Al País Basc, no hi ha aposta per la Filosofia
Fins ara la Llei espanyola de Filosofia com a matèria optativa en secundària era obligatòria i obligatòria en primer de Batxillerat. Ara desapareix l'optatiu i serà obligatori en primer i segon de Batxillerat, però cal recordar que no tots els alumnes arriben al Batxillerat.
Si l'Administració de la Comunitat així ho decideix, és possible que entre les opcions opcionals hi hagi lloc a la Filosofia, però en Hego Euskal Herria no sembla que hi hagi intenció de fer-ho, segons ens va explicar el professor de Filosofia, Iñigo Martínez Peña: “La llei deixa escletxes perquè cada comunitat faci les adaptacions si vol i hi ha alguns que aposten per la Filosofia, però en Hego Euskal Herria no. D'altra banda, en la trajectòria educativa de l'alumne la Filosofia no existeix i de sobte apareix en el Batxillerat, com un paracaigudista i per a uns pocs, ha quedat aïllada”.
Martínez Peña tenia l'esperança que el Govern d'Espanya anava a donar cabuda a la Filosofia en el nou disseny de la llei, “i d'alguna manera pressionar als governs d'Hego Euskal Herria a fer el mateix”, però Madrid no ha pres aquesta direcció.
El propi professor ens va respondre per què és important donar filosofia a l'escola: “La filosofia és que no sabem tot el motor entre el reconeixement i la fam que tenim per saber, una cosa pròpia de les persones. Compartir les nostres preguntes, llacunes i febleses en el diàleg filosòfic té un valor polític interessant, perquè en cas contrari, com veiem avui, només parlen experts i gestors econòmics, com si ells fossin els amos del coneixement. Sòcrates deia que cal posar en qüestió la paraula de qui està a favor del poder i diu que el saber és a les seves mans”.
Noves assignatures i cinc branques en Batxillerat
L'oferta de Religió per part dels centres serà obligatòria, encara que es tracti d'una matèria optativa per a l'alumnat.
La resta de modificacions es poden resumir en dues. En secundària hi haurà noves assignatures (Tecnologia i Digitalització, Formació i Orientació Personal i Professional...). En el Batxillerat, en lloc de les tres branques actuals (Ciències, Humanitats i Ciències Socials i Arts), els alumnes podran triar entre cinc branques: Ciències, Humanitats i Ciències Socials, Arts plàstiques, Arts musicals i escèniques, i Batxillerat general, que inclourà les àrees humanístiques i científiques.
La llei plantejada pel Govern espanyol ja ha arribat als governs autonòmics per a iniciar el contrast, però l'última paraula la té Madrid. Els canvis es volen posar en marxa a principis del pròxim curs.
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]