Irun està distribuït per amplis ferrocarrils, actualment en desús. En aquests terrenys es troben vagons o pavellons amb aspecte d'abandonats. Es fa estrany. Per a molts ciutadans l'entorn del ferrocarril és desconegut, sobretot perquè mai ha estat urbanitzat, els accessos i els edificis estan tancats i no hi ha cap representació del que ha existit. Els almohadilleros hauran de sol·licitar a Adif l'autorització per a poder visualitzar en condicions les edificacions situades en els marges de les vies.

És tan desconeguda la zona que Kepa Ordoki Memòria Històrica Bidasoan va conèixer en 2018 que a Irun existeix un marc de concentració franquista denominat Petita velocitat, pegat a l'antiga Duana del carrer Mugetxe. El nom fa referència al sistema ferroviari i a Palència hi ha un edifici de la mateixa traça. En l'escrit Nere lau urteko ibilaldiak, de l'escriptor Jose Mari Etxaburu Kamiñazpi, es va conèixer per primera vegada aquest espai, que va ser traslladat a Sant Pere de Cardena. Entre 1939 i 1942 va estar actiu el recinte, al qual es traslladaven els que venien del pont de l'Avinguda després de la guerra de 1936. Amb les persones que feien una classificació, explica Peli Lekuona, membre de Kepa Ordoki, que portaven a la Magdalena (Santander, Espanya), Sant Pere de Cardena (Burgos, Espanya) i Miranda de Ebro (Burgos, Espanya). No romanien molt de temps. «La captivitat, l'acumulació i la dispersió de centenars de detinguts que es van iniciar en el Bidasoa», es pot llegir en la web que l'associació ha elaborat amb èxit. La majoria dels marcs de concentració de l'Estat espanyol es van tancar en 1939, a excepció d'Irun. Van estar cinc en total. Destaca la presència d'Hilanteras Ferroviàries en el tanatori actual. Les dones, els nens i les persones d'edat avançada, només els homes de Petita velocitat eren captius, comunistes i milicians o militars republicans.

Per a saber quantes persones van passar per l'espai dels homes hi ha un gran ball de les xifres. Segons els documents rebuts per Kepa Ordoki, van passar almenys 4.000 persones. «En els documents inicials [es refereix als anys 1939, 1940 i 1941] es recollien fonamentalment xifres, quants van entrar i quants van sortir», precisa Lekuona. La historiadora francesa Maelle Maugendre afirma que en 1939 van passar 98.000 habitants pel pont de l'Avinguda. El membre de l'associació ha obtingut dues conclusions: «D'una banda, que la quantitat de gent que passava per aquí era enorme. D'altra banda, la majoria d'ells passaven per Petita velocida».

Història en perill d'extinció

L'edifici està ara en perill. De fet, l'Ajuntament d'Irun compta amb tres projectes per a cobrir les vies i urbanitzar l'entorn. En el projecte denominat Entorn estacion es pot llegir clarament la previsió d'abocament del punt de concentració. Allí volen construir una passarel·la. En aquest sentit, Lekuona va comparèixer divendres passat en sessió plenària, explicant que no es derroqués i que han sol·licitat la seva declaració com a centre de la Memòria Democràtica. Volen que sigui l'edifici Duana i el Centre de Memòria de Víctimes del Franquisme, Petita velocitat, el primer de l'Estat espanyol. Lekuona va explicar que els tres projectes són contradictoris amb l'edifici perquè cadascun té els seus propis criteris i objectius.

En la primera d'elles s'especifica que es mantindrà l'espai en la mesura que sigui possible, però en la segona es rebutjarà. De moment, l'Ajuntament diu que vol demolir-la parcialment, «agafar la façana, moure's enrere i reconstruir-la», segons Lekuona. El Tinent d'Alcalde, Miguel Angel Paez, va avançar en el Ple que volen marcar la ubicació del pavelló en el terreny. Diu que aquesta proposta no és vàlida, que és la que desitjarien els «botxins locals».

Es tracta d'una lluita de llarga durada per la lentitud del projecte ferroviari. Els de l'associació estan preocupats perquè el canvi de govern municipal pot condicionar la totalitat de la Via Irun i l'actual crisi econòmica. El problema ja s'ha socialitzat i estan convençuts que no es tractarà com si l'espai no existís en nom del saber. «Quan sorgeix el debat, la gent ho dirà, ‘Via Irun sí, però com?’.»