PNB, PSE i pp rebutgen en el Parlament Basc crear un banc públic que faci front als fons voltor
- La moció presentada per Elkarrekin-Podem i EH Bildu sobre la creació d'un banc públic que ajudi a les empreses estratègiques ha estat debatuda en el Parlament Basc. Al seu judici, és important que aquestes empreses estiguin radicades en la CAB i no es vegin afectades per fons voltor. La Cambra de Vitòria-Gasteiz ha rebutjat la moció amb els vots en contra de PNB, PSE-EE i PP+Cs.
Els grups parlamentaris Elkarrekin-Podem i EH Bildu han presentat aquest dijous en el Parlament Basc una moció per a demanar que l'Institut Basc de Finances es converteixi en una entitat bancària. Aquest banc públic permetria a les empreses estratègiques "capitalitzar-se adequadament" i limitaria el camí als fons voltor, segons aquests grups. En aquest sentit, han tingut molt present el succeït en el debat de Vitòria-Gasteiz amb la privatització d'Euskaltel.
L'objectiu seria garantir l'arrelament territorial d'aquestes empreses, tancant les portes als capitals especulatius, per a això aquest banc compraria participacions en aquestes empreses. En la moció s'insta el Govern Basc a acabar amb la política dels últims anys, "és a dir, amb la desinversió en actius estratègics". En la mateixa línia, el text recull que Kutxabank hauria de donar continuïtat a l'esperit " de partida" de les caixes d'estalvis espanyoles.
La iniciativa no ha tirat endavant, ja que PNB, PSE-EE i pp+Cs han votat en contra d'aquesta. Els dos primers integrants del Govern Basc han argumentat l'existència d'instruments financers suficients per a fer costat a les empreses estratègiques en la CAPV, com l'Institut Basc de Finances i la societat pública de gestió del recentment creat programa Finkatuz (pdf). Aquest últim, "Capital Consolidació Finkatuz, S. a.", ha estat dotat amb un capital de 160 milions d'euros. A través d'ella, els partits del Govern Basc veuen l'oportunitat de satisfer les necessitats de les empreses i crear "un ecosistema de competitivitat per al desenvolupament".
Quant a la societat de gestió per consolidació, el portaveu d'EH Bildu, Iker Casanova, ha denunciat que aquestes inversions no s'han realitzat encara. Els grups de l'oposició també han reclamat a Vitòria-Gasteiz l'activació d'aquest fons "amb transparència i diàleg" amb els agents socials i polítics.
Segons la teoria econòmica tradicional, les inversions privades són més eficients que les públiques. Els inversors privats inverteixen en les seves pròpies empreses per a accelerar la producció i aconseguir així beneficis aparents. No obstant això, una cosa és el que... [+]
Heus aquí la valoració completa d'Hekimen el passat 8 de novembre:
"Els mitjans bascos d'iniciativa popular portem molts anys fent una aportació a la normalització del basc, al sistema de comunicació basc i, en general, a Euskal Herria. La funció social que hem complert i... [+]
Ostegun honetan grebara deituta zeuden 26.000 irakasletik %70 ez da lanera joan, sindikatuek jakinarazi dutenez. Jaurlaritzak lantaldearen erdira murriztu du jarraipena.
Komunikabide euskaldunek egindako gomendioak kontuan hartu gabe ebatzi du Eusko Jaurlaritzak 2015eko diru laguntza deialdia. Iaz baino diru gehiago banatu du, baina hedabideek eskatzen zuten irizpide aldaketa kontuan hartu gabe.
Egoera ekonomikoak behartuta, Elhuyar aldizkariak maiztasuna murriztuko duela iragarri du. Hilabetekari izatetik hiru hilero argitaratzera pasatuko da.
Hedabide euskaldunetan egiten den inbertsio publikoa audientzien arabera banatzeak “zalantza metodologiko ugari” sortzen ditu, Euskal Herriko bost unibertsitate irakaslek egindako azterketen arabera.
Azken urteotako inbertsio publiko txikiena egingo dute Hego Euskal Herriko administrazioek euskarazko hedabideetan, Hekimen elkarteak jakinarazi duenez.
Hekimen Euskal Hedabideen Elkarteak proposamen zehatza egin die Eusko Legebiltzarrean ordezkaritza duten talde politikoei: datorren urteko aurrekontuetan milioi bat gehiago bideratu dezatela euskarazko hedabideentzat.
Eneko Bidegain Mondragon Unibertsitateko irakasleak uste du diru gehiago behar dutela euskal hedabideek eta diru hori hizkuntza politikakoa ez den beste aurrekontu poltsetatik etorri beharko litzatekeela.
Ardanza I aroan audientzia esaten zitzaion. Horretan ez ginen txapeldun euskarazko hedabideok aspaldi urrun hartan eta gaur ere ez.
Hasteko eta behin, eskerrik asko Legebiltzarrari, Hekimen euskal hedabideen elkarteari foro honetan parte hartzeko aukera emateagatik, eta bereziki EH Bilduko taldeari, horretarako gonbitea egiteagatik.
