Al final del judici, la Fiscalia i l'advocat de l'Estat espanyol han donat per provat el frau comès per Víctor Bravo. Tots dos coincideixen que Bravo i un soci de l'empresa Glass Costa Est Salou de Tarragona van estafar a l'empresa mitjançant la implantació de la residència fiscal a Guipúscoa i la utilització d'avantatges fiscals. D'una banda, l'empresa no tenia activitat real en el territori de Guipúscoa. D'altra banda, reconeixent l'especial condició d'empresari, va tributar per beneficis a l'1%, en lloc del 28% que havia de tributar per la llei.
La participació i el coneixement de Bravo van ser fonamentals per a poder cometre el frau, segons les acusacions: Es tractaria d'una estafa de l'època en la qual era senador del PNB, però abans havia estat director de la Hisenda guipuscoana entre 1992 i 2003. S'ha considerat provat que ell guardava personalment en l'armari " del director" l'expedient d'una empresa fraudulenta perquè cap inspector aliè al seu control el pogués obtenir.
La Fiscalia ha elevat de sis a nou anys la petició de presó provisional presentada contra Bravo per l'Audiència Nacional. A més, reclama a la Hisenda guipuscoana que retorni 1,4 milions d'euros (el que suposadament s'ha robat, i els interessos). L'advocat de l'Estat espanyol demanava nou anys de presó per a Bravo abans de l'inici del judici, a més d'una multa de 1,8 milions d'euros, i ha mantingut la seva petició.
Al costat de Bravo ha estat jutjat durant aquests dies Fernando Isidoro González, administrador de l'empresa Glass Costa i soci de Bravo. La Fiscalia ha rebaixat de sis a quatre anys i mig la seva petició de pena de presó contra el jove sevillà. González ha consignat un milió d'euros en el jutjat abans de començar el judici, per la qual cosa la Fiscalia li ha aplicat l'atenuant de culpabilitat. L'advocat de l'Estat ha mantingut la petició de nou anys de presó per a l'acusat.
Les defenses de l'acusat, per part seva, han reivindicat la seva innocència. El judici ha finalitzat en el Jutjat penal número 1 de Donostia-Sant Sebastià, i les parts estan a l'espera de sentència.
904.000 milions d'euros. Aquest és el cost anual de la corrupció a la Unió Europea, segons un estudi realitzat en 2020. Entre 2008 i 2020 es van publicar en els mitjans de comunicació 3.743 casos de corrupció, dels quals 109 corresponien a Hego Euskal Herria. Per descomptat,... [+]