He recordat l'efemèride de la renúncia de fa 25 anys per a continuar jugant en la selecció espanyola a través del mitjà Argia a mitjan novembre. Aquesta efemèride m'ha donat l'oportunitat de mirar enrere i reflexionar.
He vist les competicions esportives internacionals en forma de guerres esportives entre països, un exèrcit sense armes, com una guerra, competint entre si. Així continuo veient els jocs olímpics i qualsevol campionat internacional, gran o petit. Cadascun pel seu país, en una guerra, contra altres països, competint com a esportista.
L'esport internacional és la lluita per la guerra i la guerra esportiva implica el sentiment, l'orgull i l'adhesió a la pròpia pàtria. Per això, l'esport internacional és, sens dubte, una eina política que mou les emocions i els sentiments del poble. Un instrument polític i estratègic de primer ordre per a una nació gran, petita, rica o pobra.
La nostra petita Euskal Herria, no té possibilitats de participar en aquestes guerres esportives, a penes té exèrcits i molts esportistes bascos participen en els exèrcits francesos i espanyols. Em sembla que en aquests últims 25 anys cada vegada són més els esportistes que participen en els exèrcits esportius que trepitgen i rebutgen el nostre país, així com la presència d'aquests exèrcits esportius en entrenaments, partits i formats de competició al País Basc. Em sembla greu que aquesta presència estigui en procés de normalització. Més greu, orgull i adhesió.
És evident que en aquests últims 25 anys no s'ha fet un pas significatiu a favor de l'Exèrcit Basc, excepte excepcions. Per contra, els esforços per l'Exèrcit Esportiu Francès i Español no cessen de créixer. Estem totalment immersos en els paràmetres esportius dels estats que ens han colonitzat. Cada dia es posen granits perquè puguem fer els nostres propis paràmetres i normalitzar aquesta situació. És a dir, ser francesos o espanyols també en l'esport.
També les entitats que gestionen l'esport en el nostre territori (clubs, federacions, institucions, etc.). ), en diferents mesures, estableixen una sèrie de joies d'immersió en aquests paràmetres, impulsant normes i iniciatives, eliminant la nostra identitat, normalitzant i imposant la identitat aliena, com a baules del sistema esportiu aliè. Però com tenim normalitzada aquesta immersió, l'hem convertit en pa de cada dia i crec que hem interioritzat que així ha de ser.
Les entitats esportives, els clubs, les federacions, les institucions, els esportistes, els mitjans de comunicació, etc. tenim una certa responsabilitat en la defensa de la nostra identitat com a poble. Com sempre, quan fem pel nostre poble, ens acusen de polititzar l'esport, mentre que en el dia a dia, quan ens imposen les lleis i normatives dels colons, no es polititza l'esport.
Crec que fins que Euskal Herria no es faci amb la independència no veurem la selecció d'Euskal Herria d'una manera normalitzada, però m'agradaria que s'equivoqués. No obstant això, mentre estiguem colonitzats, voldria que les diferents entitats esportives d'Euskal Herria, cadascuna amb el seu grau de responsabilitat, apostin per la nostra identitat i, si no es pot fer, no doni peu a normalitzar i imposar la identitat i la identitat estranya.
A través de les dinàmiques esportives internacionals actuals, els nostres joves practiquen esport en les federacions franceses i espanyoles. Després, per a combatre en exèrcits estrangers. En massa ocasions, desgraciadament, en el mateix País Basc, organitzat i subvencionat per entitats esportives locals.
Què seria si tots aquests esforços se centressin en organitzar i impulsar a les seleccions basques? Què seria si oferíssim a tots aquests joves l'oportunitat de donar-los un sentiment, un esforç i un afecte per la selecció d'Euskal Herria?
Pel que fa a l'esport internacional, crec que en els pròxims 25 anys, paralitzaríem el foment de l'esport internacional francès i espanyol i, en els últims 25 anys, a favor de les seleccions d'Euskal Herria, donant la meitat del que havíem donat a les seleccions estrangeres, faríem un gran avanç. Però segons el vist en els últims 25 anys, els polítics bascos estarien més prop de les institucions de poder, tant franceses com espanyoles, i les seleccions d'Euskal Herria més lluny.
Hem de treballar la construcció nacional a petits i grans passos i, en funció de la nostra responsabilitat, fer passos de la mateixa mesura. Si volem evitar la desaparició d'Euskal Herria, en lloc d'estar embullats en institucions, legislacions, normatives i visions estranyes, hem de treballar actituds insubmises cap a elles, tant en l'esport com en altres àmbits. Els bascos no tenim un altre camí que seguir, treballarem actituds insubmises enfront d'Espanya i França o posarem al nostre poble en el camí de la desaparició.
En els pròxims 25 anys, continuarem alimentant l'esport internacional dels quals ens han colonitzat? Destinarem els recursos i esforços que tenim al seu favor? No donarem als nostres esportistes l'oportunitat d'internacionalitzar el sentiment basc? No posarem els mitjans suficients per a aconseguir aquestes oportunitats? L'oportunitat i el camí per a competir internacionalment serà competir amb els exèrcits estrangers? Posem als esportistes bascos en camí cap a França i Espanya?
Aratz Gallastegi Sodupe
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]