"Senyor president, estem en marxa. Venim dels quatre vents de França, estem en el camí per la igualtat". El prefecte de París els ha prohibit que portin aquest missatge fins a l'Elisi, la seu del president francès. Entre els arguments que s'esgrimeixen es troba que no es pot organitzar una manifestació que porti "a un espai de poder". Els organitzadors demanen al Govern francès que "deixi de costat les provocacions", "prengui la postura de la negociació" i "asseguri les garanties que la manifestació sigui segura".
Des del 19 de setembre, centenars de persones es troben en camí per a llançar tres crits en veu alta: la regularització de tots els sense papers, el tancament dels centres de retenció i l'assegurament de tots els habitatges.
Convocats per una quinzena de col·lectius de persones sense papers i altres 280 estructures, i després de quatre setmanes de recorregut, demà finalitzaran la protesta, que se sumaran a la de París. Grenoble, Marsella, Estrasburg, Roazhon, Tolosa... L'expedició va partir el 19 de setembre de diverses ciutats dependents de l'Estat francès, que es troben repartides per França.
« Nous sommes tous donis enfants d’inmigrés », lancent els manifestants de la marxi de la solidarité #Marseille @lamarsweb pic.twitter.com/ezgisjjb2e
— Amaury Baqué (@amaurybaque) setembre 19, 2020
"Senyor president, no hem pres el camí per a demanar un regal o per a demanar la seva generositat. Fa temps que sabem que això dels recursos no és un problema per a tu –està quedant molt clar amb els milianos que et separes–, no, hem pres el camí per a exigir la igualtat”. Aquesta precisió es pot llegir en una carta dirigida al president francès, Emmanuel Macron, a l'inici de la marxa. Tant les violacions dels drets dels indocumentats com la precarietat que pateixen els qui reclamen el dret a la protecció, li recorden que "gangrenen a la societat" i "alimenten el racisme".
El 30 de maig i el 20 de juny, milers de ciutadans van sortir al carrer per a demanar a l'administració francesa que regularitzi a tots els indocumentats. El prefecte també va prohibir les manifestacions del 30 de maig, que se celebraran en la plaça Tahrir. No obstant això, van sortir al carrer i desenes de policies van ser detinguts.
Fermament en la lluita, es va posar aquesta marxa dels "no papers" com a nou pas cap a la mobilització. Els organitzadors de la marxa han lamentat que Macron no els hagi proposat encara una cita, ni els hagi dirigit cap resposta als participants.
Des de Baiona i Hendaia mostraran la seva solidaritat amb la finalitat de la marxa. El col·lectiu Etorkinekin ha estat l'encarregat de posar la cita en el camp Roland Barthes de Baiona a les 16.00 hores d'aquest 17 d'octubre.
A les 11.00 del matí es realitzarà una concentració enfront del centre de retenció d'Hendaia. A més del col·lectiu Etorkinekin, també han cridat a participar als refugiats ongi Etorri Errefuxiatuak, la Xarxa d'Acolliment d'Irun i SOS Racisme.
A la fi de setembre l'Associació Cimade va fer públics les dades sobre la immigració, centrant la mirada en el centre de retenció d'Hendaia: Des de l'1 de gener de 2019, el Govern francès ha decidit ampliar el termini d'adhesió de 45 dies a 90 dies. Una vegada superat el termini de 90 dies, l'Administració francesa està obligada a alliberar la persona, però si la Policia francesa la controla de nou, pot tornar a ingressar en el centre de detenció. A nivell europeu, França és l'Estat que més ajuda destina als centres d'adhesió d'Europa.
En 2019, un total de 355 migrants van passar pel centre de retenció d'Hendaia. La pandèmia ha endurit la situació als migrants que es troben en la zona i encara que no tenen xifres, Cimade ha deixat clar que "2020 és un any difícil".