Quins són els desafiaments que suposa ser migrant per a les dones?
Molts reptes: primer, la impossibilitat de tenir un habitatge normal, perquè la llei d'estrangeria és racista, colonialista i masclista. Les dones que migrem del sud del planeta hem de reunir una sèrie de requisits que no podem complir i viure il·legalment aquí, per tant, marginades de possibilitats i de drets.
Ens veiem obligats gairebé exclusivament a les tasques domèstiques i a la cura. Entrem en la servitud, per no poder homologar els títols, per la llei laboral dels estrangers. A més, si té dificultat lingüística, això se suma al problema de la marginalització.
Has organitzat espais per a la protecció mútua de les dones, què es treballa en ell?
Podríem dir que té diversos objectius. D'una banda, facilitar l'apoderament individual, feminista i de grup en espais no mixtos, és a dir, dirigits exclusivament a dones migrants, per a treballar i transformar el racisme, el classisme, el colonialisme… que han de viure.
I una vegada fixats, per a començar gaudint de la gent i del que ens regalen les terres basques.
En segon lloc, perquè sorgeixi un diàleg entre bascos i migrants, a través d'aliances, de confiança, per a afrontar conjuntament els problemes que s'han patit en el mateix territori i, al mateix temps, cadascun des de la seva casa.
En tercer lloc, perquè aquests treballs siguin consolidats i secundats pels protagonistes presents, en el marc d'un procés a llarg termini, actuant sobre el territori, entrellaçant-se, emetent-se.
Com conflueixen el basc i altres llengües en aquests espais?
Els espais són en castellà, però fem un esforç per a incloure paraules en basca, perquè nosaltres puguem aprendre aquestes paraules i començar a perdre la por a la llengua. Comprendre el context històric, aprendre a estimar a través de la història i la cultura basques.
En 2009 va destacar les dificultats que tenien les dones migrants per a unir-se als grups feministes bascos.
Sí, llavors es plantejava si el feminisme basc i la cultura basca era una societat d'acolliment. Això va costar, però no vaig fer més que assenyalar una realitat. Hem avançat des de llavors, però queda molta feina per fer, per les dues cares.
Crec que aprendre basc no és només una qüestió feminista, les institucions tenen una gran responsabilitat, en primer lloc, perquè el basc sigui un bé a l'abast de tots, i per tant, per a possibilitar un servei públic gratuït, trencar amb el sistema de privilegis i aprendre la llengua.
Encara no és fàcil la participació de les persones migrants en els col·lectius feministes bascos, però s'estan posant en marxa diferents estratègies, entre elles la traducció en casos puntuals, que serà ampliada. Hi ha entrevistes feministes entre migrants i bascos que estan fent un treball especial per a donar-li forma.
Ja has esmentat els ‘feminismes d'acolliment’. Què significa aquest terme?
És la capacitat de pensar i de crear condicions perquè es produeixi un diàleg i una trobada feminista. Posar-se les sabates del seu company i anar més enllà, trencar amb la lògica de l'altre.
En les dues ribes hi haurà els qui apostin i es resisteixin, però l'important és que siguem flexibles, dinàmics, generosos i estimats en els espais que tenim al nostre abast.
Com enriqueix la diversitat cultural el feminisme a Euskal Herria?
Cal confessar que una cosa implica a l'altra, que una és l'altra. Pot enriquir-se des de la perspectiva mundial, la lluita contra els colonialismes, les històries de les germanors de cada poble i cultura, l'intercanvi intercultural, les lluites feministes del sud, les viscudes en cada poble i en cada cultura.
Podríem dir que som el seu passat, per les sagnants crisis que sofrim en el sud, però al mateix temps som el futur, perquè en aquest context de doctrina estem lluitant.
Què està per fer?
Perquè el feminisme d'Euskal Herria inclogui l'alfabetització del basc en la seva agenda de lluita, i que el seu aprenentatge sigui públic i gratuït, així com que es posin en marxa programes especials per a reforçar-ho.
També donar veu a la història del basc, donar a conèixer la cultura basca, la de cada poble i d'aquestes dones migrants a les quals pertanyem; cal ensenyar-la cantant, ballant, compartint.
Per què és important crear aliances entre dones de tots els orígens?
Només la creativitat i la solidaritat, perquè la fraternitat crítica ens pot ajudar a defensar-nos i a avançar. Qüestionar-nos és molt bo, és el moment que visquem com a protagonistes des de la igualtat de condicions.
D'altra banda, reconèixer el lideratge de les feministes racialitzades. Al Sud també hi ha racisme social i institucional i privilegis de criolls i mestissos enfront de negres i indígenes.
Hi ha racisme internat en el món, el fet de ser negre o indígena no significa que no sigui racista, i és inevitable que tots fem aquesta labor des del respecte i la confiança.
