La tempesta Filomena ha sacsejat gran part de la Península Ibèrica, amb gelades i neu al llarg de tot el territori. La meteoròloga d'Euskalmet, Onintze Salazar, ha explicat les conseqüències que ha tingut la tempesta en la zona. Salazar diu que l'onada de fred que estem sofrint hem de situar-la en el context del canvi climàtic i de l'escalfament global. Els últims sis anys han estat molt càlids a tot el món, i 2020, juntament amb 2016, han estat els anys més càlids segons els registres.
Residus generats pel consumisme
El catedràtic de Geografia física Javier Martín ha escrit en The Conversation un article en el qual parla sobre el consumisme i els problemes que generem amb els recursos que tenim avui dia:"Som més de 7 500 milions de persones en el món i el que consumim dia a dia és una gran quantitat de recursos, generant una gran quantitat de residus".
"Deixem empremta en el sistema de la naturalesa i a conseqüència d'això, en una escala global, és també un augment tèrmic. El sistema de la naturalesa, d'acord amb el sistema climàtic, està compost per cinc components: l'atmosfera, l'oceà, la superfície emergent, la biosfera i el criofo. Es pot dir que té un sisè component que es caracteritza pel sistema socioeconòmic, el consum, el balafiament de recursos i la producció de residus".
En paraules de Martin, el clima del futur tindrà molt a veure amb el sisè component i amb l'actual sistema econòmic. Martín ha posat l'èmfasi en el model energètic i en què el principal volum d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle prové de l'ús de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural). "Si la transició energètica cap a un model que elimini definitivament els combustibles fòssils no arriba o es continua retardant, alguns països continuaran veient com s'eleva la temperatura dels combustibles fòssils. I malgrat actuar amb urgència, d'acord amb la situació d'emergència climàtica declarada per organismes i institucions, l'escalfament està assegurat durant dècades a conseqüència de la inèrcia tèrmica del sistema climàtic".
Filomena a conseqüència del canvi climàtic
La directora del Centre Basc de Canvi Climàtic, María José Sanz, en una entrevista a l'Espanyol, reflexiona sobre la tempesta Filomena, que ha afectat la península i que afectarà el canvi climàtic en la península."Aquesta tardor s'han registrat moltes tempestes tropicals en la conca del Mediterrani, així com un canvi en el sistema anticlón i de depressió a l'Atlàntic.Estem canviant el trànsit marítim i, per tant, l'energia de la superfície terrestre i de la mar s'està intercanviant amb l'atmosfera. Aquestes formacions, que solen estar ancorades en determinats llocs i temps, poden variar"
Sanz diu que cal estar preparats per a no sofrir més calbes pel canvi climàtic: "Cal preparar-se per endavant, no ens sorprengui. Hem d'adaptar les infraestructures i els mitjans de protecció civil a aquesta nova situació. Haurem d'aprendre dels llocs més habituals".
Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]