Va passar la seva infància a Montevideo i París, però les vacances estivals les passava amb la seva família en Hendaia; en 1939 es van traslladar a viure a Biarritz, jubilat el seu pare, van tornar a la seva casa. En aquella època va conèixer a diverses persones refugiades basques, i a conseqüència d'aquestes relacions es va convertir en abertzale i va començar a aprendre basca. En 1937 i 1939 va veure dues actuacions d'Eresoinka, que sol dir que l'espectacularitat de l'exiliat Govern Basc va ser el punt de partida de la seva vida artística.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els grups de dansa Elai-Alai, dirigits per Eresoinka i Segon d'Olaeta, es van dissoldre. En 1941 Olaeta va fundar un altre grup de danses en Biarritz amb els seus fills, amb uns recusats i amb diversos joves del poble. Oihanburu va començar a treballar com acordeonista en el grup i després va ballar. En 1944 va ocupar la direcció artística del grup.
En 1945 decideix canviar de nom al ballet Olaeta i presa el nom d'Oldarra i dirigeix Oihanburu. Van ballar en diferents llocs del món com Bordeus, París, Hego Euskal Herria, Madrid, Bèlgica, Dinamarca, Suècia o Venècia. A causa de les discrepàncies polítiques, el grup es va dividir i Oihanburu el va abandonar en 1953.
Sobre Felipe Oihanburu en el programa Txirrita de la cadena France 3 Aquitaine, 13-01-2013.
Al costat d'Oihanburu, la meitat dels dantzaris van marxar i de seguida va fundar el grup Etorki, amb espectacles basats en la dansa basca i el ballet, amb 30 anys de carrera. Londres, Bèlgica, Alemanya, Veneçuela, Tunísia, Turquia, Grècia o les taules de la Unió Soviètica.
No obstant això, va ser difícil mantenir aquest grup professional de danses, i van passar diversos moments durs, carregats de deutes i sense poder guanyar-se la vida ballant. En aquells moments conflictius, Oihanburu va treballar en la ràdio, en FranceCulture i en Radi France Pays Basque. També ha escrit diversos llibres sobre dansa, cognoms bascos i política.
Lucía Barahona, neta d'Oihanburu, ha presentat enguany un documental que narra la vida del seu avi: Viu, je danserai la dv. El 25 de juny de 2023 es va estrenar al cinema Le Royal de Biarritz, just abans que Oihanburu complís 102 anys. En els últims mesos s'està projectant en diferents racons. Es tracta d'un projecte presentat per Crossroads Productions i Kanaldude, dirigit per Barahona. Durant deu anys ha pres les imatges del seu avi.
Aquí teniu les imatges i testimoniatges que va recollir Kanaldude el dia de l'estrena:
Visita a Felipe Oihanburu (2009)
Timbre: Felipe Oihanburu (2013)
Record: Jean Nesprias (84 anys), Philippe Oyhamburu (90) i Koldo Zabala (75) ballant (2011)
La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]
Aste hondar honetan euskal dantzen hiriburu bilakatu da Hendaia. Akelarre dantza talde hendaiarraren 50. urtemugaren testuinguruan, Lapurdi, Baxe Nafarroa eta Xiberoako hamasei dantza talde elkartu ditu bertan Iparraldeko Dantzarien Biltzarrak.