El Fòrum Social posa fi al seu camí després de deu anys de suport a la solució del conflicte
- Aconseguint la majoria dels objectius marcats en 2013, el Fòrum Social considera que és hora de respondre als reptes actuals amb noves eines. Ha recordat que encara cal continuar caminant per a acabar amb les mesures d'excepció dels presos, per a reconèixer a les víctimes de l'Estat o per a continuar construint la memòria. El dissabte es realitzarà una compareixença a Durango.
El Fòrum Social dona per finalitzada la seva actuació després de deu anys de treball. La decisió ha estat comunicada per Eitb i el Fòrum s'oficialitzarà el dissabte a Durango. Va néixer en 2013 amb la intenció de treballar en la solució del conflicte basc. La majoria dels objectius plantejats en aquest inici s'han considerat aconseguits, encara que es reconeix que encara cal continuar avançant, però per a això volen apostar per les "noves eines".
Des del mes de juny s'està treballant en el procés de debat intern les 17 entitats que componen el Fòrum Social i una part de la ciutadania. El dissabte es donaran a conèixer les conclusions i d'ara endavant, a curt termini, s'explicaran les iniciatives que duran a terme per a culminar definitivament.
En 2013 i 2014 es van celebrar els primers Fòrums Socials en els quals es van definir dotze consells per a "alliberar" el conflicte. D'elles, es dedueix que onze han estat obtingudes o en procés d'obtenció. Aquests avanços s'han dividit en quatre àmbits: el primer, l'abandó d'armes per part d'ETA en 2017 i la dissolució de l'organització en 2018; el segon, el consens de totes les víctimes per a ser "veritat, reparació i justícia"; el dels presos, que està a punt d'acabar la dispersió, i el "marc de solució" per a rebatre la resta de mesures d'excepció; i, finalment, l'avanç cap a una memòria "inclusiva, crítica i no autojustificada".
Deu anys treballant per a la solució
Fins a 2016 es van realitzar tres Fòrums Socials, els dos primers per a definir les dotze línies de treball, entre elles la tercera centrada en el desarmament. A l'octubre de 2016 es va presentar el Fòrum Social Permanent en el cinquè aniversari de la Conferència per la Pau d'Aiete. A més dels ciutadans que han participat, el Fòrum està compost per 17 agents: ELA, LAB, CCOO, Steilas i ESK, Ahotsak, Bake Bidea, Baketik, Pau i Dignitat; Sare, Etxerat, Egia Zor Fundazioa; Guernica Batzordea; Bilgune Feminista, Herri Hitza i Antxhitz & Irratia.
Des de molt jove em vaig sentir preguntat per la situació del nostre poble. Aviat vaig sentir les ganes de treballar pel bé d'Euskal Herria i pel seu valor i identitat.
En la dècada dels 80 i principis dels 90 comencem a reunir diversos membres, una vegada cada tres mesos,... [+]
Foro Sozial Iraunkorrak agerraldia egin zuen asteazken honetan Nafarroako Legebiltzarrean, ETAk borroka armatua amaitu zuenetik egundainoko balantzea egiteko, eta aurrera begirako erronkak azpimarratzeko. Testuinguru horretan egin zuen autokritika UPNko parlamentari Iñaki... [+]
Foro Sozialak "beharrezko urrats" gisa definitu du Espetxe eskumena Jaurlaritzaren eskutara aldatu izana eta "birgizarteratze-plan bat" definitzea eskatu du, "presoei banakako birgizarteratze-ibilbidean (3. gradua eta gizarteratze prozesua)... [+]
Martxoaren 2an Teresa Todaren galderei erantzungo diete Iñaki Soto, Gorka Landaburu eta Danilo Albin kazetariek.
Duela hiru hilabete abiatutako prozesuaren bigarren fasean sartuko direla zehaztu du Foro Sozialak, Donostian egindako prentsaurrekoan.
Pedro Sánchezen gobernuaren lana baloratu eta aurrera begirako proposamenak egin ditu Foro sozial Iraunkorrak Presoen auzia konpontzeko aurrerapenei, blokeoei eta atzerapausoei buruzko analisia txostenean. Rajoyren garaiko “immobilismoa” amaitu izana... [+]
Aste hauetan, mugimendu bada Espainiako presondegietan. Euskal Preso batzu hurbilduak izan dira, ez badira xuxenki Euskal Herriratuak ere, beren etxetik hurbilago ari dira kondena betetzen, eta kasu batzuetan, baldintza berezietan.
Nafarroako alderdi politiko eta instituzioei eskatu die torturaren biktimak aitortzea bigarren mailako biktimak izan ez daitezen.
Erakundearen bozeramaile den Expe Iriartek Nafarroako Gobernuari plan bat osatzeko eskatu dio, gaur egun Euskal Herritik kanpoko espetxeetan dauden preso nafar guztiak Iruñeko kartzelara eraman ahal izateko.
COVID-19aren espetxeetako agerraldiak ikusirik, beharrezkotzat jo du euskal presoek pairatzen duten dispertsio politikarekin amaitzea.
Indarkeria-zikloaren ondorioen konponbiderako agendari dagokionez Covid-19 pandemiak sortutako egoera berriaren inguruko hausnarketa egin du Bake prozesua indartzeko Foro Sozialak.
"Ulertzen dugu elkarbizitzarako ekarpen erabakigarria egiteko unea iritsi dela", adierazi dute ostegunean Foro Sozialeko kideek Bilbon eskainitako prentsaurrekoan. "Ibilbide honen edukiei buruzko eztabaidari heldu egin behar zaio, lehenbailehen. Horrek aukera... [+]
Emakumeak gatazka politiko eta armatuetan duen egitekoaz jardun du hainbat ikerketatan, erbesteetan batez ere, genero perspektiba erabiliz beti. Ikertua du emakumeak, gatazkan ez ezik, gatazka ondoko baketze prozesuan ere jokatzen duen rola. Emakumeen memoria historikoa... [+]