Des de molt jove em vaig sentir preguntat per la situació del nostre poble. Aviat vaig sentir les ganes de treballar pel bé d'Euskal Herria i pel seu valor i identitat.
En la dècada dels 80 i principis dels 90 comencem a reunir diversos membres, una vegada cada tres mesos, per a analitzar la situació tan conflictiva i veure com actuar, a més de treballar conjuntament pel basc i la cultura basca. Sovint es plantejava una pregunta en aquestes trobades: què podem fer en aquesta situació de les diferents formes de violència que patim a Euskal Herria?
En 1992 alguns de nosaltres ens vam comprometre amb Elkarri. Jo estava a Durango i aquest any vaig presentar i vaig impulsar el taller d'Elkarri. Vaig estar en Elkarri fins que va desaparèixer, i després en Lokarri. Quan en 2015 Lokarri va desaparèixer i va sorgir Uharan entre els membres del grup, vaig continuar treballant en aquest grup. Uharan, com és sabut, des del principi va donar suport a la creació del Fòrum Social, i jo, com a membre del Fòrum, defensava el Fòrum. Quan Uharan va donar per finalitzada la seva carrera, vaig entrar en el Fòrum Social Permanent, com a individu.
M'agradaria parlar de la meva experiència en el Fòrum Social Permanent durant aquests anys i de les línies que segueixen, perquè l'activitat d'aquest Fòrum s'interromp i es desmantella al març pròxim.
L'assoliment i manteniment de consensos bàsics en el procés de pau ha estat fruit d'un treball de paciència i empatia
En el fòrum estàvem disset organitzacions i diverses persones com a individus. Hi havia una pluralitat interna que m'ha aportat molt a mi, i el diàleg pausat ha estat molt important per a arribar a acords. Vull destacar la qualitat humana dels meus companys del fòrum. Ara sento molta estima i molta empatia cap a ells. Al meu entendre, la consecució i manteniment de consensos bàsics en el procés de pau ha estat fruit d'un treball de paciència i empatia. Jo, almenys, ho he viscut així.
Les trobades mensuals de “Memòria i Drets de les Víctimes reflexió” m'han enriquit i m'han crescut com a persones. M'ha sorprès el lliurament, la disposició i el treball dels meus companys. Aquestes “reflexions” m'han ajudat a tenir una major empatia amb totes les víctimes, a ser més conscients de la discriminació que sofreixen algunes víctimes. Soc més conscient de la importància d'acompanyar i protegir a totes les víctimes.
El consens aconseguit en el fòrum sobre el dret de totes les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació ens ha ajudat molt. També m'han ajudat les assemblees anuals extraordinàries, sobretot per conèixer a les noves persones que participen en les tasques del fòrum. Els cinc fòrums celebrats i les seves recomanacions han canalitzat el meu treball i els meus compromisos en aquest procés de pau i convivència. Valoro molt positivament altres activitats realitzades (Cites, diàlegs imprevisibles, taules rodones de víctimes de diferents violències…).
Els “mitjans de reflexió” m'han ajudat a tenir una major empatia amb totes les víctimes, a ser més conscients de la discriminació que sofreixen algunes víctimes
Durant aquests anys he pogut fer una reflexió crítica sobre la meva trajectòria, les meves accions i les meves omissions. Valoro l'esperit de l'autocrítica positiva reconeixent els nostres errors personals i col·lectius. El fòrum ha estat significatiu per a veure la importància del reconeixement del dolor causat i la importància del treball en defensa dels drets humans. Ha estat per a mi un espai important de trobada, diàleg i anàlisi.
Va ser un moment decisiu el desarmament d'ETA. Vaig valorar molt la implicació de la societat civil i el treball discret i silenciós de moltes persones i organitzacions. Vaig viure com una fita històrica important dins del Fòrum, un impuls molt important en el nostre treball per la pau i la convivència.
Encara que he treballat més el tema de les víctimes, també m'ha aportat molt el tema dels presos, perquè a pesar que hem aconseguit alguns assoliments, encara queda molta feina per fer (progressió de graus i permisos…). Soc conscient de les dificultats que existeixen en aquests moments.
Va ser un moment decisiu el desarmament d'ETA. Vaig valorar molt la implicació de la societat civil
En el futur veig que queda molt camí per recórrer en el tema del relat, i comparteixo el que ha dit el Fòrum, que ha de ser un relat polièdric, crític i injustificat. Per a mi és important crear condicions per a no repetir el que va passar.
Em sembla que la visió feminista dins del fòrum m'ha ajudat i conscienciat més. I un altre llenguatge, que s'ha creat dins del Fòrum, utilitzant expressions noves i no altres.
Per a finalitzar, vull assenyalar que el procés de pau encara no ha finalitzat. Encara queda molt per fer. I m'agradaria continuar portant el meu granet de sorra des de diferents instàncies per a continuar desenvolupant aquesta pràctica. I al mateix temps haig de dir que estic satisfet amb el treball realitzat pel Fòrum Social Permanent.
Jon Casado Ormazabal
Professor universitari jubilat i membre del Fòrum Social Permanent
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]
Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]
L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]
La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]
Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.
No podem imaginar ni imaginar el que... [+]
Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]