A poc a poc es va anar omplint la sala de cristall de la Casa de Cultura d'Izarra, al voltant de la qual nens i adults jugaven entre ells. Entre els sons i els crits dels nens van transcórrer gairebé dues hores per a compartir experiències i reflexions.

Maider, Xabi, Nel, Duna, Ana, Lorena, Udane, Unai, Mireia i Jaione han estat els protagonistes de les famílies “diverses” que al costat dels membres d'Ehgam van preparar aquest programa. I van expressar les seves experiències amb la dansa, amb el dibuix o amb paraules. La maternitat bollera, la criança tribal de dos nens entre dues parelles maricas i bolleras, l'experiència d'un home trans* que va donar a llum a un nen, les dificultats perquè les mares bolleras registrin al seu fill... Molts temes d'actualitat en aquesta tarda de dissabte, interessant i participativa.

El programa va començar amb una dansa per a expressar les dificultats, dubtes i alegries que la mare fos bollera. Els assistents van poder gaudir d'una preciosa i emocionant dansa a través de les parets de cristall. Després del ball, va arribar el moment de l'entrevista. El col·loqui es va canalitzar a través de les imatges que apareixien en la pantalla i es van poder escoltar els dubtes i opinions dels assistents.

La primera idea que vam tenir va ser què és la família o com s'entén. Procés de creixement i educació iniciat entre les quatre persones assistents (dues parelles) i com no han hagut de canviar la seva vida pel creixement. En definitiva, hi ha quatre adults implicats en el procés, la qual cosa permet que moltes vegades el creixement no obligui a abandonar alguns dels modes de vida o activitats d'oci que els agraden.

També parlem del valor de les paraules. Hauríem de rescatar unes paraules que estan segrestades, resignificant-les, donant-los un significat més ampli. Per exemple, la paraula família. O cal inventar o conquistar noves? Amb l'assumpte de les noces va succeir una cosa semblant. Ens serveix la xarxa afectiva com a nova paraula? També va aparèixer el rol exacte de la paraula pare. El paper d'un home en la criança es denomina pare? Qui ho designarà? Cal ser pare o no? Per exemple, vam tenir més orgull que orgull de la seva paternitat en el programa.

També parlem de la inseguretat jurídica que viuen les composicions de parella o altres relacions que no són una parella heterosexual i de com aquesta violència estructural, l'una després de l'altra, no posa més que obstacles, per exemple, en el moment del registre d'un nen.

Ser mare

També parlem de la imatgeria de ser mare i de com en aquest model de societat actual és el model més alt de la feminitat. El que és capaç de fer tot i com cuidar-la perpetua la feminització. A més, això, en el model heterosexual, nuclear de la idea de cura i creixement. On queden les xarxes afectives? No podem compartir els treballs de cura i creixement en les xarxes afectives i reforçar la idea de comunitat?

També es va projectar la figura d'un home tranquil que apareixia donant el pit. I en preguntar als assistents què els feia sentir aquesta imatge, van llançar paraules com a tendresa, amor o bellesa. Nele va manifestar la necessitat de veure abans aquesta imatge, ja que la falta de referents et deixa només. En aquest sentit, es va comentar que una mare cishetera té una imatge en el nostre imaginari, que ja compta amb desenes de recomanacions, recomanacions i un imaginari que també pot ser coercitiu, no es troba amb un buit absolut enfront de la maternitat. També es va comentar com ser mare bollera és com entrar a una habitació buida, on no tens referències ni eines per a abordar aquesta maternitat. No obstant això, en el cas d'un pare trans, ni tan sols existeix l'habitació buida. Perquè no hi ha res, només un buit.

Per tot això, es va posar l'accent en la necessitat de pensar col·lectivament entorn d'aquestes diferents formes de creixement per a difondre i donar suport a imaginaris i donar suport mútuament.

També parlem de la relació genètica i de com per sobre de la seva importància cal destacar la importància del creixement.

Models escolars

També vam tenir l'oportunitat de parlar sobre la situació de les escoles. La jove filla d'una parella de bolleras que va participar esmentava que a l'escola hi ha un únic model de família i que no es mostra tota la diversitat existent. En aquest sentit, i seguint amb l'heterosexualización de les relacions, es va comentar que les persones que es dediquen a l'educació sexual a les escoles senten que arriben tard, ja que quan es farà educació sexual, s'ha de parlar a adolescents heterosexuals sobre la veritable diversitat.

En aquest sentit, es va comentar que l'actitud dels nois cap al tema a l'escola és la que més preocupa els assistents. No obstant això, les noies cada vegada són més les que estan immerses en processos d'apoderament. A això va respondre un altre que cal mantenir-nos ferms davant les actituds reaccionàries, ja que es tracta d'una reacció fruit del treball dels anys del feminisme i que cal seguir en això.

Vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una conversa sincera entre mare i filla i va comptar les vivències de la mare lesbiana a l'escola. Va ser significatiu que un company de l'escola li digués que s'havia assabentat que la seva mare era lesbiana. Per a ella, la seva mare estava amb una altra dona i punt.

Finalment, es van esmentar les dificultats, ritmes i oportunitats per a conciliar la militància i el creixement o la maternitat amb la militància lesbofeminista i es van presentar experiències interessants sorgides d'aquesta mena de combinacions. Per exemple, Maternitats, un dels fundadors de la xarxa Bibollo, va ser present, presentant la xarxa i compartint el fanzine Rucu Rucu editat des d'aquesta.

Aquesta trobada va deixar moments tan interessants com emocionants. Va ser una bona oportunitat per a difondre l'imaginari familiar i somiar amb una organització social diferent. Veient l'ambient, les ganes i les forces que es van crear, no serà el primer ni l'última trobada.

* Iniciativa Ehgam Berramestuz