Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El Fòrum Social demana la inclusió del 40 aniversari de Lassa i Zabala en l'agenda institucional

  • El 16 d'octubre es compleixen 39 anys des que el GAL va segrestar dos joves tolosarras en Baiona. El Fòrum Social Permanent ha recordat que cal fer passos per a la reparació, com el reconeixement de la guerra bruta per part del Govern d'Espanya i la protecció a les víctimes d'ETA i de l'Estat espanyol.

18 de octubre de 2022 - 10:44
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El Fòrum Social Permanent ha aprofitat l'aniversari del segrest dels joves tolosarras Joxean Lassa i Joxi Zabala per a realitzar peticions concretes i ha preguntat per “continuar avançant en la construcció de la convivència democràtica” per a integrar el 40 aniversari del cas en l'agenda institucional. Destaquen dues raons: “Per a ajudar a superar la categorització de les víctimes i per a la reparació d'aquestes i els seus familiars”.

El 16 d'octubre de 1983 el GAL va segrestar Lassa i Zabala en Baiona. Van ser torturats violentament en les instal·lacions del Palau de la Cimera de la Guàrdia Civil de Sant Sebastià i portats a Alacant. Van ser assassinats en el camp i enterrats els cadàvers en calç viva. Les seves restes van ser identificades en 1995, i quan van ser enterrats a Euskal Herria, en l'aeroport d'Hondarribia i en l'enterrament l'Ertzaintza va atacar als seus familiars. El Fòrum Social ha recordat que s'han documentat catorze casos bascos de desaparició forçada, dels quals set estan encara sense resoldre.

En el cas de Lassa i Zabala han denunciat que es recullen “totes les vulneracions de drets humans”: “El segrest, la tortura, l'assassinat, la desaparició forçada, l'ocultació en la calç viva a centenars de quilòmetres, el no reconeixement com a víctima i la discriminació de les famílies i, a més, la falta de respecte del dol familiar per part dels policies en la recollida de les seves restes”. I les infraccions han estat qualificades com “especialment greus” perquè els autors són “funcionaris públics”.

Passos a seguir

Per tot això, el Fòrum Social ha subratllat la necessitat de fer “dos passos fonamentals” en el marc del 40 aniversari: El reconeixement per part del Govern d'Espanya i del President del mal causat, com la guerra bruta i les tortures; i la inclusió del Govern Basc en l'agenda institucional i la “difusió pedagògica”.

L'organització ha valorat “avanços” en els últims mesos. “No obstant això, encara queda molt per fer per a superar el tractament asimètric que sofreixen les víctimes de l'Estat”, adverteixen.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

Eguneraketa berriak daude