La central nuclear de Fessenheim, la més antiga de l'Estat francès, ha entrat en procés de tancament a partir del dilluns, després de 43 anys d'activitat. Fesseheim es troba prop de la frontera amb Alemanya, a la vora del Rin. El reactor número dos de la localitat ha quedat definitivament atrapat quatre mesos després que es tanqués el primer d'ells. El primer reactor tenia una potència de 900 megavats i una capacitat de producció molt limitada.
Així, s'ha posat en marxa el procediment de desarticulació total de la central. Es preveu que el procés es prolongui durant quinze anys, ja que també s'ha tingut en compte l'evacuació de combustible radioactiu. En conseqüència, la dissolució no es produirà abans de l'any 2040. L'empresa energètica EDF ha confirmat que la central es desconnectarà la matinada del dimarts quan el reactor hagi aconseguit el 8% de potència, però el procés va començar el mateix dilluns a la tarda, per la qual cosa hauria de consumir-se abans de la mitjanit.
Els ecologistes han reclamat durant anys el tancament de Fessenheim, que es troba en parador ignorat. Fins que es van convertir en la promesa de la campanya de l'ex president François Hollande. A pesar que l'Executiu d'Emmanuel Macron va mantenir el seu propòsit, ha considerat necessari "un equilibri progressiu entre l'electricitat d'origen nuclear i l'origen renovable". A més, s'ha fixat com a objectiu "continuar reduint les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle" amb el tancament de les últimes quatre centrals de carbó d'aquí a 2022, segons va explicar el Govern al febrer.
Està previst que es desconnectin altres 12 reactors nuclears dels 58 que estan en funcionament en l'Estat francès de cara a 2035. Per a llavors, el Govern preveu reduir en un 50% la base nuclear de la producció d'electricitat, evitant així desmantellaments sencers com el de Fesenheim. En l'actualitat, l'Estat francès produeix el 70% de la seva energia a través de centrals nuclears, més que qualsevol altre país del món.
La decisió ha suscitat crítiques entre els treballadors de la central i una part molt important dels 2.300 habitants de la ciutat. Un sindicat d'EDF ha qualificat d'escàndol " industrial i econòmic" la mesura, en considerar que es tracta de la primera central clausurada sense cap motiu tècnic, i ha argumentat que el seu funcionament era "correcte". El sindicat sospita que la decisió s'ha pres per a fer un "populisme electoral", en referència al pàg.
En 2017 la plantilla de la central se situava en 750 persones, de les quals només han participat 60 en les labors de desmantellament. EDF ha reassignat el 60% dels seus treballadors i prop d'un centenar de subcontractistes han participat en el procés de reconversió laboral.
L'Estat ha analitzat diversos projectes per a evitar l'ensulsiada econòmica de la zona, com la instal·lació d'un centre pilot per a la descontaminació de metalls radioactius o d'una fàbrica de biocarburants, encara que de moment no ha especificat res.