Les corregudes de toros a Euskal Herria s'han reduït en les últimes dècades. No obstant això, en alguns llocs encara estan molt arrelades les festes amb toros. A Navarra, per exemple. Els Santfermins de Pamplona s'organitzen entorn de l'assassinat dels toros i en nombrosos pobles s'organitzen actes taurins. Tanmateix, es poden observar canvis.

Exemple d'això és la penya La Bota d'Estella (Navarra). A partir d'ara no assistiran als toros. Així ho van acordar després de la votació interna. La decisió era qüestió de temps, ja que la situació no deixava un altre camí. César Etxeberria és el president de la penya i, segons ha dit, en els últims anys s'ha debatut el tema i s'ha pres una decisió al final: «La raó principal és que cada vegada va menys gent».

Primer símptoma: tots els anys contracten una xaranga per a festes i una de les funcions dels músics era acudir a les corregudes de toros. S'organitzaven torns per a acompanyar a la txaranga i cada any se'ls feia més difícil trobar voluntaris per a anar a la correguda de toros. El segon símptoma és la venda d'entrades per a les corregudes de toros. Abans venien un bo per a tota la setmana en la penya, però ja no el comprava ningú, així que van deixar de vendre.

«A més, vèiem que a Estella cada vegada hi ha menys gent que va a les corregudes de toros; la plaça està cada vegada més buida. No té interès. Per tant, hem decidit no anar aquí i buscar alternatives”, ha explicat Etxeberria. Enguany, a l'hora de les corregudes de toros, hi haurà cercaviles, de bar en bar. «Això sí, això és atractiu. Quan sortim amb la música, la gent ve darrere». Encara així, de moment, acudiran als tancaments, amb txaranga i tot.

A Estella se celebren tres dies de corregudes de toros i altres dos dies s'organitzen altres espectacles taurins. En aquestes últimes ja no participava La Bota. El dimarts acudeixen al partit de pilota, «des de fa molt», i l'any passat no van acudir al vedell del dimecres: «Enfront de la nostra seu vam posar un tobogan d'aigua i allí ens quedem amb la txaranga». Etxeberria diu que cada vegada hi ha menys espectacles taurins i que cada vegada va menys gent. «L'excepció és el dilluns, ja que aquí el torero a cavall Pablo Hermoso de Mendoza juga, però en això també cada vegada menys». Hi ha una altra dada a tenir en compte: En les festes dels joves d'Estella no s'ha sol·licitat espectacle taurí en els últims 11 anys.

Peña no es considera contrari a les corregudes de toros, a pesar que alguns dels seus membres ho són. Sobretot els anti-toros han posat el tema sobre la taula fins al moment. Tots els anys sortia el tema en les assemblees, però, normalment, era tard, i la decisió s'ha anat retardant.

Debat en les penyes

El d'Estella pot portar successió. La penya La Bota té més de cent anys, per la qual cosa no és una decisió insignificant. Etxeberria ha dit que, a més, s'està duent a terme un debat en les penyes d'altres localitats. El canvi general no es produirà de manera immediata.

Txaro Buñuel, portaveu d'Iruña Antitaurí, creu que el debat s'està estenent a Pamplona/Iruña. En la seva opinió, cada vegada hi ha més gent de la zona que s'oposa a les corregudes de toros. Buñuel ha subratllat la importància de la decisió de la penya La bota, que mostra un camí. «Les institucions, els actors de festa, els agents econòmics i la societat pensen que cal mirar al futur o donar l'esquena a la realitat que està arribant. La ciutat ha d'abordar aquest debat i buscar alternatives a les corregudes de toros». En aquest sentit, creu que les penyes han de ser “un agent bàsic” i “una empenta”.

Mentrestant, poques novetats en les penyes. Ells s'encarreguen de vendre les entrades de graderia que queden al sol. Segons les dades de Buñuel, ja no es venen tots els bons, i algunes penyes posen a la venda menys bons. La Casa de la Misericòrdia, encarregada de la gestió de la plaça de toros, també ha admès que ja no es cobreix la plaça. Segons dades oficials, entre 2007 i 2016 les corregudes de toros en Hego Euskal Herria es van reduir a la meitat. Entre 2013 i 2018, no obstant això, la tendència descendent s'ha estancat. L'any passat, a Navarra es van celebrar vint espectacles, dels quals 45 van ser seleccionats.

Segons Buñuel, també cal tenir en compte l'edat: «Molts joves no van a les corregudes de toros o no entren en les penyes per aquest motiu». No és el cas dels companys de la penya Iñigo San Martín i Mikel Mugeta, que han estat advertits. Són de la penya Sanfermin i no acudeixen a la plaça de toros per «principis» i «ètica». «Celebrar una festa entorn d'un assassinat no és ètic», ha dit Sant Martí.

No són massa optimistes amb el que veuen en la penya. De fet, diuen que els joves també van a les corregudes de toros i que compren un bo per a tots els santfermins. “Cada any s'omplen les places, i no sols amb la gent adulta”, ha precisat Sant Martí. «La plaça es cobreix de moment, encara que la demanda probablement serà menor que fa vint anys», afegeix Mugeta.

Diuen que els membres de la penya poden estar en contra de les corregudes de toros, que les idees i el carnet de soci no són incompatibles. «Som peñistas tot l'any, no sols en santfermins», ha explicat Sant Martí. «Fins i tot en Sanfermin fem més coses». No obstant això, senten «pena» per saber que la seva penya va als toros. «Sobretot pels quals no agraden les corregudes de toros però acudeixen a elles. Hi ha molta gent que es va per l'ambient que es crea allí», ha precisat Mugeta.

Una altra melodia

En la plaça de toros no sols estan les penyes. En molts pobles, la banda municipal és l'encarregada de tocar en les corregudes de toros. És el cas de Pamplona i Tafalla. Però no tots estan d'acord. Dos músics de la banda Pamplonesa no entren en la plaça, ja que es mostren contraris a les corregudes de toros. A Tafalla també hi ha qui dona la volta a la plaça de toros. A vegades, a més, per a unir-se a la protesta antitaurina. Una altra fissura. No obstant això, aquests músics han preferit no parlar en públic de la seva actitud.

El nombre de persones que assisteixen a les corregudes de toros està disminuint a poc a poc, no obstant això, els joves antitaurins de les penyes creuen que falten alternatives «sòlides». Per contra, en la seva penya diuen que el tema és objecte de debat, «sense cap tabú». També diuen que la Federació està treballant en això. I hi ha alternatives, cada vegada més. La plataforma Herri Sanferminak organitza activitats –un any més– a l'hora de les corregudes de toros. No són les úniques. Pamplona Antitaurí ha convocat una kalejira per al 7 de juliol, a partir de les 19.00 hores. L'objectiu és que el debat que està en mans de diferents agents de la societat s'estengui en la plaça.