La Mancomunitat Única d'Iparralde ha assumit la competència de “Polítiques lingüístiques i culturals”. I així ho explica en la seva pàgina web: “El basc, el gascó i les cultures d'Euskal Herria són la base de la identitat del nostre territori”.

El sotsprefecte de Baiona i el Govern francès tal vegada no s'han adonat del que diu aquesta frase perquè, si s'haguessin adonat, no l'acceptarien. En aquest “fonament de la identitat del nostre territori” no apareix el francès. És a dir, aquesta frase diu que el francès no és la base de la identitat d'Euskal Herria. És una frase que diu la veritat, perquè el francès és una llengua que ha irromput amb força en les últimes dècades i que ha transformat la cultura d'Ipar Euskal Herria i la seva identitat actual. Però tampoc ho diu el Col·legi Basc, no esmenta que el basc i la cultura basca són oprimits, menyspreats i afeblits. El basc no és una llengua que s'ha d'extreure i desenvolupar d'un risc greu, sinó una “especificitat” que cal tenir en compte.

També és significatiu que el basc i el gascó estiguin al mateix nivell en aquest reconeixement. El gascó és una llengua arrelada en Angelu, Baiona i Bidaxun (dialecte occità) que avui dia es troba en perill d'extinció. No és la llengua pròpia d'Ipar Euskal Herria. L'adopció de mesures a favor del gascó correspon, sens dubte, al Col·legi Basc. Però l'equiparació de totes dues llengües té molt de la voluntat de negar la importància del basc i el caràcter basc del territori. No és casualitat que la petició fos realitzada per l'electorat d'Angelu, Guy Mondorge, rival acèrrim del basc, ja que aquest i els seus afins sempre han utilitzat l'argument del gascó en contra del basc –i no del gascó–.

El Col·legi Basc no té el poder de posar en marxa una política real que el basc necessita. La llei no ho autoritza. Per tant, han esmentat la “voluntat” pel que fa a la prestació de serveis en basc i gascó. Els primers resultats d'aquesta voluntat es poden veure en la web del col·legi i en la revista que s'envia a totes les llars: molts dels continguts de la web no estan en basca, i en la revista el lloc del basc és absolutament simbòlic. El president de la Mancomunitat d'Iparralde, Jean-Rene Etxegarai, ha dit que les actes de les reunions no es traduiran perquè "triga massa". La traducció espontània també té contrincants, perquè alguns diuen que estan a “França” i això no es pot fer. Així mateix, la llei impedeix que en les convocatòries de llocs de treball es posi com a requisit el basc. El Col·legi Basc ha advocat per utilitzar el model d'immersió com una "experimentació", una decisió que acaba de ser rebutjada pel Govern de França.

L'ombra negra de la Constitució francesa està sempre damunt de nosaltres. També en el procés d'acceptació del basc, han hagut de fer mil voltes per a trobar la formulació correcta: “La Mancomunitat d'Iparralde coneix oficialment el basc i el gascó (occità) com la llengua del seu territori al costat del francès”. Això no atorga un caràcter oficial al basc i, per tant, no garanteix el dret a la llengua basca i als euskaldunes. El grup, pres enmig d'un llac ple de cocodrils, porta anys reclamant un pont o un vaixell robust per a treure-li d'allí. Al final se'ls ha donat flotadors. A veure com se salven d'aquests cocodrils...

Del Col·legi Basc poden venir pocs miracles, perquè no té autoritat. Simbòlicament, és un coneixement territorial d'Ipar Euskal Herria; és veritat. Aquest coneixement ja existia abans, amb el Consell de Desenvolupament, amb el Consell d'Electes, amb l'Assemblea d'Auzapezes o amb el sindicat entre els Ajuntaments d'Iparralde. El Col·legi Basc té més força de gestió, però queda molt lluny dels nivells competencials, estructurals i pressupostaris de les institucions d'Hego Euskal Herria. No és una autonomia, no és una regió administrativa, no és un departament… No és més que una gran mancomunitat, una mancomunitat gegant, sorgida de les fusions dels quals existien abans. Les competències dels Col·legis Públics. Així mateix, el llistat de competències que se sol·licitaven en la dècada dels 90 incloïa un fullet; les que ja té el Col·legi Basc s'insereixen en una fulla. A més, a excepció de la llengua plena de fronteres, aquestes competències no són la vertebradora de la identitat basca.

La defensa de la llengua, la relació amb les institucions de la CAB i Navarra i el reconeixement legal del mapa del País Basc Nord, poden ser reconeguts pel Col·legi Basc. Què podria passar per allí? Unes porres sí. Prou per a salvar una identitat lingüística i popular en un estat de vida o mort? No.

Ara la pregunta és si l'actual Col·legi Basc evolucionarà, com i quants anys necessitarà per a això. Veient a quin ritme es fan els canvis polítics i administratius i quina és la situació de la consciència popular i del basc en Ipar Euskal Herria, a veure si aquest poble no s'encega amb aquestes derrotes i es mor de fam.

(Aquest reportatge ha estat publicat en la revista Aktuitate gakoa (Claus de l'actualitat). Si vols una revista completa pots comprar-la en el mercat d'Argia.)