La Sala III del Tribunal Suprem ha anul·lat el Decret Foral 27/2016, de 20 de desembre, de la Diputació Foral de Guipúscoa. En concret, el decret va aprovar la segregació d'Itsaso del municipi d'Ezkio-Itsaso i la seva constitució com a municipi independent.
El Suprem ha estimat que el recurs de l'Administració General de l'Estat, sense que es compleixi el requisit establert en la Llei de Bases del Règim Local, que el nou municipi tingui almenys 5.000 habitants, ja que segons el padró d'1 de gener de 2015 tenia 148 habitants.
El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 29 de desembre de 2017, que va desestimar el recurs de l'Administració General de l'Estat en entendre que no tenia legitimació processal per a impugnar el decret foral.
Per contra, el Tribunal Suprem considera que l'Administració General de l'Estat està legitimada activament per a interposar el recurs i recorda que, quant al fons, entre altres condicions, l'article 13.2 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local disposa que: “La creació de nous municipis podrà realitzar-se a partir de nuclis de població territorialment diferenciats, amb una població mínima de 5.000 habitants, sempre que els municipis resultants siguin financerament sostenibles, comptin amb recursos suficients per al compliment de les competències municipals i no redueixin la qualitat dels serveis que eren prestats”.
Sentència injusta
El president del consell municipal d'Itsaso, Gorka Sasieta, ha qualificat d'injusta "" la sentència perquè "no respecta la competència de la diputació". Tindran dos o tres mesos per a proposar un nou escenari amb l'Ajuntament i la Diputació: "Ens han dit que al setembre ens donaran oficialment la sentència, i llavors tindrem un període de transició d'uns tres mesos", ha afegit. Col·laboraran per a acordar quines formes d'organització poden crear: "La creació d'un ajuntament de barri pot ser una opció, com també tenen en Itziar o en Ereñozu, però això està per veure", ha afegit. Sasieta ha afirmat que les tres institucions ja s'han "compromès" a negociar aquest tipus de "negociació col·lectiva".
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
904.000 milions d'euros. Aquest és el cost anual de la corrupció a la Unió Europea, segons un estudi realitzat en 2020. Entre 2008 i 2020 es van publicar en els mitjans de comunicació 3.743 casos de corrupció, dels quals 109 corresponien a Hego Euskal Herria. Per descomptat,... [+]