L'Institut Gogoan del Govern Basc farà un pas important en la recerca i reconeixement de la repressió franquista gràcies a una iniciativa consensuada amb el Ministeri de Cultura d'Espanya: El Tribunal d'Ordre Públic, un dels principals organismes per a imposar sancions contra els qui no s'ajustaven al règim dictatorial, digitalitzarà milers de sumari oberts.
El Lehendakari de la CAB, Iñigo Urkullu, i la consellera d'Igualtat, Justícia i Polítiques Socials, Nerea Melgosa, han anunciat la iniciativa en la reunió celebrada el dimarts. La documentació es guarda a Salamanca, en el Centre de Documentació de la Memòria Històrica.
Segons explica l'Institut Públic del Govern, dirigit per Aintzane Ezenarro, en aquests sumari hi ha informació sobre 2.700 persones residents a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, pertanyents al període comprès entre 1963 i 1977.
No obstant això, han advertit que no és més que una primera aproximació, i l'objectiu és "arribar també als sumaris de persones naturals d'origen basc", encara que resideixin en altres comunitats. Es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal d'Ordre Públic per part de les autoritats franquistes.
Es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal d'Ordre Públic per part de les autoritats franquistes
"Aquest projecte de recerca aportarà molt per a esclarir la veritat del franquisme i de l'inici de la Transició, que permetrà conèixer la major part de les dimensions i característiques de la repressió soferta a Euskadi en aquest període", ha explicat el Govern.
37.000 persones empresonades
A més, van donar els primers resultats d'una altra recerca en curs. En concret, un grup de recerca treballa per a identificar a les víctimes del sistema penitenciari franquista entre 1936 i 1945.
El doctor en Història Contemporània de la UPV/EHU, Jon Penche, està coordinant aquest treball i ha donat dades provisionals increïbles: Més de 37.000 persones van ser empresonades a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, a les quals cal sumar les dades de Navarra, dels quals 5.100 van ser dones.
Entre els reclusos, 16.500 eren veïns d'algun poble de la CAPV i la resta pertanyien a un altre territori. A més, han pogut saber que almenys 314 persones van morir oficialment presos (en molts altres casos van ser afusellats després de l'alliberament "" dels presos i es van ocultar les seves morts).
En finalitzar la recerca s'elaboraran fitxes i s'elaborarà una base de dades per a posar-la a la disposició d'investigadors i familiars.