Família, viver del poble
L'ex-president de l'Uruguai, José Mujica, ha afirmat que “la llibertat per a viure és necessària i el temps per a ser lliure”. El temps que tant reconeixem, que a vegades parlem de temps lliure. Però, si comencem a pensar, estem realment lliures en el nostre temps lliure? Són propietaris del nom que hem aplicat a aquests trams?
És sabut que avui dia molts pares i mares prioritzem el temps que volem passar amb els nostres fills i filles: tractem d'adaptar l'horari en el dia a dia, ajudem als extraescolars, si és possible els ajudem a anar a escola i volem ser allí quan salin… Pel que sembla, en general, els nens i joves solen estar més temps amb els seus pares. És obvi que el temps que dediquem a l'educació amb els nostres fills és fonamental; que és imprescindible que visquem amb ells el dia a dia i que serveixin d'exemple si volen que la seva vida es resumeix adequadament. Jo crec que tenim clar que el temps que dediquem als nostres fills és imprescindible. Crec que hem avançat en les últimes dècades. No obstant això, una altra cosa és la qualitat del temps que els dediquem. El nivell de vida probablement ha millorat, però no la qualitat de vida. Avui dia sembla que cal córrer i córrer totes les activitats diàries, quantes més activitats es facin millor. Vivim a gran velocitat. Jo diria que els propis nens, des que s'aixequen d'hora del matí fins que van al llit, viuen així; que el model que reben no és molt millor que fa uns anys.
No ens lleven el temps de qualitat els aparells de ditxos? Aquest temps que tenim per a estar amb els nostres fills no ens reduirà, sense adonar-nos?
Això no és poc i cal sumar-li l'adhesió a les noves tecnologies actuals. Fa unes setmanes, un amic em va contar que va decidir llevar la televisió de la seva casa per a aprofitar de veritat el temps que passava amb les seves filles. Després d'unes setmanes, em va dir que la decisió va ser perfecta, que una vegada que els nens ho feien, aprofitaven molt millor el temps que passaven junts. Això em va donar una reflexió: quant dediquem des del temps que tenim als aparells i aparells que tant ens agraden? A quants nens? No ens lleven el temps de qualitat els aparells de ditxos? Aquest temps que tenim per a estar amb els nostres fills no ens reduirà, sense adonar-nos?
Em ve a la memòria, d'altra banda, quan solia anar a menjar a casa dels meus avis, com m'asseia al seu costat, sense televisió, sense mòbil, en un moment en el qual només m'oferia parlar. Em ve a la memòria com gaudia del menjar en una companyia perfecta, atent a les històries, anècdotes i consells del meu avi. Ells, almenys els avis, tenien menys temps per a estar amb els familiars, però el temps que ens oferien era real, dedicat a nosaltres i a nosaltres sols, sense presses, amb ganes de parlar.
La vida ha canviat molt en les últimes dècades. L'oci i els costums domèstics han canviat molt. Moltes vegades penso que el nombre d'obligacions que transmetem als nens i nenes i la velocitat que vivim en el dia a dia són els millors models. És sabut que els nens aprenen el que veuen. Des de petits ens veuen a viure amb presses; des de petits viuen amb presses. No poc, i part del poc temps que tenim ens fixem en els dispositius, aprofitant el nostre temps, dissipant moments irreversibles que podem oferir als que ens envolten.
Ioritz Gonzalez Lertxundi, professor
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]