després de rebre tantes fustes, els moviments que s'estan estabilitzant contra la seva política porten esperances en el cor, convençuts que la reforma té la capacitat de derrocar la reforma real o almenys frustrar els seus plans. No és el Maig del 68, amb un nombre molt més reduït de vaguistes, però els joves viuen aquesta seqüència com una primavera. Convençut que si a França es dificulta el liberalisme també deixarà petjades a Europa, com va ocórrer en el passat. Una vegada més, les gabachas ens donen la lliçó.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]
Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]
Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]
Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]
Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]
Desgaitasun fisikoa duen arkitekto baten alabaren etxea bisitatu ondoren idazten dut honako hau.
Desgaitasun fisikoa duten pertsonen taldeek ez dute arkitektoa maite, beraien bizitza zailtzen duen gaizkile bat kontsideratzen baitute. Gorrotoa ulerkorra da: arkitektoaren lanak... [+]
Ortutik itzuli berritan erabaki nuen Twitterretik alde egitea, oraindik Twitter zenean. Auzolan batera joan nintzen, brokoliak eta azaloreak landatzera, eta mindfulness efektua zapuztu zidan algoritmoak, idazle feminista transgorrotatzaile baten txioak jaurtitzearekin... [+]
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]