El treball inicial va consistir a recollir les espècies arbòries existents al poble i el seu coneixement. “Vam portar a Durruti per a recollir tècniques i vacunes i transmetre la saviesa que hi havia entorn dels arbres fruiters”, diu. En aquesta plantació, van realitzar una gira a domicili per Arrosa per a veure quins arbres es trobaven en les granges, que han estat allí durant segles i dècades. “Aquí vam veure que hi havia moltes nogueres, castanyers salvatges que s'havien tret de manera natural en la selva…”. El professor Durruti, que els va acompanyar en aquesta activitat, és membre de l'associació Sagartza i té experiència: en les granges treballen recollint varietats de pomes autòctones i estan creant el conservatori de pomeres.
Precisament, entre molts altres arbres, es van trobar en la zona d'Arrosa velles pomeres d'uns 60 anys que es trobaven en perill d'extinció. Els membres del projecte han donat una nova vida als arbres recollint i reempeltant les vacunes. “Es tractava d'aprendre tècniques d'inserció i de plantar arbres, però també de fomentar les relacions socials i de treballar sobre aquest patrimoni”, afegeix Biscaichypi.
El 8 de maig es va organitzar una acció especial en l'horta col·lectiva per a protegir els arbres plantats: l'auzolan per a envoltar els peus dels arbres amb llana. “En un principi comprem boles de disc de nous de coco per a retenir la humitat, que es posen sobre la superfície dels arbres”. Els membres del projecte, no obstant això, es van posar a pensar si podrien aconseguir el mateix amb algun material pròxim. “Vam ser a casa dels llauradors a buscar llana i al voltant dels arbres vam disposar uns grans munts per a protegir-los i mantenir la humitat”. Les proves similars s'han realitzat amb palla, però Biscaichypi diu que és un assaig de llana. De moment, sembla que l'experiment està donant bons resultats.
Els arbres estan distribuïts en quatre parcel·les del poble, a l'abast de qualsevol. “La gent pot agafar una poma si vol! És un espai col·lectiu, i ens agradaria dur a terme aquí un treball sobre l'escola, sobre els petits fruits i sobre l'escola, perquè ells també formessin part d'ella”. Això és el que ha subratllat el rosarino, que està obert a tothom i que permet socialitzar-se mentre aprèn i fomentar les relacions entre la ciutadania.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.