"Fins fa poc els pagesos van tirar dels seus pous, però ja no ho poden. En algunes zones hi ha 300 mil·ligrams de nitrats per litre, amb un màxim autoritzat de 50".Es tracta de la frase llegida per Berria en el reportatge sobre la gestió de l'aigua, i que parla de Caparroso, poble del sud de Navarra. L'empresa Vall d'odieta compta amb una macrogranja de 8.000 caps de bestiar, presentada en la web del propietari com “biogranja, projecte sostenible”. Un model agrícola que, a més de contaminar les aigües, consumeix molta aigua. El 80% del consum d'aigua es destina al cultiu. El matís és que va al cultiu industrial. Perquè el cultiu popular és respectuós amb el seu medi ambient, ordenant-lo segons les seves limitacions i possibilitats.
Quan llegia el reportatge de Berria em ve al capdavant la situació dels pagesos de la zona. Aquells que pel seu enginy i lògica especulativa intenten fer front a l'augment dels costos de producció. Moltes són les dificultats que tenim a les nostres cases. La gran quantitat d'agricultors de la zona es troba en dificultats fins al somni i la moral. No obstant això, no són usuaris de grans abeuradors, embassaments o regadius, ni dels principals contaminants d'aigües i terres.
D'aquí m'ha anat a la fira Food 4 Futur, que acaba de celebrar-se en el BEC. Aparador de la indústria alimentària sense conreadors. Gasna fabricada amb llavors de meló al vegà, costelles creades per la impressora 3D, blat sense gluten produït gràcies a la intel·ligència artificial i robot amb capacitat per a detectar i recollir fruits rectificats. Els promotors del model biotecnològic són els mateixos promotors de l'agroindústria: transformant el cultiu en agroindústria, ara intenten transformar-lo en indústria alimentària. Diuen que el futur està en la producció d'aliments sense conreadors, sense vida i sense terra. Em va sorprendre el seguiment realitzat pels mitjans de comunicació d'Euskal Herria. Em va preocupar que les paraules dels organitzadors es difonguessin tal qual, sense cap sentit crític. Food 4 Futur és una solució per a combatre la fam i l'augment de la població. Una: és falsa. Dos: En què ens trobem amb una tecnologia imprescindible per al mineral i el metall, si destrueix tota la resta del món? Tres: aquest model suposaria el buidatge i la mort de les zones rurals. En el seguiment de Food 4 Futur, el periodista necessitarà les potes en el sòl per a no presentar la distopia com a solució.
Abenduan egin zuen eskaera Nafarroako kooperatibak, Espainiako Ministroen Kontseiluak behi-etxaldeei buruzko dekretu berria atera baino ia hilabete lehenago. Nafarroako Gobernuak, dena den, datorren maiatzera arte etxaldeak ez handitzeko moratoria onartuta du joan den... [+]