Solaria està impulsant el projecte Zierbena Solar 3 en Gorbeialdea (Àlaba). Quin tipus d'entorn és Gorbeialdea i com afectaria el projecte?

Es tracta d'un valuós espai natural compost per tres municipis però un gran nombre de petits pobles. El projecte de Solaria afecta de ple als tres municipis de Zigoitia, Zuia i Urkabustaiz. En la localitat de Gopegi, en el municipi de Zigoitia, es pretén instal·lar un polígon industrial fotovoltaic de més de 100 hectàrees. Això ja és públic. Però sabem que en Zigoitia també es presentarà un segon projecte de 100 hectàrees més, ja que en els dos últims anys està intentant comprar terres als propietaris. I també sabem que Solaria té més de 30 projectes previstos a Àlaba.

Quant al projecte públic, es tractaria de la major franja de terreny que hi ha entre quatre pobles, a només 200 metres de les cases. 100 hectàrees, 100 extensions de camp de futbol en terrenys considerats estratègics per la seva riquesa. D'altra banda, es troba al costat d'una de les entrades principals del Parc Natural de Gorbeia, la qual cosa suposaria un gran impacte paisatgístic i també afectaria el turisme lligat a la naturalesa, una mica important a la comarca.

També han criticat la infraestructura que volen construir per al transport d'electricitat

Sí. Del parc fotovoltaic sortiria una línia elèctrica que es connectaria a una altra línia de Molt Alta Tensió [de més de 400 kilovots]. Aquesta línia de Molt Alta Tensió tindrà més de 100 quilòmetres de longitud, i es prolongarà des del sud d'Àlaba fins a Zierbena (Bizkaia).

Les afeccions es produirien sobretot en les línies d'Alta Tensió d'Urkabustaiz i Zuia. Es tracta de la construcció de torres gegantesques, d'uns 70-100 metres de separació entre si i d'uns 100 metres d'altura. L'emblemàtic edifici d'Iberdrola a Bilbao té entre 100 i pocs metres d'altura. Caldria moure grans quantitats de terra per a col·locar les torres, fer camins, deixar un ampli camp a un costat i un altre de la línia per a evitar incendis i altres riscos en cas d'accident... Molts dels seus boscos no són pinedes, sinó boscos autòctons, és un entorn important per part de la fauna i especialment dels ocells, on nidifiquen diverses espècies protegides a nivell europeu... El risc de biodiversitat és alt.

A Vitòria-Gasteiz vau fer la seva primera compareixença pública en contra del projecte, el 21 de juny. Van dir que donaven suport a la transició energètica i les mesures per a evitar l'emergència climàtica, però "respectant a la naturalesa i a la població". Com es materialitza això? Hi ha una forta discussió...

En els últims temps ha començat a donar un debat, però veiem que encara no està estructurat i que cada actor ho fa per separat: empreses, governs, societat civil, partits... Cadascun té la seva lectura, però com a societat no estem discutint bé.

No existeix planificació territorial. Els plans sectorials per a les energies renovables segueixen sense aprovar-se, l'eòlica és present però ha quedat molt obsoleta. El Pla Territorial Sectorial està en fase d'esborrany, i amb els criteris que es recullen en l'actualitat, el projecte de Zigoitia no obtindria autorització. Però el Govern porta molt temps sense aprovar el pla, i mentrestant es pot fer. Tenim un problema de governança. Estem en una espècie de Far West: la primera empresa que arriba agafa terres i fa el que vol. Solaria és l'empresa pionera a Euskadi, una empresa gegant, però també poden arribar més. Si no tenim un pla general i un debat social, això serà un desastre.

Reivindiqueu un model descentralitzat i la proximitat dels centres de producció i consum d'energia.

Clar que cal establir les renovables, però amb una mica d'ordre. El consens serà molt difícil, però caldrà aconseguir uns mínims entre les institucions i els agents socials: quina posició, quina grandària, qui és la propietat... El nostre objectiu és una transició ecosocial que va més enllà de la transició energètica. La transició energètica no pot anar en contra de la transició ecosocial, i el projecte de Solaria ho faria.

