Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El prefecte els prohibeix l'última etapa de la marxa dels indocumentats que ha travessat l'Estat francès

  • Els organitzadors de la marxa estan exigint la regularització de tots els indocumentats, el tancament dels centres de retenció i l'habitatge per a tots. Van partir de diverses ciutats el 19 de setembre i aquest 17 d'octubre arribaran a París. El prefecte de París acaba de prohibir-los l'última etapa de la marxa. En solidaritat, també es duran a terme mobilitzacions en Ipar Euskal Herria.

16 de octubre de 2020 - 14:47
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

"Senyor president, estem en marxa. Venim dels quatre vents de França, estem en el camí per la igualtat". El prefecte de París els ha prohibit que portin aquest missatge fins a l'Elisi, la seu del president francès. Entre els arguments que s'esgrimeixen es troba que no es pot organitzar una manifestació que porti "a un espai de poder". Els organitzadors demanen al Govern francès que "deixi de costat les provocacions", "prengui la postura de la negociació" i "asseguri les garanties que la manifestació sigui segura".

Des del 19 de setembre, centenars de persones es troben en camí per a llançar tres crits en veu alta: la regularització de tots els sense papers, el tancament dels centres de retenció i l'assegurament de tots els habitatges.

Convocats per una quinzena de col·lectius de persones sense papers i altres 280 estructures, i després de quatre setmanes de recorregut, demà finalitzaran la protesta, que se sumaran a la de París. Grenoble, Marsella, Estrasburg, Roazhon, Tolosa... L'expedició va partir el 19 de setembre de diverses ciutats dependents de l'Estat francès, que es troben repartides per França.

"Senyor president, no hem pres el camí per a demanar un regal o per a demanar la seva generositat. Fa temps que sabem que això dels recursos no és un problema per a tu –està quedant molt clar amb els milianos que et separes–, no, hem pres el camí per a exigir la igualtat”. Aquesta precisió es pot llegir en una carta dirigida al president francès, Emmanuel Macron, a l'inici de la marxa. Tant les violacions dels drets dels indocumentats com la precarietat que pateixen els qui reclamen el dret a la protecció, li recorden que "gangrenen a la societat" i "alimenten el racisme".

El 30 de maig i el 20 de juny, milers de ciutadans van sortir al carrer per a demanar a l'administració francesa que regularitzi a tots els indocumentats. El prefecte també va prohibir les manifestacions del 30 de maig, que se celebraran en la plaça Tahrir. No obstant això, van sortir al carrer i desenes de policies van ser detinguts.

Fermament en la lluita, es va posar aquesta marxa dels "no papers" com a nou pas cap a la mobilització. Els organitzadors de la marxa han lamentat que Macron no els hagi proposat encara una cita, ni els hagi dirigit cap resposta als participants.

Solidaritat en Hendaia i Baiona

Des de Baiona i Hendaia mostraran la seva solidaritat amb la finalitat de la marxa. El col·lectiu Etorkinekin ha estat l'encarregat de posar la cita en el camp Roland Barthes de Baiona a les 16.00 hores d'aquest 17 d'octubre.

A les 11.00 del matí es realitzarà una concentració enfront del centre de retenció d'Hendaia. A més del col·lectiu Etorkinekin, també han cridat a participar als refugiats ongi Etorri Errefuxiatuak, la Xarxa d'Acolliment d'Irun i SOS Racisme.

En el centre de retenció d'Hendaia, "un any difícil"

A la fi de setembre l'Associació Cimade va fer públics les dades sobre la immigració, centrant la mirada en el centre de retenció d'Hendaia: Des de l'1 de gener de 2019, el Govern francès ha decidit ampliar el termini d'adhesió de 45 dies a 90 dies. Una vegada superat el termini de 90 dies, l'Administració francesa està obligada a alliberar la persona, però si la Policia francesa la controla de nou, pot tornar a ingressar en el centre de detenció. A nivell europeu, França és l'Estat que més ajuda destina als centres d'adhesió d'Europa.

En 2019, un total de 355 migrants van passar pel centre de retenció d'Hendaia. La pandèmia ha endurit la situació als migrants que es troben en la zona i encara que no tenen xifres, Cimade ha deixat clar que "2020 és un any difícil".

