Les persones que signem això som moltes mares i pares que hem fet l'elecció de viure en basca. Encara que desenes de quilòmetres ens separen, ens uneix una cosa: volem que els nostres fills i filles també puguin viure en basca. Desgraciadament, als nostres pobles trobem moltes dificultats per a aconseguir aquest objectiu. De fet, els nens i nenes vascoparlantes d'entre 2 i 14 anys que viuen en zones castellanoparlants no solen tenir fàcil parlar en basca al parc, al carrer o a l'escola. A l'escola, precisament, hauria de ser prioritari crear zones respiratòries per a nens i nenes de zones castellanoparlants. Però, en lloc d'això, en els centres educatius es dispersa als nens i nenes vascoparlantes i, en conseqüència, sovint se'ls fa castellanoparlants, bé perquè se segueixi una estratègia errònia o, la qual cosa és pitjor, perquè no hi ha estratègia. Com és possible convertir l'espai que hauria de ser l'espai respiratori per a enfortir el basc en un centre de transformació?

Amb l'objectiu que els nostres fills i filles visquin còmodament en basca, ens matriculem a les escoles de l'Escola Pública i en les ikastoles d'Ikastolen Elkartea, confiant que en la mesura en què aquests centres tenen com a missió la promoció del basc, el nostre objectiu estaria garantit. Però la situació que hem trobat en aquests centres, lluny de contribuir a la consecució d'aquest objectiu, ens allunya. De fet, en l'ambient d'esbarjo dels nostres fills i filles, i en gran manera dins de l'aula, la llengua que usen els companys i companyes és el castellà.

A conseqüència d'això, els nostres fills i filles han desenvolupat creences decebedores respecte a l'ús del basc, relacionades amb la por als problemes d'integració que els pot implicar el no ús del castellà. Els mateixos són els que s'assenyalen: “Com jo soc l'únic que parla basca, per no ser diferent, a vegades haig de fer-ho en castellà” o “Mestressa, amics m'han dit per què no parlo en espanyol? M'ho deixes?”. Així, s'ha recorregut a parlar en castellà o a no tenir (o poques) interacció amb els quals parlen en castellà. Pateixen estrès lingüístic, i això els afecta també en l'ús del basc, per al pitjor dels casos.

UEMA (Mancomunitat de Municipis Euskaldunes) proposa en relació a les zones d'aula el següent: “Aules: En aquesta mena d'espais, el camí és el de reunir nens i joves euskaldunes en aules i espais concrets, ja que, sens dubte, l'efecte antena i motor només és possible a través de la creació d'aquests petits centres respiratoris. En aquesta mena de zones (…) ocorre el contrari si els parlants de llengües minoritzades es barregen en el marc de la llengua i la cultura hegemònica: sempre, sense excepció, desapareix la llengua minoritzada”.

En els centres castellanoparlants és, per tant, imprescindible no distingir, a l'escola, als nens vascoparlantes. Perquè en cap procés de revitalització es produeix la confusió dels pocs parlants que estan estenent una llengua entre els usuaris de la llengua hegemònica. En fer-ho, ocorre el contrari: la llengua minoritzada s'afebleix. Per tant, el camí és crear respiradors funcionals, perquè els nostres nens i nenes visquin en basca amb normalitat, sense angoixes. A les aules que es convertiran en zones respiratòries, l'efecte motor i l'antena només es produirà si els nens s'uneixen.

No obstant això, quan demanem que associem als nostres nens i nenes amb altres vascoparlantes, ens han negat l'oportunitat, “en nom dels criteris pedagògics, de la diversitat i de la inclusivitat”. No ho compartim en absolut. La diversitat i la inclusivitat només es poden garantir en castellà? També volem pluralitat i inclusivitat, però al nostre poble, des de la nostra llengua, el basc. Com en qualsevol poble normal.

Qui gana en l'àmbit lingüístic amb els criteris d'agrupació actuals? Si un nen vascoparlante es dirigeix al castellà, qui ho farà en basc? Ara tots surten derrotats.

Sabem que en tota Euskal Herria sou molts els pares i mares que viviu la mateixa situació que nosaltres. Us cridem a unir-vos a nosaltres. Obrim aquest debat entre tots, movilizemos als quals tenen la competència per a canviar la situació. Estem segurs que entre tots aconseguirem garantir el dret a viure en basc dels nostres fills i filles.