Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat diversos ciutadans ens vam reunir per a reflexionar sobre la situació. Després de fer una reflexió sobretot això, acordem una declaració de la ciutadania. Títol del document No ens anem a la guerra. No hi ha guerra, no està en el nostre nom. Davant la necessitat de socialitzar-la, el 4 de gener de 2025 vam fer pública aquesta declaració a Sant Sebastià, a les portes del Palau d'Aiete, tan emblemàtica en la memòria de la ciutadania basca.
Heus aquí el manifest llegit en la roda de premsa popular:
No a la guerra, no al nostre nom!
En el món, a Europa i a Euskal Herria, cada vegada escoltem més a través dels mitjans de comunicació els tambors de guerra. Conscients de la situació, diversos ciutadans ens hem reunit entorn del lema No a la guerra, no en el nostre nom. No som un col·lectiu, som gent normal del poble. Som ciutadans independents.
Malgrat una guerra i d'aquesta, hi ha nombrosos fronts en marxa a tot el món. El conflicte és antic. És híbrida. Té molts àmbits: militar, econòmic, energètic, cultural, social… A més de dècades de conflictes, cada dia posen en marxa més fronts: Ucraïna, Palestina, Líban, Síria, Sàhara, Iemen, Sudan, SOMÀLIA, Myanmar (Birmània)… Com si això no fos suficient, estan intentant obrir nous fronts: Geòrgia, Moldàvia, Corea del Sud, l'Iraq…
En tots aquests conflictes, l'OTAN i els seus socis estan involucrats directament o indirectament. Per descomptat, per a protegir els seus interessos i no els dels ciutadans.
Davant aquesta situació tan dura i violenta, no veiem una altra solució que abandonar l'OTAN i deixar de fer la guerra a totes les parts implicades en el conflicte.
Ara, la situació s'ha tornat més difícil i perillosa que mai. En aquests moments, hi ha qui pot convertir-se en una guerra nuclear mundial i que està a punt d'esclatar: Era el d'Ucraïna.
Conscients de la gravetat de la situació, els ciutadans i ciutadanes volem manifestar en veu alta als quatre vents:
1. No a la guerra: a través dels mitjans de comunicació, seguim la guerra d'Ucraïna i la massacre de Palestina gairebé en directe. Segurament el que més ens emociona és el de Palestina, perquè estem veient el genocidi amb els nostres propis ulls. Però no es pot oblidar de tots els altres conflictes esmentats.
2. No a alimentar aquestes guerres: els nostres governs ja han gastat milers de milions d'euros a enviar armes a aquests llocs de conflicte, sense consultar a la ciutadania. Sabem que a Euskal Herria hi ha diverses empreses dedicades a la indústria armera, concretament a l'alimentació de guerres. L'OTAN exigeix als seus socis que portin almenys el 3% del Producte Interior Brut (PIB) a un pressupost militar per a 2010. Es tracta d'una quantitat ingent de diners que es vol aconseguir privatitzant Sanitat, Educació, Cultura, etc. El poder adquisitiu i el benestar de la ciutadania s'estan reduint, s'empobreixen.
3. No a l'OTAN: volem recordar que la majoria dels bascos i basques del sud, en l'únic referèndum que hi ha hagut a Euskal Herria, vam donar un "no rotund" a l'OTAN en 1986. Hem d'acabar aquest Atlantisme agressiu.
4. No als soldats: en diversos països d'Europa s'està intentant tornar a imposar el servei militar. Els rumors se succeeixen i en alguns països ja s'ha restablert el servei militar o s'han endurit les condicions, al·legant que en els pròxims anys hi haurà una guerra amb Rússia a Europa.
5. No a la desinformació: és lamentable la visió unilateral i informació esbiaixada que la majoria dels mitjans de comunicació ofereixen sobre aquests temes. La propaganda que fan és bel·ligerant i el blanqueig de l'OTAN és vergonyós. Any de guerra, any de mentida.
Si no ens movem, aviat podrem veure als nostres fills portar-los morts del front de guerra amb l'uniforme de l'OTAN.
Davant aquesta situació tan dura i violenta, no veiem una altra solució que abandonar l'OTAN i que totes les parts involucrades en el conflicte deixin de fer la guerra.
A través d'aquest manifest, exigim:
1. Exigim que els ajuntaments, diputacions i governs d'Euskal Herria trenquin relacions amb l'OTAN i treballin per a això.
2. Exigim als ajuntaments, diputacions i governs d'Euskal Herria que no portin ni un cèntim més dels impostos que paguem, ni a la guerra d'Ucraïna, ni a cap altra guerra, ni un sol arma més.
3. Exigim als governs dels estats espanyol i francès que respectin el votat per Euskal Herria i que surtin de l'OTAN.
Fem una crida a la ciutadania perquè assumeixi i mobilitzi aquestes demandes.
No ens facis la guerra, no ens l'expliquis.
No anirem a la vostra guerra.
No us lliurarem als nostres fills
No a la guerra, no al nostre nom!
Després de la roda de premsa, és hora d'adherir-se a la manifestació. El fet que els ciutadans mostrin el seu suport a aquesta declaració és molt valuós i té una gran importància aquests dies. Per a protegir el document, els ciutadans i ciutadanes únicament hem d'indicar nom, cognoms, localitat i e-mail en la següent pàgina web:
https://ezgoazgerrara.wordpress.com/atxikitu/
Això no és més que el començament. Aviat serem molt més!
No anem a la guerra. No a la guerra, no al nostre nom!
Va vostè a la guerra?
Rafa Beloki Zapirain, Ihintza Tellabide Amunarriz, Mirin Sukia Muñoz
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]
En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]
La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]
Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.
Això em va fer viatjar en el temps. Havia... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.