Jiménez, natural de Cintruénigo, vivia a Pamplona des de fa temps. Després d'estudiar a Barcelona, enginyer químic, es va traslladar durant deu anys a Centreamèrica a la fi dels anys 80, sent enviat per l'Agència Espanyola com a assessor en temes mediambientals dels sandinistes nicaragüencs. Quan els sandinistes van perdre el govern, es va dirigir a Guatemala. També va treballar a El Salvador i a Chiapas (Mèxic), en aquesta última en col·laboració amb la coneguda activista Rigoberta Menchu.
La seva parella va treballar a Amèrica amb la periodista navarresa Pili Yoldi i al seu retorn a Pamplona, el Centre de Recursos Ambientals de Navarra va començar a treballar en l'empresa pública, on va romandre fins a la seva jubilació en 2016. Va participar en la xarxa Urbizi, formada per col·lectius que treballen a favor dels rius i entorn de l'aigua en diferents comarques de Navarra, aportant una important contribució al grup. Quant a la gestió de l'aigua, va lluitar contra els grans projectes que han existit a Navarra en les últimes dècades, com els embassaments d'Itoiz i Yesa o el Canal de Navarra.
En l'entrevista realitzada en 2017 per Reyes Ilintxeta en ARGIA va parlar en profunditat d'aquestes qüestions, deixant clar que si es recull l'aigua en els embassaments es perd el seu control: “L'aigua no es malgasta per deixar-la en el riu. Si l'aigua no arribés fins al Mediterrani, per exemple, totes les platges desapareixerien i els peixos desapareixerien de la mateixa manera. L'aigua no és la nostra, sinó la del riu, la de l'ecosistema. Nosaltres hem d'assegurar el bon funcionament del riu. Aquesta és l'única garantia per al futur”.
Bàsicament, en aquesta entrevista va explicar la visió contrària als grans projectes desenvolupistes impulsats i realitzats pels governs: “En la presentació de qualsevol megaprojecte sempre s'utilitzen els mateixos arguments, siguin el TAV, les autopistes, els embassaments o els aeroports. Es van crear 8.000 llocs de treball en Itoiz, es van consolidar dos o tres mil agricultors, es van atreure turisme a Aoiz i Artzibar, es va desenvolupar la indústria i a més s'asseguraria el cabal ecològic, entre moltes altres coses. Sempre mostren números desmesurats, i després es veu que la realitat és la meitat d'aquesta meitat”.
En 2016 publiquem LARRUN –en el deixant del riu que s'enfonsa a Navarra–, que analitzava l'evolució del Pantà d'Itoiz i del Canal de Navarra, i a la casa del barri de la Chantrea de Pamplona, Jiménez va explicar amb paciència a ARGIA on estaven les claus bàsiques per a no perdre's en les corbes de l'aigua. En 2014 va rebre el Premi Mediambiental Coagret per la seva labor contra l'ampliació dels embassaments d'Itoiz i Yesa.
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]
Palestina, mediatikoki aurkeztua ez den bezala, aipatu zen joan den larunbatean Makean, mintzaldi, tailer, merkatu eta kontzertuen bidez.