El ple de l'Ajuntament d'Hondarribia es va reunir la setmana passada amb un ple extraordinari a l'Ajuntament d'Hondarribia. Entre els punts recollits en l'ordre del dia, el ple del consistori va aprovar amb els vots del PNB el plec de contractació per a asfaltar dotze carrers, així com l'adjudicació del servei de jardineria a l'empresa Elai Serbitzuak S.L. amb els vots de PNB i EH Bildu. Abotsanitz es va abstenir en les dues ocasions i els regidors del PSE-EE no van poder participar en aquesta. El tercer punt de l'ordre del dia va suscitar el debat entre els membres de la Corporació sobre la proposta d'acceptar la donació de la família de Francisco Sagarzazu Sagarzazu.

L'alcalde Txomin Sagarzazu va ser el primer a prendre la paraula per a explicar els detalls de la donació i de la trajectòria de Sagarzazu Sagarzazu. El regidor del grup municipal d'Abotsanitz, Aitzol Rierol, va demanar el seu torn, i segons les dades aportades per aquest, «Francisco Sagarzazu Sagarzazu va ser alcalde d'Hondarribia entre 1925 i 1929, i entre 1942 i 1958. Primer en la dictadura de Primo de Rivera i després en la de Franco». És més: «En 1938 va ser responsable de Premsa i Propaganda de la Falange Espanyola».

Corrupció i robatori

Rierol va deixar clar que va ser el representant de l'extrema dreta, Sagarzazu Sagarzazu, qui el va acusar després d'un delicte de corrupció i un altre de robatori. Així, durant el seu primer mandat, Sagarzazu va declarar que va deixar a Hondarribia en situació de "fallida" i va afegir que quan en 1931 va arribar la Segona República espanyola «es van realitzar informes econòmics de les hisendes locals en tots els municipis. El d'Hondarribia va posar de manifest que durant el mandat de Francisco Sagarzazu, entre 1925 i 1929, l'Ajuntament d'Hondarribia va acumular un deute de 2.000.000 de pessetes. Avui dia, es tractaria d'un deute superior a 150 milions d'euros».

Acabats els casos de corrupció, van arribar els indicis de robatori. La pintora irundarra Bienabe Artia va rebre l'encàrrec de pintar un retrat de Sagarzazu juntament amb el nomenament de fill predilecte a petició de l'Ajuntament d'Hondarribia. El quadre mai va arribar a penjar-se en les parets del saló de l'ajuntament. I així ho recull l'acta de la sessió plenària de setembre de 1932. L'Ajuntament va pagar 1.000 pessetes pel quadre, segons ha informat la documentació aportada per l'entitat municipal. Una recerca realitzada per Abotsanitz.

Donació o traducció

Els membres de l'Ajuntament d'Abotsanitz van mostrar els seus dubtes sobre l'acceptació de la «donació» de Sagarzazu Sagarzazu, ja que els documents demostren que part de la mateixa és propietat de l'Ajuntament d'Hondarribia. No sols pintura. Rierol va explicar que la resta dels informes i documents tenen la denominació de signatura, és a dir, com un codi recollit únicament en els documents arxivats i classificats per l'Administració Pública. Per tant, la regidora va concloure que els documents també són propietat de l'Ajuntament.

En aquest sentit, la Sra. Secretària manifesta els seus dubtes respecte a la forma jurídica. Segons va explicar, la qual cosa és propietat de l'Ajuntament no es pot donar a l'Ajuntament, i va recomanar apartar-lo i analitzar-lo en temps.

En vista d'aquesta situació, l'alcalde es va dirigir a tots amb indignació. Va acusar els corporatius i empleats municipals de no fer un treball «ordenat» i va acusar a Abotsanitz de no ser un lloc idoni per a presentar aquest tipus de recerques. El portaveu de l'Assemblea Local, Igor Enparan, va afegir que van traslladar els seus dubtes a la regidora María Serrano en la Comissió Municipal, encara que no es va donar cap explicació sobre aquest tema. Per fi es va decidir estudiar el tema.

En el mateix es pot veure el vídeo de la sessió plenària d'ahir. El tercer punt que li correspon a Sagarzazu Sagarzazu es pot veure a partir de les 21.35 hores.