En Lanathouak Erroak produeix arbres fruiters, fruits petits, plantes auxiliars i plantes medicinals: “Tenim petits fruits per a tot l'any, prematurs, de mitja època, de fi… Tenim clàssics, però també peculiaritats, caquis, etc.”. L'objectiu és oferir fruits i plantes per a tot l'any i als quals el tenen, els proposa plantar sistemes complets, més que plantes o arbres solts: “La idea és plantar sistemes amb arbres, plantes petites, plantes medicinals… col·locant-los un al costat d'un altre, i no posar arbres aïllats. Aquest sistema sempre serà més resistent”.
El fabricant de vacunes treu les vacunes dels arbres que té a casa i, de moment, les vacunes portadores o els peus les compren. Els arbustos són guardats pel productor durant un any o un any i mig després del seu empelt, abans de la seva venda. “De moment, així ho faig, però ja he començat a produir les meves vacunes portadores des de la llavor i l'os: pomeres, préssecs, valls… m'agradaria començar a fer això a poc a poc, per a controlar la producció des del principi”, diu. El Lanathoua també utilitza varietats autòctones, com les pomeres locals, però en el cas que no siguin autòctons, té tipus ben adaptats. “Ja m'havia plantat abans en el terreny i sé quins són resistents, que funcionen bé sense tractament… jo multiplico”.
La venda es realitza a la tardor, hivern i principis de primavera, “quan la suor està en les arrels”. A més de ser present tots els dilluns en el mercat de Sant Joan dempeus de Port, també ven arbres i plantes en la pròpia finca a través de cites. En aquest camí d'any i mig, el projecte ha tingut una bona resposta, i Lanathoua creu que des del confinament fins aquí hi ha hagut una reflexió col·lectiva, i que hi ha gent que a poc a poc va camí de ser cada vegada més autònoma.
L'agricultor ha convidat a acostar-se a la plantació per a conèixer el projecte i veure la seva manera de treballar. “La cura de les plantes em resulta senzill, però el més difícil ara és donar la volta a la terra. Obtenció de matèria orgànica, fermentació i microorganismes. Per fi, els arbres absorbeixen profundament la terra, i haig de compensar-ho per a no empobrir-la. Això és per a mi el més difícil i interessant en aquest moment”, ha conclòs.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.