Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés

  • Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

13 de setembre de 2024 - 07:43
Eliako hobian egindako lanak. (Argazkia: Txinparta Elkartea)

El Banc d'ADN del Govern de Navarra ha aconseguit identificar a una altra persona que ha fugit del fort d'Ezkaba: Segon Hernández Blanco, de Vitòria-Gasteiz. Es tracta d'un militant de CNT que es va escapolir als 19 anys. Va ser detingut amb altres joves el 24 de juliol de 1936, quan fugia de Vitòria-Gasteiz en direcció a Otxandio, sota el control dels republicans.

El 8 d'agost de 1936 va ser condemnat a 20 anys de presó i va ingressar en la presó de la província de Vitòria-Gasteiz fins a gener de 1937, moment en el qual va ser traslladat a Ezkaba. El seu pare, Joaquín Hernández, també va ser assassinat el 14 de desembre de 1936.

Recentment, gràcies a una mostra genètica aportada per un familiar i a les millores tècniques per a l'obtenció de l'ADN ossi, s'ha aconseguit certificar que Hernández és.

José María Pastor, col·laborador de la Societat de Ciències Aranzadi i l'associació Txinparta d'Ezkaba, va ser l'encarregat de publicar la sepultura en 2015 a iniciativa de l'Ajuntament de la Vall d'Egüés. Van ser trobats tres cadàvers. Vicente Magúncia Landa, veí de Vidángoz, va ser el primer a ser identificat. I, suposadament, els que es van trobar en la fossa d'Elia van fugir per un altre camí, encara que van ser capturats i morts per un escamot de Falange, enterrats en el camp.

Amb la identificació de Segon Hernández Blanco, ja són 43 les persones identificades pel Banc d'ADN de Navarra. D'ells, nou són presos que van participar en la fugida.

L'Institut Navarrès de la Memòria ha insistit que “continua sent imprescindible contactar amb més famílies de persones desaparegudes i assassinades després del cop militar de 1936”. Per a això, han difós l'adreça de correu electrònic inm@navarra.es, que estarà disponible en Internet.


T'interessa pel canal: Fusilatuen bila
Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

El responsable dels crims a Guipúscoa de 1936 va manifestar públicament la necessitat d'afusellar " sense pietat"
A la tardor de 1936, el comandant i jutge Ramiro Llamas va ser el màxim responsable científic dels assassinats comesos pels franquistes en Hernani i Oiartzun. Als pocs mesos va expressar públicament el que pensava sobre aquests afusellaments, un discurs que hem trobat molt... [+]

El monòlit de Félix Goya, desaparegut en 1936, és atacat en Eulate
Encara la memòria de la Guerra del 36 recull amb freqüència les mossegades dels hereus dels botxins de llavors. Una d'elles és la soferta pel monòlit de Félix Goya d'Eulate. Detingut i assassinat pels franquistes als 51 anys en 1936, els descendents dels assassins han tornat... [+]

Publicat el llibre sobre el bombardeig de la Legió Còndor en Munitibar en 1937
Munitibar 26/04/1937: Crònica d'un atac aeri i presentació pública el diumenge. El 26 d'abril de 1937 la Legió Còndor va atacar als habitants de Munitibar. A la tarda del mateix dia va ser pròleg a la massacre a Guernica.

2023-02-09 | ARGIA
Les restes de sis guerrers i milicians morts en 1937 en defensa de Bilbao seran retornats als seus familiars
Després de la seva identificació genètica, el Govern Basc retornarà als seus familiars les restes de sis republicans morts en la primavera de 1937, en un acte que se celebrarà el dissabte en la seu de l'Institut Gogoan de Bilbao.

Afusellaments d'Hernani en 1936
“Que no se senti més la paraula fastigosa ‘alliberada’”
El dissabte l'Ajuntament d'Hernani celebrarà en el cementiri d'Hernani l'acte commemoratiu necessari per a recordar a les 200 persones assassinades pels franquistes en 1936. Però qui van ser els responsables d'aquests crims? Qui va promoure i va ordenar els afusellaments? Convé no... [+]

El fresat milicià de Galdakao Pedro Asua obre camí a Jaca per a trobar a altres 400 afusellats
En 1938, Aranzadi descobreix en el cementiri de Jaka les restes del milicià d'esquerres jutjat i afusellat per un tribunal militar. La troballa ha estat fruit del treball de recerca i col·laboració realitzat pels ajuntaments i associacions de Galdakao i Jaca i per un familiar... [+]

Excavacions en el cementiri d'Aduna
A l'octubre de 1936, membres de la Societat de Ciències Aranzadi han acudit al cementiri de la localitat disparant a un costat de la carretera i han buscat un cadàver enterrat en el cementiri. Els ossos extrets de l'ossera han estat col·locats dins de la recerca del sistema de... [+]

Fugida d'Ezkaba
Paula i Paulina
Les restes de Leoncio de la Font, afusellat en la fugida d'Ezkaba en 1938, han estat lliurats a la seva filla Paula. A l'acte ha acudit Paulina Lizoain, la dona que va veure l'afusellament quan era una nena, i que ha estat trobada gràcies al seu testimoniatge i al treball de... [+]

Lurrak garrasika jarraitzen du

Francoren heriotzaren ondoren, 1936ko fusilatuen senideak haien gorpuak berreskuratzen hasi ziren Nafarroan. Hasierako desobiratze haiek ezkutuan egin ziren, erakundeen laguntzarik gabe; hainbat herritar eta apaiz konprometituren ekimena izan zen, Ollakarizketako hobian 1979an... [+]


2020-02-27 | ARGIA
Guadalupe gotorlekuan fusilatuak bilatzeko indusketara sartzea debekatu diotela salatu du Abotsanitzek

1936an faxistek hildako bost milizianoren gorpuak aurkitzeko Aranzadi Zientzia Elkartea egiten ari den lanetara sartzea debekatu diote Hondarribiko Abotsanitz udal taldeko zinegotziari eta historialari bati, salatu dutenez.


2019-12-15 | ARGIA
106 fusilaturen memoria biltzen du Eloko Teileriaren Memoriaren Parkeak

Igande honetan inauguratu zuten Nafarroako Elo herrian 1936ko uztaila eta azaroa bitartean falangistek eta erreketeek fusilatu zituzten 106 pertsona oroitzen dituen parkea. Eloko Teileriako hilobi komuna dago bertan, 36ko Gerrako Nafarroako hobirik handiena.


2019-09-11 | Mauro Saravia
Afusellat en 1936
Martzelo està a casa
Després del deixant d'un testimoni, les restes òssies de Martzelo Lassa, l'olabista assassinat pels franquistes en 1936, han estat lliurats als seus familiars 83 anys després.

Lau gorpu deshobiratu ditu Aranzadi elkarteak Urbikain herriaren inguruetan

Ostiralean aurkitu zituzten 1936ko Gerrako lau gorpuak Urbikaingo Amildegia izeneko inguruetan, eta astelehenean egin dute deshobiraketa.


Eguneraketa berriak daude