Mirin Gorrotxategi, portaveu de Jon Hernández i Jon Hernández, parlamentari d'IU, han explicat en roda de premsa que la Llei de Memòria Històrica del País Basc reconeixerà a les víctimes una reparació “integral”: “A totes les víctimes, no sols als morts”, explica Gorrotxategi.

Així, el cens de víctimes també reconeixerà a molts altres dels revivimientos de la dictadura que abans quedaven “fora”: ferits, represaliats, guerrillers, dones... A més, en el seu cas, aquestes víctimes tindran garantia d'indemnització, ja que no estaran subjectes a pressupost. Segons Hernández, la nova llei tindrà en compte la normativa europea, que diu que els crims contra la humanitat no prescriuen, i s'arbitraran mesures per a suspendre les condemnes imposades durant la dictadura.

L'acord recull també un article propi per a impulsar les polítiques a favor dels qui van reprimir pel mer fet de ser dones, una major participació de les associacions de memòria… Amb aquests canvis, Gorrotxategi diu que hi haurà “la possibilitat de fer una memòria històrica més justa”.

Moltes incidències parlamentàries

El procés de prosperitat de la Llei de Memòria Històrica ha tingut moltes vicissituds. En la passada legislatura es van emportar al Parlament Basc diverses propostes, entre elles la que recollia el nucli de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma Basca contra els Crims del Franquisme en 2019, presentada conjuntament per EH Bildu i Jon Podem. Entre altres coses, permetia judicialitzar els crims del franquisme.

Però la iniciativa no va passar el tràmit de la taula parlamentària, perquè el Govern Basc ja havia dit que estava preparant una altra llei. El text ara acordat diu Gorrotxategi que “millora” aquesta llei anunciada pel Govern.

Deficiències i riscos

Anar fent passos més enllà del reconeixement “moral” és sempre beneficiós per a aconseguir una reparació completa en l'àmbit de la memòria històrica. En aquest sentit, posar en un cens oficial a les víctimes que han quedat apagades, en molts casos dones, tampoc és una tos de mitjanit de cabra. Però, com ells mateixos han reconegut, encara hi ha llacunes. Grans llacunes.

D'una banda, la falta de baremació o de concreció a l'hora de concedir les indemnitzacions pot deixar en suspens aquest apartat, que no seria la primera vegada que ocorre. D'altra banda, la llei autonòmica, de moment, no pot superar el mur de la justícia espanyola i de la Llei d'Amnistia de 1977.

PP, C’s i Vox ja han intentat paralitzar la tramitació de la llei. I l'extrem dret té preparat un recurs metralleta per a justificar els crims del franquisme; no hi ha més que veure el ràpid que ha portat als tribunals la Llei de Memòria Democràtica d'Espanya. Aquest dimarts el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de Vox contra aquesta llei perquè “destapa la memòria d'uns espanyols i rebutja la d'uns altres”.

Amb aquests antecedents, no pot dir-se que el present acord no suposi un risc per a la seva terminació en paper imprès.