Amb el nomenament de François Bayrou com primer ministre de França, que és el defensor de les llengües minoritàries, França ha fet un pas més en les seves polítiques contra les llengües minoritàries. Els representants polítics de Còrsega, Catalunya i Martinica han estat condemnats per pretendre atorgar un reconeixement oficial a les llengües del seu territori.

Aquestes decisions s'han pres a Còrsega, en diversos municipis dels Pirineus catalans i a Martinica, després que representants regionals hagin acudit als tribunals. No obstant això, en aquesta ocasió, els corsos, els catalans i els marcians han declarat que no es rendiran.

Régions et Peuples Solidaires explica que en molts altres països s'accepta amb normalitat que els representants polítics parlin en llengües locals. Ha posat com a exemple el basc i el català. Tanmateix, han denunciat que França nega aquest reconeixement i que això "ha causat la indignació" de molts ciutadans i ciutadanes de la regió.

El president de la Comissió Territorial de Martinica, Serge Letchimy, ha afirmat que "seran castigats", però ha assegurat que acceptarà amb dignitat la decisió que s'adopti. A Còrsega, el delegat ha recorregut la decisió, que contemplava la possibilitat que es fes un ús oficial del cors.

Els moviments en favor de les llengües minoritàries franceses reclamen una reforma constitucional per a posar fi a la discriminació i referendar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de la Unió Europea. El seu objectiu és portar aquesta lluita més enllà de l'Estat francès per a aconseguir el reconeixement de les llengües minoritàries en els tribunals europeus i internacionals.