Des de molt jove em vaig sentir preguntat per la situació del nostre poble. Aviat vaig sentir les ganes de treballar pel bé d'Euskal Herria i pel seu valor i identitat.
En la dècada dels 80 i principis dels 90 comencem a reunir diversos membres, una vegada cada tres mesos, per a analitzar la situació tan conflictiva i veure com actuar, a més de treballar conjuntament pel basc i la cultura basca. Sovint es plantejava una pregunta en aquestes trobades: què podem fer en aquesta situació de les diferents formes de violència que patim a Euskal Herria?
En 1992 alguns de nosaltres ens vam comprometre amb Elkarri. Jo estava a Durango i aquest any vaig presentar i vaig impulsar el taller d'Elkarri. Vaig estar en Elkarri fins que va desaparèixer, i després en Lokarri. Quan en 2015 Lokarri va desaparèixer i va sorgir Uharan entre els membres del grup, vaig continuar treballant en aquest grup. Uharan, com és sabut, des del principi va donar suport a la creació del Fòrum Social, i jo, com a membre del Fòrum, defensava el Fòrum. Quan Uharan va donar per finalitzada la seva carrera, vaig entrar en el Fòrum Social Permanent, com a individu.
M'agradaria parlar de la meva experiència en el Fòrum Social Permanent durant aquests anys i de les línies que segueixen, perquè l'activitat d'aquest Fòrum s'interromp i es desmantella al març pròxim.
L'assoliment i manteniment de consensos bàsics en el procés de pau ha estat fruit d'un treball de paciència i empatia
En el fòrum estàvem disset organitzacions i diverses persones com a individus. Hi havia una pluralitat interna que m'ha aportat molt a mi, i el diàleg pausat ha estat molt important per a arribar a acords. Vull destacar la qualitat humana dels meus companys del fòrum. Ara sento molta estima i molta empatia cap a ells. Al meu entendre, la consecució i manteniment de consensos bàsics en el procés de pau ha estat fruit d'un treball de paciència i empatia. Jo, almenys, ho he viscut així.
Les trobades mensuals de “Memòria i Drets de les Víctimes reflexió” m'han enriquit i m'han crescut com a persones. M'ha sorprès el lliurament, la disposició i el treball dels meus companys. Aquestes “reflexions” m'han ajudat a tenir una major empatia amb totes les víctimes, a ser més conscients de la discriminació que sofreixen algunes víctimes. Soc més conscient de la importància d'acompanyar i protegir a totes les víctimes.
El consens aconseguit en el fòrum sobre el dret de totes les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació ens ha ajudat molt. També m'han ajudat les assemblees anuals extraordinàries, sobretot per conèixer a les noves persones que participen en les tasques del fòrum. Els cinc fòrums celebrats i les seves recomanacions han canalitzat el meu treball i els meus compromisos en aquest procés de pau i convivència. Valoro molt positivament altres activitats realitzades (Cites, diàlegs imprevisibles, taules rodones de víctimes de diferents violències…).
Els “mitjans de reflexió” m'han ajudat a tenir una major empatia amb totes les víctimes, a ser més conscients de la discriminació que sofreixen algunes víctimes
Durant aquests anys he pogut fer una reflexió crítica sobre la meva trajectòria, les meves accions i les meves omissions. Valoro l'esperit de l'autocrítica positiva reconeixent els nostres errors personals i col·lectius. El fòrum ha estat significatiu per a veure la importància del reconeixement del dolor causat i la importància del treball en defensa dels drets humans. Ha estat per a mi un espai important de trobada, diàleg i anàlisi.
Va ser un moment decisiu el desarmament d'ETA. Vaig valorar molt la implicació de la societat civil i el treball discret i silenciós de moltes persones i organitzacions. Vaig viure com una fita històrica important dins del Fòrum, un impuls molt important en el nostre treball per la pau i la convivència.
Encara que he treballat més el tema de les víctimes, també m'ha aportat molt el tema dels presos, perquè a pesar que hem aconseguit alguns assoliments, encara queda molta feina per fer (progressió de graus i permisos…). Soc conscient de les dificultats que existeixen en aquests moments.
Va ser un moment decisiu el desarmament d'ETA. Vaig valorar molt la implicació de la societat civil
En el futur veig que queda molt camí per recórrer en el tema del relat, i comparteixo el que ha dit el Fòrum, que ha de ser un relat polièdric, crític i injustificat. Per a mi és important crear condicions per a no repetir el que va passar.
Em sembla que la visió feminista dins del fòrum m'ha ajudat i conscienciat més. I un altre llenguatge, que s'ha creat dins del Fòrum, utilitzant expressions noves i no altres.
Per a finalitzar, vull assenyalar que el procés de pau encara no ha finalitzat. Encara queda molt per fer. I m'agradaria continuar portant el meu granet de sorra des de diferents instàncies per a continuar desenvolupant aquesta pràctica. I al mateix temps haig de dir que estic satisfet amb el treball realitzat pel Fòrum Social Permanent.
Jon Casado Ormazabal
Professor universitari jubilat i membre del Fòrum Social Permanent
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]
2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.
Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]