No creguis que la malaltia del còlera relacionada amb la pobresa i la misèria social ha desaparegut de l'Estat francès. Si està desapareguda de França Metropolitana, encara la tenen a l'illa de Mayotte, que continua depenent de l'Estat francès. Un nen de 3 anys de Koungou ha mort pel còlera, segons ha informat l'Agència Francesa de Salut el 8 de maig. El 19 de març es va identificar un cas de còlera a l'illa i és la primera mort dels 58 casos comptabilitzats des de llavors.

"L'aparició i desenvolupament de l'epidèmia de còlera es deriven de les altes concentracions de població, relacionades amb una deficient higiene ambiental", es pot llegir en la pàgina web de l'Agència Francesa de Salut. En aquesta situació es troba també l'Estat francès, i el desenvolupament de la malaltia ha posat de manifest, una vegada més, l'escassetat de la governança liderada per París: considera als ciutadans secundaris als departaments i regions d'ultramar que segueixen sota la seva dependència. A més de l'illa de Mayotte, a Guyana també han aparegut casos de còlera. Aquest és el sentiment que tenen els vilatans i tenen proves en el dia a dia: tenen un salari mínim un 20% més baix que a França Metropolitana, tenen ajudes socials més baixes, les decisions que es dirigeixen des de París, com les respostes a la crisi de l'aigua, tenen una taxa d'atur del 34%, quan la de França Metropolitana és del 7,5%, etc.

Una prova més és l'escassa resposta al desenvolupament de la malaltia del còlera. Cal venir a Mayotte des de París el 9 de maig, el ministre de Salut, Frédéric Valletoux, i està per veure les respostes que els donarà. Quant al servei sanitari, en 2019 comptaven amb 54 infermeres, 36 personal sanitari especialitzat i cinc dentistes per a 100.000 ciutadans, enfront de 139, 177 i 64 respectivament a França Metropolitana.

Aigua: irritant

"Existeix una forta relació entre la transmissió de còlera i l'aigua potable i l'escassa accessibilitat a les instal·lacions de sanejament", assenyala l'Organització Mundial de la Salut. En Mayott tenen greus problemes per a aconseguir aigua potable i van haver de passar l'estiu passat en dures condicions. Cal saber que el 80% de l'aigua utilitzada és superficial (de rierols, d'embassaments naturals...) i que a causa de l'emergència climàtica aquest recurs es va reduint (si fins fa poc les èpoques de pluges duraven de novembre a març, avui només tenen de gener a març).

Com a solució, en dues de cada tres dies se'ls va tallar l'aigua, i en l'actualitat encara tenen l'aixeta esgotada tres dies. El seu deficient sistema de sanejament fa que l'aigua potable no estigui a l'abast de tots els ciutadans. Els més afectats són els immigrants procedents d'Àfrica que sobreviuen acumulats en les barraques.

Conclusió: augment de la xenofòbia

En el fons, en lloc de centrar-se en la base del problema, els migrants són la causa de la misèria en la qual viuen moltes persones autòctones, com a reflex de les manifestacions i bloquejos de febrer. Encara que denuncien l'abandó " de França", posen com a solució la lluita contra els migrants. En nom de la "seguretat", el grup d'extrema dreta Forces Vives [Forces Vives] va conduir mobilitzacions massives per a reclamar un major control de les fronteres i l'expulsió de persones sense papers. La primera força es va produir en la segona volta de la presidència de 2022, Marini Le Pen, amb el 59% dels vots.

El Govern francès respon en el mateix to. La Policia francesa va dur a terme l'operació Wuambushu a l'abril de l'any passat, amb l'objectiu de destruir 1.000 ciutats de barraques i expulsar a 10.000 persones sense papers. El Govern francès va informar al febrer d'una mesura profundament denunciada per les estructures a favor dels drets humans: el president Emmanuel Macron té previst tramitar una reforma constitucional que elimini el dret a la terra per als nens sense papers creats a Mayotte, el dret a la ciutadania francesa si es crea a França. És a dir, no tots els drets garantits per l'Estat francès són vàlids en els seus territoris d'ultramar.

Aquest dilluns també s'han dut a terme accions contra les oficines del servei d'immigració, en les quals s'associen els casos de còlera a la presència d'immigrants.

Segons dades de l'institut d'estadística INSEE de 2022, la població resident a Mayotte és de 300.000 habitants, dels quals la meitat és immigrant, que serien el 30%. Mayotte està situat en el cor de l'oceà Índic, i per als països africans afectats per la guerra i la fam, l'Estat francès, a 300 quilòmetres de distància, té un destí esperançador.