En el món, és el dels rosegadors el més variat dels mamífers. Actualment es coneixen més de 2.000 espècies, la qual cosa representa aproximadament el 40% del total dels mamífers. Al País Basc, els rosegadors són segons quant a diversitat, per darrere dels ratpenats (encara que tenen el nom “ratolí” interioritzat, no pertanyen al mateix grup). Els rosegadors més coneguts són el ratolí i la rata, i els que més fòbia encenen. Però a més d'aquests dos famosos “enemics”, en el nostre territori tenim altres quinze espècies de rosegadors. Avui coneixerem a un que per a molts passa desapercebut: el terreny rural.

Aquest animal d'aspecte rodó, orelles i cua curta pot ser fàcil de confondre, ja que s'assembla més als ratolins, però també als talps de vida. De fet, el propi nom ens dona suficients pistes: el “ratolí” que viu en la terra. Aquests animals donen la major part de la seva vida en el subsol. En ella construeixen una cavitat esfèrica a 30-50 cm de la superfície terrestre, que és el seu niu, i construeixen diverses galeries que la connecten amb l'exterior. No obstant això, les entrades i sortides de les galeries no s'assemblen a aquests identificables pujols de terra dels talps, sinó als forats rodons del sòl.

En aquests nius les zones rurals acumulen aliments, també són un refugi ideal per als cadells i també els utilitzen per a dormir. Cada femella sol construir el seu propi niu, però, curiosament, a vegades comparteixen el niu entre les femelles; cinc femelles poden utilitzar el mateix niu i tots el defensen alhora.

Com ocorre en molts animals de petita grandària, la vida dels terrenys rurals no sol ser molt llarga. Només el 65% dels animals que neixen en aquesta espècie arriba a complir un mes i viuen de mitjana uns 4,5 mesos. La majoria moren poc després de reproduir-se. No obstant això, l'estratègia (r estratègia) que utilitzen els animals petits per a fer front a l'alta taxa de mortalitat és la de tenir molts cries. Les poblacions dels terrenys rurals han sofert en els últims anys regirades demogràfiques que, encara que imperceptibles fa uns anys, semblen haver-se estès a molts entorns.

Aquest animal, com tants uns altres, era desconegut per a molts de nosaltres, però això no vol dir que manqui de particularitat, ni que tingui menys importància per ser petit. No és un ratolí, ni un talp, és un terreny especial. I no és l'únic. Al País Basc tenim altres sis espècies, cadascuna amb les seves peculiaritats i característiques.

RÚSTICA (Microtus arvalis)

Grup: Vertebrat/Mamífer/Rodentia.
Talla: Cos de 96-122 mm i cua de 28-42 mm.
On viu? Li agraden les zones on hi ha molta herba o arbust, però es pot trobar en diferents hàbitats.
Què menja? És un herbívor estricte, les plantes dicotiledònies són les que més li agraden.
Amenaces: Agricultura intensiva i pesticides.
Nivell de protecció: No està protegit.