Els veïns creen un hort col·lectiu de fruiters en Arrosa
- Visca! Entre els projectes proposats pel moviment a favor del medi ambient, diversos electes d'Arrosa, entre ells Argitxu Beyrie, van tenir la idea de posar en marxa en 2015 una horta col·lectiva de fruiteres en terres del poble. “Ens vam posar en contacte amb el professor Gabriel Durruti i el traslladem llavors a Arrosa per a ajudar a recollir les tècniques que la gent d'aquí utilitzava en les granges i en l'agricultura”, explica Mirentxu Biscaichypi, membre del projecte. En el recorregut d'aquests sis anys s'han plantat al voltant de 60 arbres fruiters en quatre parcel·les de la localitat.
El treball inicial va consistir a recollir les espècies arbòries existents al poble i el seu coneixement. “Vam portar a Durruti per a recollir tècniques i vacunes i transmetre la saviesa que hi havia entorn dels arbres fruiters”, diu. En aquesta plantació, van realitzar una gira a domicili per Arrosa per a veure quins arbres es trobaven en les granges, que han estat allí durant segles i dècades. “Aquí vam veure que hi havia moltes nogueres, castanyers salvatges que s'havien tret de manera natural en la selva…”. El professor Durruti, que els va acompanyar en aquesta activitat, és membre de l'associació Sagartza i té experiència: en les granges treballen recollint varietats de pomes autòctones i estan creant el conservatori de pomeres.
Precisament, entre molts altres arbres, es van trobar en la zona d'Arrosa velles pomeres d'uns 60 anys que es trobaven en perill d'extinció. Els membres del projecte han donat una nova vida als arbres recollint i reempeltant les vacunes. “Es tractava d'aprendre tècniques d'inserció i de plantar arbres, però també de fomentar les relacions socials i de treballar sobre aquest patrimoni”, afegeix Biscaichypi.
Proves amb llana per a mantenir la humitat
El 8 de maig es va organitzar una acció especial en l'horta col·lectiva per a protegir els arbres plantats: l'auzolan per a envoltar els peus dels arbres amb llana. “En un principi comprem boles de disc de nous de coco per a retenir la humitat, que es posen sobre la superfície dels arbres”. Els membres del projecte, no obstant això, es van posar a pensar si podrien aconseguir el mateix amb algun material pròxim. “Vam ser a casa dels llauradors a buscar llana i al voltant dels arbres vam disposar uns grans munts per a protegir-los i mantenir la humitat”. Les proves similars s'han realitzat amb palla, però Biscaichypi diu que és un assaig de llana. De moment, sembla que l'experiment està donant bons resultats.
Els arbres estan distribuïts en quatre parcel·les del poble, a l'abast de qualsevol. “La gent pot agafar una poma si vol! És un espai col·lectiu, i ens agradaria dur a terme aquí un treball sobre l'escola, sobre els petits fruits i sobre l'escola, perquè ells també formessin part d'ella”. Això és el que ha subratllat el rosarino, que està obert a tothom i que permet socialitzar-se mentre aprèn i fomentar les relacions entre la ciutadania.
