El Fòrum Social demana la inclusió del 40 aniversari de Lassa i Zabala en l'agenda institucional
- El 16 d'octubre es compleixen 39 anys des que el GAL va segrestar dos joves tolosarras en Baiona. El Fòrum Social Permanent ha recordat que cal fer passos per a la reparació, com el reconeixement de la guerra bruta per part del Govern d'Espanya i la protecció a les víctimes d'ETA i de l'Estat espanyol.
El Fòrum Social Permanent ha aprofitat l'aniversari del segrest dels joves tolosarras Joxean Lassa i Joxi Zabala per a realitzar peticions concretes i ha preguntat per “continuar avançant en la construcció de la convivència democràtica” per a integrar el 40 aniversari del cas en l'agenda institucional. Destaquen dues raons: “Per a ajudar a superar la categorització de les víctimes i per a la reparació d'aquestes i els seus familiars”.
El 16 d'octubre de 1983 el GAL va segrestar Lassa i Zabala en Baiona. Van ser torturats violentament en les instal·lacions del Palau de la Cimera de la Guàrdia Civil de Sant Sebastià i portats a Alacant. Van ser assassinats en el camp i enterrats els cadàvers en calç viva. Les seves restes van ser identificades en 1995, i quan van ser enterrats a Euskal Herria, en l'aeroport d'Hondarribia i en l'enterrament l'Ertzaintza va atacar als seus familiars. El Fòrum Social ha recordat que s'han documentat catorze casos bascos de desaparició forçada, dels quals set estan encara sense resoldre.
En el cas de Lassa i Zabala han denunciat que es recullen “totes les vulneracions de drets humans”: “El segrest, la tortura, l'assassinat, la desaparició forçada, l'ocultació en la calç viva a centenars de quilòmetres, el no reconeixement com a víctima i la discriminació de les famílies i, a més, la falta de respecte del dol familiar per part dels policies en la recollida de les seves restes”. I les infraccions han estat qualificades com “especialment greus” perquè els autors són “funcionaris públics”.
Passos a seguir
Per tot això, el Fòrum Social ha subratllat la necessitat de fer “dos passos fonamentals” en el marc del 40 aniversari: El reconeixement per part del Govern d'Espanya i del President del mal causat, com la guerra bruta i les tortures; i la inclusió del Govern Basc en l'agenda institucional i la “difusió pedagògica”.
L'organització ha valorat “avanços” en els últims mesos. “No obstant això, encara queda molt per fer per a superar el tractament asimètric que sofreixen les víctimes de l'Estat”, adverteixen.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
