El Fòrum Social demana la inclusió del 40 aniversari de Lassa i Zabala en l'agenda institucional
- El 16 d'octubre es compleixen 39 anys des que el GAL va segrestar dos joves tolosarras en Baiona. El Fòrum Social Permanent ha recordat que cal fer passos per a la reparació, com el reconeixement de la guerra bruta per part del Govern d'Espanya i la protecció a les víctimes d'ETA i de l'Estat espanyol.
El Fòrum Social Permanent ha aprofitat l'aniversari del segrest dels joves tolosarras Joxean Lassa i Joxi Zabala per a realitzar peticions concretes i ha preguntat per “continuar avançant en la construcció de la convivència democràtica” per a integrar el 40 aniversari del cas en l'agenda institucional. Destaquen dues raons: “Per a ajudar a superar la categorització de les víctimes i per a la reparació d'aquestes i els seus familiars”.
El 16 d'octubre de 1983 el GAL va segrestar Lassa i Zabala en Baiona. Van ser torturats violentament en les instal·lacions del Palau de la Cimera de la Guàrdia Civil de Sant Sebastià i portats a Alacant. Van ser assassinats en el camp i enterrats els cadàvers en calç viva. Les seves restes van ser identificades en 1995, i quan van ser enterrats a Euskal Herria, en l'aeroport d'Hondarribia i en l'enterrament l'Ertzaintza va atacar als seus familiars. El Fòrum Social ha recordat que s'han documentat catorze casos bascos de desaparició forçada, dels quals set estan encara sense resoldre.
En el cas de Lassa i Zabala han denunciat que es recullen “totes les vulneracions de drets humans”: “El segrest, la tortura, l'assassinat, la desaparició forçada, l'ocultació en la calç viva a centenars de quilòmetres, el no reconeixement com a víctima i la discriminació de les famílies i, a més, la falta de respecte del dol familiar per part dels policies en la recollida de les seves restes”. I les infraccions han estat qualificades com “especialment greus” perquè els autors són “funcionaris públics”.
Passos a seguir
Per tot això, el Fòrum Social ha subratllat la necessitat de fer “dos passos fonamentals” en el marc del 40 aniversari: El reconeixement per part del Govern d'Espanya i del President del mal causat, com la guerra bruta i les tortures; i la inclusió del Govern Basc en l'agenda institucional i la “difusió pedagògica”.
L'organització ha valorat “avanços” en els últims mesos. “No obstant això, encara queda molt per fer per a superar el tractament asimètric que sofreixen les víctimes de l'Estat”, adverteixen.
