El Banc d'ADN del Govern de Navarra ha aconseguit identificar a una altra persona que ha fugit del fort d'Ezkaba: Segon Hernández Blanco, de Vitòria-Gasteiz. Es tracta d'un militant de CNT que es va escapolir als 19 anys. Va ser detingut amb altres joves el 24 de juliol de 1936, quan fugia de Vitòria-Gasteiz en direcció a Otxandio, sota el control dels republicans.
El 8 d'agost de 1936 va ser condemnat a 20 anys de presó i va ingressar en la presó de la província de Vitòria-Gasteiz fins a gener de 1937, moment en el qual va ser traslladat a Ezkaba. El seu pare, Joaquín Hernández, també va ser assassinat el 14 de desembre de 1936.
Recentment, gràcies a una mostra genètica aportada per un familiar i a les millores tècniques per a l'obtenció de l'ADN ossi, s'ha aconseguit certificar que Hernández és.
José María Pastor, col·laborador de la Societat de Ciències Aranzadi i l'associació Txinparta d'Ezkaba, va ser l'encarregat de publicar la sepultura en 2015 a iniciativa de l'Ajuntament de la Vall d'Egüés. Van ser trobats tres cadàvers. Vicente Magúncia Landa, veí de Vidángoz, va ser el primer a ser identificat. I, suposadament, els que es van trobar en la fossa d'Elia van fugir per un altre camí, encara que van ser capturats i morts per un escamot de Falange, enterrats en el camp.
Amb la identificació de Segon Hernández Blanco, ja són 43 les persones identificades pel Banc d'ADN de Navarra. D'ells, nou són presos que van participar en la fugida.
L'Institut Navarrès de la Memòria ha insistit que “continua sent imprescindible contactar amb més famílies de persones desaparegudes i assassinades després del cop militar de 1936”. Per a això, han difós l'adreça de correu electrònic inm@navarra.es, que estarà disponible en Internet.
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
Francoren heriotzaren ondoren, 1936ko fusilatuen senideak haien gorpuak berreskuratzen hasi ziren Nafarroan. Hasierako desobiratze haiek ezkutuan egin ziren, erakundeen laguntzarik gabe; hainbat herritar eta apaiz konprometituren ekimena izan zen, Ollakarizketako hobian 1979an... [+]