Abdallah va ser detingut a França en 1984 i condemnat a cadena perpètua pel Tribunal antiterrorista de París en 1987. En les presons franceses existeix un termini anomenat de seguretat que, una vegada superat, pot sortir al carrer en llibertat condicional. Abdalla va complir aquest termini en 1999, però les autoritats franceses sempre han buscat excuses per a no fer-ho. Des de 2012, la justícia francesa ja ha autoritzat dues vegades la seva posada en llibertat, però des del Ministeri de l'Interior sempre s'ha obstaculitzat la seva posada en llibertat, l'última el passat 10 de novembre. Líban s'ha mostrat disposat a acollir al pres.
Georges Ibrahim Abdallah va néixer en 1951 en el nord del Líban, en el si d'una família cristiana. Va entrar molt jove en el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP en les sigles franceses). En 1982, Israel va envair Líban i va causar 25.000 morts en Galilea (La Paz), 45.000 ferits, la destrucció de Beirut, les massacres en els campaments de refugiats de Sabra i Xatila, etc. Els guerrillers palestins i libanesos van tractar d'estendre la resposta a tothom. En el cas de França, les Forces Armades revolucionàries del Líban (FARL en francès) van cometre dos assassinats molt especials: Charles Ray, responsable militar dels Estats Units en l'Ambaixada de França i Yakov Barsimantov, responsable francès dels serveis secrets d'Israel, l'anomenat Mossad.
En el document enviat a la redacció, des del moviment Amnistia i Askatasuna han mostrat la seva solidaritat amb el pres i han demanat la seva llibertat: "La nostra solidaritat lluitadora amb Georges Abdallah i els presos polítics que lluiten per l'alliberament dels seus pobles i contra l'opressió i l'explotació de classes".
Durant els últims sis anys, professors i professores que treballem en els euskaltegis, hem participat en una bella aventura. Com dèiem en l'última Korrika al costat de milers de ciutadans vascófilos, orgullosos i populars.
La dispersió estava en vigor en tota la seva... [+]
OIP Presondegien Nazioarteko Behatokiak 2023 urteko bilana aurkeztu du. Abenduaren lehenetik atxilotu dituzten 75.000 pertsonetatik, 50.000 inguru %148,5eko okupazio tasa duten presondegietan dira, eta 2.748 lurrean ezarritako matalazetan lo egiten dute.
Un dels debats mediàtics va ser la presència en la campanya de les eleccions municipals en Hego Euskal Herria d'exreclusos amb delictes de sang en diverses llistes i la posterior reculada d'aquests amics.
Potser amb aquest moviment EH Bildu va guanyar diversos vots, i d'una... [+]