 


T'interessa pel canal: Inor ez da ilegala
Alliberats els set detinguts d'Hendaia, però hauran de comparèixer al gener davant el jutge
Després de prestar declaració en la comissaria d'Hendaia aquest dimecres al matí, han estat detinguts posteriorment, acusats de “facilitar l'entrada de migrants en l'Estat francès” el passat 14 de març, dia en què Korrika va passar d'Irun a Hendaia. Una multitud de... [+]

"Agafava als migrants en el cotxe i els portava fora de les carreteres en les quals podria estar la Policia"
Aritz s'emporta en el seu cotxe a moltes persones migrants perquè no els atropellin, perquè no es perdin en la foscor de la nit i puguin anar d'un costat a un altre amb seguretat. Recorda especialment a la dona que el va ajudar a travessar la frontera entre Irun i Hendaia i que... [+]

El cap de setmana se celebra un menjar popular en la Txantrea per a evitar l'expulsió del veí Moussa
L'ordre d'expulsió és una amenaça que té sobre la seva esquena el xantre Moussa. Veïns i veïnes s'han reunit per a ajudar a fer front al procés.

Els manters denuncien l'augment de la violència policial i la falta de resposta de l'Ajuntament de Bilbao
A pesar que l'alcalde Juan Mari Aburto ha dit que han estat unes festes espectaculars, els venedors han criticat la tensió, l'assetjament i la presència policial desmesurada que han viscut durant l'Aste Nagusia. Han explicat que des d'el mes de juliol passat s'estan reunint amb... [+]

Cinc anys ningú reivindica l'il·legal
Durant cinc anys, el projecte Inor ez dona ilegala ha desplegat samarretes, jerseis i bosses amb el lema dels drets de les persones migrants; la iniciativa de cooperació i solidaritat ens ha regalat moltes històries i vivències; i, desgraciadament, el projecte continua més... [+]

2023-07-13 | Ilargi Manzanares
A Texas s'està construint un “mur flotant” que impedeix el pas dels migrants
La mesura és una proposta del governador de Texas, el conservador Greg Abbott. Abans ha aplicat altres polítiques agressives contra els migrants: la instal·lació de concertinas, la creació de patrulles frontereres i la deportació dels migrants amb autobús als estats... [+]

2023-07-07 | Ilargi Manzanares
Denuncien el “teatre vergonyós” de la frontera entre Irun i Hendaia
Els veïns d'Irun i Hendaia s'han reunit en el pont de Santiago el dijous sota el lema “Obre els ponts, construeix la solidaritat”.

2023-07-05 | Ilargi Manzanares
Convoquen una concentració per a obrir la frontera entre Irun i Hendaia a favor dels drets dels migrants
El dia 6 de juliol, a les 18.00 hores, en el pont de Santiago, s'ha convocat a la concentració grups com Bidasoa Immigrant, Xarxa d'Acolliment d'Irun, o Benvingut Refugiats.

Hör Berlin i algunes qüestions de legalitat
Allí va aparèixer Hör a Berlín, el DJ Brava amb la seva boina vermella Ningú és il·legal vestit amb una samarreta amb el lema. Ara passa un mes i encara que li he fet un spoiler, lector, avui li contaré una bonica història amb aquest final.

Perquè tots tinguem els mateixos drets
Fa molt que veig al carrer Ningú és il·legal. Si no està escrit en la bossa, en el jersei; si no és en el jersei, en la samarreta. En molts colors. Tots els colors, sigui com sigui, hauríem de tenir els mateixos drets. La campanya iniciada fa quatre anys per ARGIA i... [+]

Hi ha persones
El projecte Ningú és il·legal i es podrà adquirir en cinc capitals d'Euskal Herria.

Les peces no cauen del cel, són fetes per algú
Alguna vegada has pensat, lector, on se serigrafían Ningú és il·legal o crides al poble de la Terra a les samarretes, jerseis i bosses dels projectes? Ens acompanya la serigrafia Artizar.

El jove ofegat en el Bidasoa era Abdoulaye Coulibaly, de 18 anys, de nacionalitat guineana.
Al maig, va arribar a les illes Canàries en una pastera, amb una ferida de bala. Volia creuar-se a França per a reunir-se amb una de les seves famílies socias.se tracta de la tercera persona que mor en tres mesos a la frontera entre Guipúscoa i Lapurdi.

Eguneraketa berriak daude