Gairebé 90 anys després del seu afusellament, les restes de Primo de Rivera han sortit de la Vall de les Caigudes
- El creador de la falange és traslladat a un altre cementiri madrileny sense que es noti cap ressò. El trasllat ha estat forçat per la recent Llei de Memòria Democràtica aprovada a Espanya.
El falangista José Antonio Primo de Rivera va ser jutjat i culpat en la Segona República espanyola en 1936, sent afusellat i enterrat en una fossa. Després de la Guerra Civil, el cos va ser exhumat pels feixistes i enterrat en el monestir d'El Escorial de Madrid fins a la construcció de la Vall de les Caigudes, per ordre de Franco. Li van donar un lloc d'honor a la Vall de les Caigudes i des de llavors ha estat allí.
La Llei de Memòria Democràtica va ser aprovada el passat estiu pel Parlament Espanyol, que, com va detallar en aquest article Urko Apaolaza, és una llei amb grans llacunes des del punt de vista de les víctimes, i aquesta mateixa llei en el seu article 54 assenyala que només a la Vall de les Caigudes estaran enterrades les víctimes de la Guerra Civil, però que no es podrà fer una separació entre víctimes, és a dir, que ningú pugui tenir un lloc d'honor. Per això, abans que ningú pugui portar el cas del falangista Primo de Rivera a judici i que sorgeixi un conflicte polític, la seva família ha demanat l'exhumació. A més demana que es faci amb discreció.
Ho han fet a primera hora del matí: s'han posat a treballar cap a les 05.00 i han tret les restes de la Vall de les Caigudes per a portar-los al cementiri de Sant Isidre.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
