Mig centenar de persones d'Hego Euskal Herria van participar en aquesta organització clandestina contra el feixisme, fent costat a presos i fugits, i realitzant labors d'espionatge a favor d'aliats durant la Segona Guerra Mundial. La xarxa va caure en 1940, quan els alemanys van ocupar França. En aquest moment, policies alemanys i espanyols es van integrar en la delegació del Govern Basc a París, i d'aquesta forma, van obtenir informació sobre la xarxa.

Nascut a Vitòria en 1890, Alava Sautu era enginyer agrònom i químic. Quan es van revoltar les tropes franquistes en 1936, era president del Ple del PNB de Vitòria-Gasteiz. Alava Sautu va ser detingut després de la caiguda de la xarxa que portava el seu cognom. El dirigent abertzale va ser executat a Madrid el 6 de maig de 1943, i altres 19 membres de la xarxa van ser condemnats a llargues penes de presó.

L'homenatge començarà a les deu del matí en el passeig de la Senda, a l'altura del Palau Zulueta. Allí es col·locarà una placa. A més, s'obrirà una exposició i un documental en el qual es recordarà la labor de les dones que van conformar una xarxa a favor dels presos i els seus aliats. I és que, sobretot, van ser les dones les que van conformar la xarxa.

L'homenatge comptarà amb la presència de familiars de les víctimes del franquisme a Euskadi. En el pla institucional participaran, entre altres, el lehendakari, Iñigo Urkullu, el diputat general, Ramiro González, i l'alcalde de Vitòria-Gasteiz, Gorka Urtaran.

Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Aleak i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.