La situació és que l'empresa Forestalia està produint a Aragó una gran quantitat d'electricitat per a transportar-la a Vitòria-Gasteiz a través d'una línia de Molt Alta Tensió de centenars de quilòmetres. I el pla és traslladar l'electricitat que es produiria a Àlaba a Zierbena, a la costa de Bizkaia. No té ni peus ni cap, això ho diuen tant els ciutadans com les institucions.

Abans ha esmentat el Far West. Solaria és una gegantesca empresa que compta entre els seus accionistes amb el fons d'inversió més gran del món del Black Rock. El sindicat agrari UAGA ha denunciat l'assetjament "", el "xantatge" i les "pressions" que sofreix l'empresa a la comarca alabesa d'Arrazua-Ubarrundia, mentre que vosaltres també heu denunciat en Gorbeialdea. La Xarxa Lurra també ha denunciat que l'empresa està "defraudant", entre altres coses, perquè el Govern Basc i no el Govern d'Espanya puguin autoritzar la fragmentació dels projectes.

Solaria és una estratègia mafiosa de l'empresa. Sabem que té prop de 30 projectes previstos, encara que fins ara ha presentat tres o quatre. Tots aquests projectes haurien de ser analitzats conjuntament a l'hora de realitzar la valoració d'impacte ambiental, no de forma fraccionada. Per descomptat, els resultats de les conclusions són molt diferents si es realitzen de manera completa o fraccionada. Aquests 30 projectes traslladarien l'energia que produeixen a la mateixa línia i la traslladarien a Zierbena. Són un únic projecte gegant.

D'una banda, si es presentés com un macroprojecte únic, la resposta social que generaria seria molt major, es pretén fragmentar la resistència dividint el projecte. D'altra banda, s'estima que cada projecte aconseguiria una potència de 49,895MW. Més de 50MW ho decideix Madrid, no Vitòria, i això també ho volen evitar. Això demostra, d'altra banda, que el Govern Basc concedeix més permisos que el Govern espanyol. Es tracta d'una pràctica habitual, que també ha estat practicada en altres llocs d'Espanya, on la violència masclista és lleu.

I la “persecució” sobre els propietaris de terres, ha ocorregut o s'està produint en Gorbeialdea?

Solaria ha perseguit de forma molt intensa i sense treves a tots els propietaris de terres, un a un, per a aconseguir llogar o vendre per 35 anys. Molts propietaris de terrenys desconeixien la dimensió del projecte. Per exemple, en el cas de Zigoitia només els deien: "Ens agradaria llogar un parell d'hectàrees per a posar unes plaques...". Però sense dir que el projecte és de 100 hectàrees. Si se sap, alguns que poden estar disposats a vendre no ho vendrien. O si no fan cap tracte i els altres sí, potser més tard els expropiaran la terra. Utilitzen moltes pràctiques mafioses similars.

En la seva primera compareixença massiva al juny, han presentat en el Govern Basc 5.540 recursos contra el projecte de Solaria al juliol... sembla que hi ha una gran oposició i està organitzada, és així?

En els tres municipis que comencem a organitzar el projecte des del moment en què el vam conèixer, cadascun té la seva pròpia plataforma [Urkabustaiz Babes, Zuia Bidean i Zigoitia Bai], però hem creat Gorbeialdea Aldeko Babes per a treballar de manera coordinada. Les plataformes populars són molt àmplies. En Zigoitia celebrem una assemblea oberta tots els divendres, al principi ens reuníem unes 200 persones, ara ha baixat però ens ajuntem més d'un centenar. Hem creat grups de treball especialitzats per a treballar l'àmbit mediambiental i sanitari, presentarem recursos tècnics sòlids. Els ciutadans també han recorregut, a nivell personal, a milers de persones. També estem impulsant la creació de comunitats energètiques.

La gent està molt calenta, però al mateix temps està fent les coses amb moltes ments i amb molta disposició per al treball. Han estat dos mesos molt intensos, però això va per a llarg, així que l'organització, l'organització i l'organització. El sentiment és que Solaria no l'aconseguirà, que no passaran per sobre de les nostres terres.